Canvis

[[File:Huehuecoyotl_CB.jpg|thumb|250px|Representació de Huehuecóyotl en el Còdex borbònic]]

[[File:Huehuecoyotl_CB.jpg|thumb|250px|Representació de Huehuecóyotl en el Còdex borbònic]]

'''Huehuecóyotl''' o també '''Ueuecoyotl''' (del [[náhuatl]]: huehuecoyotl ‘coyot vell’‘huehue, vell; coyotl, coyot’) en la [[mitologia asteca]] és el [[deu]] de les arts, senyor de la música i de la dansa ceremonial i guia de l'adolescència. En el [[Còdex borbònic]] és representat com un coyot ballant en mans i peus humans, acompanyat per uns platillos. Huehuecóyotl compartix moltes característiques en el tòpic del coyot trickster de les tribus nortamericanes, incloent en la narració i la vora coral.​ En abdós cultures és un bromiste (trickster), que les seues triquinyueles a sovint són dirigides a atres deus, pero en freqüència fallen causant més problema a ell que a les víctimes. Deu festero, es dia inclús que instigava guerres entre els sers humans per a aliviar el seu avorriment. És part de la família de deus mexicas de Tezcatlipoca, i té els seus poders per a transformar-se. Els qui rebien mals auguris de part d'atres deus a voltes apelaven a Huehuecóyotl per a mitigar o revertir tals destins.

'''Huehuecóyotl''' o també '''Ueuecoyotl''' (del [[nàhuatl]]: huehuecoyotl ‘coyot vell’‘huehue, vell; coyotl, coyot’) en la [[mitologia asteca]] és el [[deu]] de les arts, senyor de la música i de la dansa ceremonial i guia de l'adolescència. En el [[Còdex borbònic]] és representat com un coyot ballant en mans i peus humans, acompanyat per uns platillos. Huehuecóyotl compartix moltes característiques en el tòpic del coyot trickster de les tribus nortamericanes, incloent en la narració i la vora coral.​ En abdós cultures és un bromiste (trickster), que les seues triquinyueles a sovint són dirigides a atres deus, pero en freqüència fallen causant més problema a ell que a les víctimes. Deu festero, es dia inclús que instigava guerres entre els sers humans per a aliviar el seu avorriment. És part de la família de deus mexicas de Tezcatlipoca, i té els seus poders per a transformar-se. Els qui rebien mals auguris de part d'atres deus a voltes apelaven a Huehuecóyotl per a mitigar o revertir tals destins.

El nom de coyot vell té una connotació positiva perque en la cultura asteca els coyots eren el símbol de l'astúcia, del saber mundà, del pragmatisme i de la bellea masculina. El prefix huehue que significa molt vell en Náhuatl era utilisat en la mitologia asteca per a aludir al saber, els coneiximents filosòfics relacionats en l'experiència i l'edat. Encara que generalment Huehuecóyotl apareix com a home, té la capacitat de canviar de gènero -com a molts dels fills de [[Tezcatlipoca]]. Se li associa també en l'indulgència, la sexualitat masculina, la bona sòrt i la narració d'històries. Una dels seus principals consortes era [[Temazcalteci]] (o Temaxcaltechi), la deesa dels temazcales o banys de vapor. Una atra dels seus amants era [[Xochiquetzal]], la deesa de l'amor, de la bellea, de la sexualitat femenina, les prostitutes, les mares jóvens i les flors. Els seus amants masculins eren [[Opochtli]], el deu esquerrer de la cacera i la peixca i [[Xochipilli]] el deu de les arts, els jocs i patró dels homosexuals i de la prostitució masculina.

El nom de coyot vell té una connotació positiva perque en la cultura asteca els coyots eren el símbol de l'astúcia, del saber mundà, del pragmatisme i de la bellea masculina. El prefix huehue que significa molt vell en Náhuatl era utilisat en la mitologia asteca per a aludir al saber, els coneiximents filosòfics relacionats en l'experiència i l'edat. Encara que generalment Huehuecóyotl apareix com a home, té la capacitat de canviar de gènero -com a molts dels fills de [[Tezcatlipoca]]. Se li associa també en l'indulgència, la sexualitat masculina, la bona sòrt i la narració d'històries. Una dels seus principals consortes era [[Temazcalteci]] (o Temaxcaltechi), la deesa dels temazcales o banys de vapor. Una atra dels seus amants era [[Xochiquetzal]], la deesa de l'amor, de la bellea, de la sexualitat femenina, les prostitutes, les mares jóvens i les flors. Els seus amants masculins eren [[Opochtli]], el deu esquerrer de la cacera i la peixca i [[Xochipilli]] el deu de les arts, els jocs i patró dels homosexuals i de la prostitució masculina.

De totes les deidats mexicas, Huehuecóyotl representava la dualitat en térmens del ben i el mal, aixina com l'equilibri entre lo vell i lo nou, lo mundà i lo espiritual, lo masculí i lo femení, la joventut i la vellea.

De totes les deidats mexicas, Huehuecóyotl representava la dualitat en térmens del ben i el mal, aixina com l'equilibri entre lo vell i lo nou, lo mundà i lo espiritual, lo masculí i lo femení, la joventut i la vellea.

El dia sagrat Cuetzpallin (en posició quarta de la trecena) pertanyia a Huehuecóyotl. És associat a sovint en [[Xólotl]].

El dia sagrat Cuetzpallin (en posició quarta de la trecena) pertanyia a Huehuecóyotl. És associat a sovint en [[Xólotl]].  

 

== Referències ==

== Referències ==

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51

*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51