Huehuecóyotl o també Ueuecoyotl (del nàhuatl: huehuecoyotl ‘coyot vell’‘huehue, vell; coyotl, coyot’) en la mitologia asteca és el deu de les arts, senyor de la música i de la dansa ceremonial i guia de l'adolescència. En el Còdex borbònic és representat com un coyot ballant en mans i peus humans, acompanyat per uns platillos. Huehuecóyotl compartix moltes característiques en el tòpic del coyot trickster de les tribus nortamericanes, incloent en la narració i la vora coral.​ En abdós cultures és un bromiste (trickster), que les seues triquinyueles a sovint són dirigides a atres deus, pero en freqüència fallen causant més problema a ell que a les víctimes. Deu festero, es dia inclús que instigava guerres entre els sers humans per a aliviar el seu avorriment. És part de la família de deus mexicas de Tezcatlipoca, i té els seus poders per a transformar-se. Els qui rebien mals auguris de part d'atres deus a voltes apelaven a Huehuecóyotl per a mitigar o revertir tals destins.

Representació de Huehuecóyotl en el Còdex borbònic

El nom de coyot vell té una connotació positiva perque en la cultura asteca els coyots eren el símbol de l'astúcia, del saber mundà, del pragmatisme i de la bellea masculina. El prefix huehue que significa molt vell en Náhuatl era utilisat en la mitologia asteca per a aludir al saber, els coneiximents filosòfics relacionats en l'experiència i l'edat. Encara que generalment Huehuecóyotl apareix com a home, té la capacitat de canviar de gènero -com a molts dels fills de Tezcatlipoca. Se li associa també en l'indulgència, la sexualitat masculina, la bona sòrt i la narració d'històries. Una dels seus principals consortes era Temazcalteci (o Temaxcaltechi), la deesa dels temazcales o banys de vapor. Una atra dels seus amants era Xochiquetzal, la deesa de l'amor, de la bellea, de la sexualitat femenina, les prostitutes, les mares jóvens i les flors. Els seus amants masculins eren Opochtli, el deu esquerrer de la cacera i la peixca i Xochipilli el deu de les arts, els jocs i patró dels homosexuals i de la prostitució masculina.

De totes les deidats mexicas, Huehuecóyotl representava la dualitat en térmens del ben i el mal, aixina com l'equilibri entre lo vell i lo nou, lo mundà i lo espiritual, lo masculí i lo femení, la joventut i la vellea.

El dia sagrat Cuetzpallin (en posició quarta de la trecena) pertanyia a Huehuecóyotl. És associat a sovint en Xólotl.

Referències

editar
  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia

editar
  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaços externs

editar

Commons