Diferència entre les revisions de "Teoria de conjunts"
Sense resum d'edició |
|||
| (No se mostren 8 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
En [[Estats Units]], durant la [[década de 1960]], l'experiment de la "[[Nova Matemàtica]]" buscà ensenyar teoria de conjunts bàsica, entre atres conceptes abstractes, a estudiants de primària, pero va rebre numeroses crítiques. El currículum de matemàtiques en les escoles europees seguí esta tendència i actualment inclou la matèria en distints nivells a lo llarc de tots els cursos. Els [[diagrames de Venn]] s'utilisen àmpliament per a explicar relacions bàsiques entre conjunts a estudiants de primària (encara que [[John Venn]] els va idear originalment com a part d'un procediment per a evaluar la validea d'[[inferències]] en la [[llògica de térmens]]). | En [[Estats Units]], durant la [[década de 1960]], l'experiment de la "[[Nova Matemàtica]]" buscà ensenyar teoria de conjunts bàsica, entre atres conceptes abstractes, a estudiants de primària, pero va rebre numeroses crítiques. El currículum de matemàtiques en les escoles europees seguí esta tendència i actualment inclou la matèria en distints nivells a lo llarc de tots els cursos. Els [[diagrames de Venn]] s'utilisen àmpliament per a explicar relacions bàsiques entre conjunts a estudiants de primària (encara que [[John Venn]] els va idear originalment com a part d'un procediment per a evaluar la validea d'[[inferències]] en la [[llògica de térmens]]). | ||
La teoria de conjunts s'utilisa per a introduir als estudiants en els [[operadors llògics]] (NO, I, O), i en la descripció semàntica o per regles (tècnicament, definició intensional) de conjunts (per eixemple, "mesos que comencen en la lletra ''A''"), | La teoria de conjunts s'utilisa per a introduir als estudiants en els [[operadors llògics]] (NO, I, O), i en la descripció semàntica o per regles (tècnicament, definició intensional) de conjunts (per eixemple, "mesos que comencen en la lletra ''A''"), lo que pot ser útil per a deprendre programació informàtica, ya que la [[llògica booleana]] s'utilisa en diversos [[llenguages de programació]]. Aixina mateix, els conjunts i atres objectes similars com els multiconjunts i les llistes són tipos de senyes comunes en informàtica i programació. | ||
Ademés, certs conjunts s'utilisen freqüentment en l'[[Educació matemàtica|ensenyança matemàtica]] (com els conjunts ℕ de números naturals, ℤ de números sancers, ℝ de números reals, etc.). Estos s'utilisen habitualment en definir una [[funció matemàtica]] com una relació d'un conjunt (el domini) a un atre conjunt (el codomini o image). | Ademés, certs conjunts s'utilisen freqüentment en l'[[Educació matemàtica|ensenyança matemàtica]] (com els conjunts ℕ de números naturals, ℤ de números sancers, ℝ de números reals, etc.). Estos s'utilisen habitualment en definir una [[funció matemàtica]] com una relació d'un conjunt (el domini) a un atre conjunt (el codomini o image). | ||
== Referències == | |||
* Kaplansky, Irving (1972), De Prima, Charles (ed.), Set Theory and Metric Spaces, Boston: Allyn and Bacon, p. 4 | |||
* Monk, J. Donald (1969), Introduction to Set Theory, McGraw-Hill Book Company, ISBN 978-0-898-74006-6 | |||
* Potter, Michael (2004), Set Theory and Its Philosophy: A Critical Introduction, Oxford University Press, ISBN 978-0-191-55643-2 | |||
== Bibliografia == | |||
* Ferreirós, Jose (2001), Labyrinth of Thought: A History of Set Theory and Its Role in Modern Mathematics, Berlin: Springer, ISBN 978-3-7643-5749-8 | |||
* Johnson, Philip (1972), A History of Set Theory, Prindle, Weber & Schmidt, ISBN 0-87150-154-6 | |||
== Enllaços externs == | |||
* [https://en.wikipedia.org/wiki/Set_theory Teoria de conjunts en wikipedia] | |||
{{Traduït de|en|Set_theory}} | {{Traduït de|en|Set_theory}} | ||
[[Categoria:Teoria de conjunts]] | [[Categoria:Teoria de conjunts]] | ||