Canvis

554 bytes afegits ,  11 octubre
sense resum d'edició
Llínea 19: Llínea 19:  
|festes =  
 
|festes =  
 
|alcalde =  
 
|alcalde =  
|uep = www.ayto-valencia.es
+
|web = www.ayto-valencia.es
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
'''Russafa''' és un barri de la ciutat de [[Valéncia]]  pertanyent al districte d'Eixample sent un municipi independent fins a l'any [[1877]]. La seua població en [[2009]] era de 25.134 habitants, segons l'[[Ajuntament de Valéncia]].
+
'''Russafa''' és un barri de la ciutat de [[Valéncia]]  pertanyent al [[districte de L'Eixample]] sent un municipi independent fins a l'any [[1877]]. La seua població en [[2009]] era de 25.134 habitants, segons l'[[Ajuntament de Valéncia]].
    
== Topònim ==  
 
== Topònim ==  
Llínea 37: Llínea 37:  
== Russafa com a municipi independent ==
 
== Russafa com a municipi independent ==
 
Pla de Valéncia i les seues afores entorn a [[1840]]. Apareix marcat gran part del terme municipal de Russafa, distinguint-se les quatre carreteres principals que donarien nom al districte de Quatre Carreres.
 
Pla de Valéncia i les seues afores entorn a [[1840]]. Apareix marcat gran part del terme municipal de Russafa, distinguint-se les quatre carreteres principals que donarien nom al districte de Quatre Carreres.
En l'any [[1811]], la població de Russafa (que comprenia la pràctica totalitat dels actuals districtes d'[[Eixample]], [[Quatre Carreres]] i [[Poblats del Sur]]) es va agrupar com un municipi independent de l'Ajuntament de Valéncia. El juriste Pascual Madoz donaria en [[1849]] la següent descripció sobre Russafa:
+
En l'any [[1811]], la població de Russafa (que comprenia la pràctica totalitat dels actuals districtes de [[L'Eixample]], [[Quatre Carreres]] i [[Poblats del Sur]]) es va agrupar com un municipi independent de l'Ajuntament de Valéncia. El juriste Pascual Madoz donaria en [[1849]] la següent descripció sobre Russafa:
    
{{Cita|"''L[ugar] con ayunt[amiento] en la prov. [...] de Valencia (10 minutos); Sit[uada] en terreno llano al SE. de la cap[ital]; le baten los vientos del E. y S. [...] Tiene 340 casas que forman cuerpo de pobl[ación]; casa de ayunt., carcel, 2 escuelas públicas de niños á la que concurren sobre 200; igl[esia] parr[oquial] (San Valero ob. y San Vicente mártir) [...] un conv[ento] de monjas de Sta. Clara y 11 ermitas esparcidas por su huerta en cada una de las cuales hay escuelas de niños y niñas que se mantiene de las retribuciones particulares. Confina el térm[ino] por N. y O. con el de Valencia; E. r[ío] Turia y el mar, y S. Sedaví; en su radio comprende los cas[eríos] titulados el Castellá, Torreta, Saler, Benimasot, Palmar, Pinedo y Lazareto [...] El terreno es flojo y de buena calidad distribuido en huerta y arrozar que se fertiliza con las aguas del r. Turia que desagua en el mar por el térm. de Ruzafa. Los caminos son variados y mal cuidados, que guian á la Albufera, Ribera y otros puntos del N.; el de Valencia es bueno y está plantado de árboles. [...] Prod[ucción]: arroz, trigo, seda, cáñamo, frutas y verduras; hay caza de conejos en la deh[esa]. Ind[ustria]: la agrícola y 6 molinos. Pobl[ación]: 1.799 vec[inos], 9.075 alm[as] [...]''"|'''Diccionario de Madoz'''}}
 
{{Cita|"''L[ugar] con ayunt[amiento] en la prov. [...] de Valencia (10 minutos); Sit[uada] en terreno llano al SE. de la cap[ital]; le baten los vientos del E. y S. [...] Tiene 340 casas que forman cuerpo de pobl[ación]; casa de ayunt., carcel, 2 escuelas públicas de niños á la que concurren sobre 200; igl[esia] parr[oquial] (San Valero ob. y San Vicente mártir) [...] un conv[ento] de monjas de Sta. Clara y 11 ermitas esparcidas por su huerta en cada una de las cuales hay escuelas de niños y niñas que se mantiene de las retribuciones particulares. Confina el térm[ino] por N. y O. con el de Valencia; E. r[ío] Turia y el mar, y S. Sedaví; en su radio comprende los cas[eríos] titulados el Castellá, Torreta, Saler, Benimasot, Palmar, Pinedo y Lazareto [...] El terreno es flojo y de buena calidad distribuido en huerta y arrozar que se fertiliza con las aguas del r. Turia que desagua en el mar por el térm. de Ruzafa. Los caminos son variados y mal cuidados, que guian á la Albufera, Ribera y otros puntos del N.; el de Valencia es bueno y está plantado de árboles. [...] Prod[ucción]: arroz, trigo, seda, cáñamo, frutas y verduras; hay caza de conejos en la deh[esa]. Ind[ustria]: la agrícola y 6 molinos. Pobl[ación]: 1.799 vec[inos], 9.075 alm[as] [...]''"|'''Diccionario de Madoz'''}}
Llínea 43: Llínea 43:  
Durant el [[Sigle XIX]], el municipi sofriria un important aument de població : si segons Madoz, en [[1849]] habitaven 9.075 persones (1.799 en el núcleu urbà, que es correspon en l'actual barri), en l'any 1860 ya contava en 13.013 habitants, i en [[1977]] pràcticament havia duplicat la seua població alcançant les 20.000 persones.
 
Durant el [[Sigle XIX]], el municipi sofriria un important aument de població : si segons Madoz, en [[1849]] habitaven 9.075 persones (1.799 en el núcleu urbà, que es correspon en l'actual barri), en l'any 1860 ya contava en 13.013 habitants, i en [[1977]] pràcticament havia duplicat la seua població alcançant les 20.000 persones.
   −
Entre els alcaldes que varen dirigir la política municipal es trobaven D. Salvador Alexandre i Terrassa, D. Salvador Alexandre i Pascual i D. Vicente Quiles i Esteve, en la década de [[1860]] (es vorien envolts en la tragèdia del colege on varen morir el Mestre Aguilar i numerosos jóvens), i D. Andrés Chisbert en la década de [[1870]] (últim responsable municipal conegut). Despuix de la destitució de la cúpula de govern, per orde del governador civil de la Província de Valéncia, el [[16 de decembre]] de [[1977]] s'organisaria una sessió extraordinària de l'Ajuntament de Russafa, acordant-se la seua anexió a Valéncia. Des de llavors, Russafa contaria en un alcalde de barri designat directament per l'alcalde de Valéncia, perdent la seua autonomia.
+
Entre els alcaldes que varen dirigir la política municipal es trobaven D. Salvador Alexandre i Terrassa, D. Salvador Alexandre i Pascual i D. Vicente Quiles i Esteve, en la década de [[1860]] (es vorien envolts en la tragèdia del colege a on varen morir el Mestre Aguilar i numerosos jóvens), i D. Andrés Chisbert en la década de [[1870]] (últim responsable municipal conegut). Despuix de la destitució de la cúpula de govern, per orde del governador civil de la Província de Valéncia, el [[16 de decembre]] de [[1977]] s'organisaria una sessió extraordinària de l'Ajuntament de Russafa, acordant-se la seua anexió a Valéncia. Des de llavors, Russafa contaria en un alcalde de barri designat directament per l'alcalde de Valéncia, perdent la seua autonomia.
    
== La Russafa actual ==
 
== La Russafa actual ==
Llínea 62: Llínea 62:     
* '''Placa escultòrica de don Bernardino Landete Aragó''': Relleu escultòric en perfil en les traces facials del pare de la estomatología espanyola instalada en la Plaça del doctor Landete. Este relleu va ser sufragat principalment pel colectiu d'odontòlecs valencians.
 
* '''Placa escultòrica de don Bernardino Landete Aragó''': Relleu escultòric en perfil en les traces facials del pare de la estomatología espanyola instalada en la Plaça del doctor Landete. Este relleu va ser sufragat principalment pel colectiu d'odontòlecs valencians.
 +
     
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
* [https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2022/Districte_02_Barri_1.pdf Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios»]
 +
* Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Russafa}}
 
{{Commonscat|Russafa}}
 +
 +
{{Districtes, barris i pedanies de Valéncia}}
    
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]
 
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]
68 477

edicions