Diferència entre les revisions de "María Corina Machado"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| nom = María Corina Machado Parisca | | nom = María Corina Machado Parisca | ||
| image = [[File:María Corina Machado perfil.jpg|250px]] | | image = [[File:María Corina Machado perfil.jpg|250px]] | ||
| − | | peu = María Corina Machado en l'any 2023 | + | | peu = María Corina Machado en l'any [[2023]] |
| nacionalitat = [[Veneçola|Veneçolana]] | | nacionalitat = [[Veneçola|Veneçolana]] | ||
| ocupació = Ingeniera, professora i política. | | ocupació = Ingeniera, professora i política. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
'''María Corina Machado Parisca''' ([[Caracas]], [[Veneçola]], [[7 d'octubre]] de [[1967]]) és una ingeniera industrial, professora i política veneçolana, fundadora i coordinadora nacional del moviment polític ''Vente Venezuela'', cofundadora de l'associació civil veneçolana ''Súmate'' i integrant, junt en [[Antonio Ledezma]] i [[Diego Arria]], de la plataforma ciutadana ''Soy Venezuela''. Fon guardonada en el [[Premi Nobel de la Pau]] en l'any [[2025]]. | '''María Corina Machado Parisca''' ([[Caracas]], [[Veneçola]], [[7 d'octubre]] de [[1967]]) és una ingeniera industrial, professora i política veneçolana, fundadora i coordinadora nacional del moviment polític ''Vente Venezuela'', cofundadora de l'associació civil veneçolana ''Súmate'' i integrant, junt en [[Antonio Ledezma]] i [[Diego Arria]], de la plataforma ciutadana ''Soy Venezuela''. Fon guardonada en el [[Premi Nobel de la Pau]] en l'any [[2025]]. | ||
| − | Fon elegida diputada de l'[[Assamblea Nacional de Veneçola]] per l'estat de [[Miranda]], iniciant el seu mandat en giner de [[2011]], convertint-se en la candidata en més vots en l'història de l'Assamblea Nacional de Veneçola. El 21 de març de [[2014]], acceptà el càrrec de «representant alterna» de Panamà davant l'[[Organisació d'Estats Americans]]. Tres dies més tart, el president de l'Assamblea Nacional, [[Diosdado Cabello]], notificà que Corina Machado havia perdut la seua condició de diputada, de manera automàtica, per una interpretació de violació als artículs 149.º i 191.º de la Constitució. Dita actuació fon ratificada per les autoritats judicials veneçolanes. Fon candidata presidencial en les primàries opositores de [[2012]], alcançà el tercer lloc en el 3,81 % dels vots. | + | Fon elegida diputada de l'[[Assamblea Nacional de Veneçola]] per l'estat de [[Miranda]], iniciant el seu mandat en [[giner]] de [[2011]], convertint-se en la candidata en més vots en l'història de l'Assamblea Nacional de Veneçola. El [[21 de març]] de [[2014]], acceptà el càrrec de «representant alterna» de Panamà davant l'[[Organisació d'Estats Americans]]. Tres dies més tart, el president de l'Assamblea Nacional, [[Diosdado Cabello]], notificà que Corina Machado havia perdut la seua condició de diputada, de manera automàtica, per una interpretació de violació als artículs 149.º i 191.º de la Constitució. Dita actuació fon ratificada per les autoritats judicials veneçolanes. Fon candidata presidencial en les primàries opositores de [[2012]], alcançà el tercer lloc en el 3,81 % dels vots. |
| − | Fon precandidata presidencial per ''Vente Venezuela'' en les [[eleccions primàries de la Plataforma Unitària de 2023]]. Encara que el 30 de juny de 2023 estava presuntament inhabilitada políticament per 15 anys, Corina Machado resultà guanyadora de les primàries en més del 90 % dels vots, convertint-se en la candidata de la Plataforma Unitària en les eleccions presidencials de 2024, aixina com la líder de l'oposició al [[chavisme]], sent el millor resultat per a una dòna en una elecció en l'història veneçolana. Impedida de participar en giner de | + | Fon precandidata presidencial per ''Vente Venezuela'' en les [[eleccions primàries de la Plataforma Unitària de 2023]]. Encara que el [[30 de juny]] de [[2023]] estava presuntament inhabilitada políticament per 15 anys, Corina Machado resultà guanyadora de les primàries en més del 90 % dels vots, convertint-se en la candidata de la Plataforma Unitària en les eleccions presidencials de [[2024]], aixina com la líder de l'oposició al [[chavisme]], sent el millor resultat per a una dòna en una elecció en l'història veneçolana. Impedida de participar en giner de 2024 en l'elecció, recolzà primer a [[Corina Yoris]], qui tampoc va conseguir inscriure's, i a [[Edmundo González]] despuix, qui es va convertir en el candidat de la Plataforma Unitària. Despuix dels resultat presidencials de 2024, el [[9 de decembre]] fon nominada com la vicepresidenta eixecutiva de Veneçola per Edmundo González en les eleccions presidencials de 2024, a on el chavisme es va adjudicar el càrrec. |
Corina Machado s'identifica en una orientació política lliberal tant en l'àmbit social com en l'econòmic. En lo social, ha expressat el seu interés en obrir debats sobre assunts com la despenalisació de l'[[abort]] en casos de violació i ha mostrat obertura cap a temes com el reconeiximent del [[matrimoni igualitari]] i l'us medicinal de la [[marihuana]]. En lo econòmic, defén una reducció del paper de l'Estat en les polítiques públiques i promou el lliure mercat en control de l'estat i el mampreniment com els principals impulsors de la creació de riquea i ocupació. Des del punt de vista econòmic, una de les seues propostes més significatives ha segut la privatisació de l'empresa estatal [[Petròleu de Veneçola]] (PDVSA). També advoca per tornar als seus propietaris originals les empreses que foren expropiades durant el govern chaviste. Ademés, Machado busca la desregulació, la lluita contra la corrupció i la promoció d'una [[amnistia]] general per als presos polítics en Veneçola. La seua persistent crítica al chavisme i el seu enfocament de govern han fet que guanye respal i notorietat en diferents sectors de la societat veneçolana. | Corina Machado s'identifica en una orientació política lliberal tant en l'àmbit social com en l'econòmic. En lo social, ha expressat el seu interés en obrir debats sobre assunts com la despenalisació de l'[[abort]] en casos de violació i ha mostrat obertura cap a temes com el reconeiximent del [[matrimoni igualitari]] i l'us medicinal de la [[marihuana]]. En lo econòmic, defén una reducció del paper de l'Estat en les polítiques públiques i promou el lliure mercat en control de l'estat i el mampreniment com els principals impulsors de la creació de riquea i ocupació. Des del punt de vista econòmic, una de les seues propostes més significatives ha segut la privatisació de l'empresa estatal [[Petròleu de Veneçola]] (PDVSA). També advoca per tornar als seus propietaris originals les empreses que foren expropiades durant el govern chaviste. Ademés, Machado busca la desregulació, la lluita contra la corrupció i la promoció d'una [[amnistia]] general per als presos polítics en Veneçola. La seua persistent crítica al chavisme i el seu enfocament de govern han fet que guanye respal i notorietat en diferents sectors de la societat veneçolana. | ||
Revisió de 17:24 16 oct 2025
| María Corina Machado Parisca | |||
|---|---|---|---|
| |||
| María Corina Machado en l'any 2023 | |||
| Nacionalitat: | Veneçolana | ||
| Ocupació: | Ingeniera, professora i política. | ||
| Naiximent: | 7 d'octubre de 1967 | ||
| Lloc de naiximent: | Caracas, Veneçola | ||
María Corina Machado Parisca (Caracas, Veneçola, 7 d'octubre de 1967) és una ingeniera industrial, professora i política veneçolana, fundadora i coordinadora nacional del moviment polític Vente Venezuela, cofundadora de l'associació civil veneçolana Súmate i integrant, junt en Antonio Ledezma i Diego Arria, de la plataforma ciutadana Soy Venezuela. Fon guardonada en el Premi Nobel de la Pau en l'any 2025.
Fon elegida diputada de l'Assamblea Nacional de Veneçola per l'estat de Miranda, iniciant el seu mandat en giner de 2011, convertint-se en la candidata en més vots en l'història de l'Assamblea Nacional de Veneçola. El 21 de març de 2014, acceptà el càrrec de «representant alterna» de Panamà davant l'Organisació d'Estats Americans. Tres dies més tart, el president de l'Assamblea Nacional, Diosdado Cabello, notificà que Corina Machado havia perdut la seua condició de diputada, de manera automàtica, per una interpretació de violació als artículs 149.º i 191.º de la Constitució. Dita actuació fon ratificada per les autoritats judicials veneçolanes. Fon candidata presidencial en les primàries opositores de 2012, alcançà el tercer lloc en el 3,81 % dels vots.
Fon precandidata presidencial per Vente Venezuela en les eleccions primàries de la Plataforma Unitària de 2023. Encara que el 30 de juny de 2023 estava presuntament inhabilitada políticament per 15 anys, Corina Machado resultà guanyadora de les primàries en més del 90 % dels vots, convertint-se en la candidata de la Plataforma Unitària en les eleccions presidencials de 2024, aixina com la líder de l'oposició al chavisme, sent el millor resultat per a una dòna en una elecció en l'història veneçolana. Impedida de participar en giner de 2024 en l'elecció, recolzà primer a Corina Yoris, qui tampoc va conseguir inscriure's, i a Edmundo González despuix, qui es va convertir en el candidat de la Plataforma Unitària. Despuix dels resultat presidencials de 2024, el 9 de decembre fon nominada com la vicepresidenta eixecutiva de Veneçola per Edmundo González en les eleccions presidencials de 2024, a on el chavisme es va adjudicar el càrrec.
Corina Machado s'identifica en una orientació política lliberal tant en l'àmbit social com en l'econòmic. En lo social, ha expressat el seu interés en obrir debats sobre assunts com la despenalisació de l'abort en casos de violació i ha mostrat obertura cap a temes com el reconeiximent del matrimoni igualitari i l'us medicinal de la marihuana. En lo econòmic, defén una reducció del paper de l'Estat en les polítiques públiques i promou el lliure mercat en control de l'estat i el mampreniment com els principals impulsors de la creació de riquea i ocupació. Des del punt de vista econòmic, una de les seues propostes més significatives ha segut la privatisació de l'empresa estatal Petròleu de Veneçola (PDVSA). També advoca per tornar als seus propietaris originals les empreses que foren expropiades durant el govern chaviste. Ademés, Machado busca la desregulació, la lluita contra la corrupció i la promoció d'una amnistia general per als presos polítics en Veneçola. La seua persistent crítica al chavisme i el seu enfocament de govern han fet que guanye respal i notorietat en diferents sectors de la societat veneçolana.
És considerada la líder actual de l'oposició al chavisme.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre María Corina Machado.