Diferència entre les revisions de "Festes de la Magdalena"
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
En els anys i la pacificació de la zona, el Castell Vell fon abandonat, per lo que ya no es produïen les freqüents visites entre els dos núcleus de població. Aprofitant-se de les seues ruïnes, un flare eremita del propenc monasteri carmelità del [[Desert de les Palmes]] es va instalar i va iniciar el seu cult i dedicació en honor de [[Santa Maria Magdalena]]. La seua mort fon molt sentida per la població castellonenca, que va acodir en romeria per a celebrar la seua última despedida. Al regrés va començar a ploure fortament, lo que els va recordar a la llegenda del trasllat i varen decidir construir una ermita en honor de la santa i celebrar pregàries en els temps de sequia i necessitats, marcades per un fort sentit religiós en ple temps quaresmal. El posterior descobriment de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge de Lledó]] per [[Perot de Granyana]] i la construcció de numeroses ermites més propenques al núcleu de la vila varen fer decaure la devoció a la Magdalena, a la que solament es recorria en etapes de greus necessitats. | En els anys i la pacificació de la zona, el Castell Vell fon abandonat, per lo que ya no es produïen les freqüents visites entre els dos núcleus de població. Aprofitant-se de les seues ruïnes, un flare eremita del propenc monasteri carmelità del [[Desert de les Palmes]] es va instalar i va iniciar el seu cult i dedicació en honor de [[Santa Maria Magdalena]]. La seua mort fon molt sentida per la població castellonenca, que va acodir en romeria per a celebrar la seua última despedida. Al regrés va començar a ploure fortament, lo que els va recordar a la llegenda del trasllat i varen decidir construir una ermita en honor de la santa i celebrar pregàries en els temps de sequia i necessitats, marcades per un fort sentit religiós en ple temps quaresmal. El posterior descobriment de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge de Lledó]] per [[Perot de Granyana]] i la construcció de numeroses ermites més propenques al núcleu de la vila varen fer decaure la devoció a la Magdalena, a la que solament es recorria en etapes de greus necessitats. | ||
La nit del dia en el que se celebrava la pregària a la Magdalena s'acostumava a fer desfilar pels carrers de la Vila | La nit del dia en el que se celebrava la pregària a la Magdalena s'acostumava a fer desfilar pels carrers de la Vila chicotetes "gayates" rudimentàries similars a les de la llegenda que representaven els diversos núcleus de població del terme alluntats de la ciutat amurallada. En el [[sigle XV]] es va construir una "gayata" de major porte i més monumental pagada pels jurats de la ciutat de [[Valéncia]] commemorant l'extensió dels furs d'eixa ciutat a Castelló, a la que popularment es va nomenar com "Gayata del Micalet de Valéncia". | ||
Del [[sigle XVIII]] són els primers documents que parlen de la [[Romeria de les Canyes|romeria]] com un acte d'acció de gràcies i recort de la fundació de la ciutat, lo que dona a entendre que ya no es vea com un acte penitencial en el que demanar favors a Deu si no com un acte festiu i en una celebració més contínua en el temps. En l'any [[1836]], en plena [[Guerres carlistes|Primera Guerra Carlista]], l'objectiu de la Romeria fon l'[[Basílica del Lledó|ermitori del Lledó] i a l'any següent fon suspesa pel temor a la guerra. En l'any [[1865]], apareixen les ara conegudes com "gayates de mà", a les que s'afegien vidres de colors per a obtindre diferents tonalitats de llum. En l'any [[1914]] s'afigen a les "gayates" existents les conegudes com "gayates patrocinades" ya que varen ser pagades per entitats locals com el Círcul Mercantil, la Cambra agrícola, el Gremi de Sant Isidre, l'Ajuntament o el regiment militar en base en la ciutat. En [[1934]] les "gayates" varen ser substituïdes per atres monuments construïts per artistes locals. | Del [[sigle XVIII]] són els primers documents que parlen de la [[Romeria de les Canyes|romeria]] com un acte d'acció de gràcies i recort de la fundació de la ciutat, lo que dona a entendre que ya no es vea com un acte penitencial en el que demanar favors a Deu si no com un acte festiu i en una celebració més contínua en el temps. En l'any [[1836]], en plena [[Guerres carlistes|Primera Guerra Carlista]], l'objectiu de la Romeria fon l'[[Basílica del Lledó|ermitori del Lledó] i a l'any següent fon suspesa pel temor a la guerra. En l'any [[1865]], apareixen les ara conegudes com "gayates de mà", a les que s'afegien vidres de colors per a obtindre diferents tonalitats de llum. En l'any [[1914]] s'afigen a les "gayates" existents les conegudes com "gayates patrocinades" ya que varen ser pagades per entitats locals com el Círcul Mercantil, la Cambra agrícola, el Gremi de Sant Isidre, l'Ajuntament o el regiment militar en base en la ciutat. En [[1934]] les "gayates" varen ser substituïdes per atres monuments construïts per artistes locals. | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
Manifestació popular i etnològica on es resalta la [[mitologia]], [[història]], [[costums]] i [[folclor]] de la ciutat i província de [[Castelló]]. Comença a les '''16:00h''', recorre la part centre-nort de la ciutat, i té una duració aproximada d'unes 4 hores. En ell, es poden distinguir unes quantes parts: | Manifestació popular i etnològica on es resalta la [[mitologia]], [[història]], [[costums]] i [[folclor]] de la ciutat i província de [[Castelló]]. Comença a les '''16:00h''', recorre la part centre-nort de la ciutat, i té una duració aproximada d'unes 4 hores. En ell, es poden distinguir unes quantes parts: | ||
*'''Capçalera''': la capçalera del Pregó està formada per la Policia Local, el carro de repartiment de programes i la ''Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló''. | * '''Capçalera''': la capçalera del Pregó està formada per la Policia Local, el carro de repartiment de programes i la ''Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló''. | ||
*'''Mitologia de Castelló''': repassa la mitologia popular castellonenca de mans de la ''Colla del Rei Barbut''. | * '''Mitologia de Castelló''': repassa la mitologia popular castellonenca de mans de la ''Colla del Rei Barbut''. | ||
*'''Història Fundacional''': repassa les diferents parts de l'història creible de la ciutat: els [[moros]], els [[cristians]], els [[judeus]] i els [[pirates]], protagonisada per les associacions ''Moros d'Alqueria'', ''Associació Cultural L'Aljama'', ''L'Host del Castell Vell'', ''Cavallers Templers de Castelló'' i la ''Germandat dels Cavallers de la Conquesta (sic)''. La ''Colla Bacalao'' s'encarrega del tema dels pirates i també intervenen el ''Centre Aragonés de Castelló'' i el grup folclòric ''Ecos de Aragón''. | * '''Història Fundacional''': repassa les diferents parts de l'història creible de la ciutat: els [[moros]], els [[cristians]], els [[judeus]] i els [[pirates]], protagonisada per les associacions ''Moros d'Alqueria'', ''Associació Cultural L'Aljama'', ''L'Host del Castell Vell'', ''Cavallers Templers de Castelló'' i la ''Germandat dels Cavallers de la Conquesta (sic)''. La ''Colla Bacalao'' s'encarrega del tema dels pirates i també intervenen el ''Centre Aragonés de Castelló'' i el grup folclòric ''Ecos de Aragón''. | ||
*'''Pobles de la província''': la representació provincial forma també part de la desfilada en la qué participen la majoria dels pobles que componen les diferentes comarques de la província de Castelló. | * '''Pobles de la província''': la representació provincial forma també part de la desfilada en la qué participen la majoria dels pobles que componen les diferentes comarques de la província de Castelló. | ||
*'''Ciutat i Terme de Castelló''': part dedicada a repassar el folclor i les costums de la ciutat; la [[Marjaleria de Castelló|marjaleria]], la Plana, la montanya i la ciutat. Una part dins d'esta secció correspon a les festes, sent els següents elements a eixir: | * '''Ciutat i Terme de Castelló''': part dedicada a repassar el folclor i les costums de la ciutat; la [[Marjaleria de Castelló|marjaleria]], la Plana, la montanya i la ciutat. Una part dins d'esta secció correspon a les festes, sent els següents elements a eixir: | ||
*'''Piques de la ciutat''': llarcs pals coronats en clavells rojos i grocs i l'[[Escut de Castelló|escut de Castelló]]; acompanyats per una parella de castellonencs. | * '''Piques de la ciutat''': llarcs pals coronats en clavells rojos i grocs i l'[[Escut de Castelló|escut de Castelló]]; acompanyats per una parella de castellonencs. | ||
*'''Dames de les gayates''': les dames i castelloners de les diferents gayates en grupes a cavall junt a la Junta Gestora de Gayates. | * '''Dames de les gayates''': les dames i castelloners de les diferents gayates en grupes a cavall junt a la Junta Gestora de Gayates. | ||
*'''Estandarts de les gayates''': tots els estandarts de les gayates agrupats. | * '''Estandarts de les gayates''': tots els estandarts de les gayates agrupats. | ||
*'''Cistella de la Mare de Deu''': gran cistella de clavells rojos i grocs portada pels presidents de les gayates que estos regalen a la [[Mare de Deu del Lledó]] en l'ofrena. | * '''Cistella de la Mare de Deu''': gran cistella de clavells rojos i grocs portada pels presidents de les gayates que estos regalen a la [[Mare de Deu del Lledó]] en l'ofrena. | ||
*'''Clarins de la ciutat''': quatre músics que toquen la '''Marcha de la ciutat''' pujats a cavall, precedixen al pregoner. | * '''Clarins de la ciutat''': quatre músics que toquen la '''Marcha de la ciutat''' pujats a cavall, precedixen al pregoner. | ||
*'''Pregoner, prohoms i sequier''': l'element més important de la desfilada; el pregoner canta els versos del Pregó creats per [[Bernat Artola]] per ad este acte. Despuix de cantar-ho davant de l'alcalde en la tribuna d'autoritats es donen per començades les festes. | * '''Pregoner, prohoms i sequier''': l'element més important de la desfilada; el pregoner canta els versos del Pregó creats per [[Bernat Artola]] per ad este acte. Despuix de cantar-ho davant de l'alcalde en la tribuna d'autoritats es donen per començades les festes. | ||
*'''Carrossa en madrines, dames de la ciutat i reina''': dos carrosses unides portades per dos bous en qué monten les madrines de les gayates, les dames de la ciutat i les reines de les festes, major i infantil. | * '''Carrossa en madrines, dames de la ciutat i reina''': dos carrosses unides portades per dos bous en qué monten les madrines de les gayates, les dames de la ciutat i les reines de les festes, major i infantil. | ||
*'''[[Banda Municipal de Castelló|Banda de música de Castelló]]''': que dona per finalisada la desfilada. | * '''[[Banda Municipal de Castelló|Banda de música de Castelló]]''': que dona per finalisada la desfilada. | ||
Al finalisar el Pregó es celebra l'acte de l''''Enfarolà del Campanar''' que consistix en enllumenar [[El Fadrí|el Fadrí]] en elements pirotècnics. | Al finalisar el Pregó es celebra l'acte de l''''Enfarolà del Campanar''' que consistix en enllumenar [[El Fadrí|el Fadrí]] en elements pirotècnics. | ||
| Llínea 92: | Llínea 92: | ||
=== Durant tota la semana === | === Durant tota la semana === | ||
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants són els següents: | Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants són els següents: | ||
*'''[[Mascletà]] ''', a les '''14:00h''' en la [[Plaça del Primer Molí (Castelló)|Plaça del Primer Molí]]. | * '''[[Mascletà]] ''', a les '''14:00h''' en la [[Plaça del Primer Molí (Castelló)|Plaça del Primer Molí]]. | ||
*'''[[Pirotècnia|Castells de fòcs]] ''', comencen entorn de les '''23:00h''', des de la zona del Pau Gumbau, al nordest de la ciutat. | * '''[[Pirotècnia|Castells de fòcs]] ''', comencen entorn de les '''23:00h''', des de la zona del Pau Gumbau, al nordest de la ciutat. | ||
*'''[[Correguda de bous|Corregudes de bous]] '''. Durant la semana de les festes se solen celebrar actes de [[Tauromàquia|tauromàquia]]. | * '''[[Correguda de bous|Corregudes de bous]] '''. Durant la semana de les festes se solen celebrar actes de [[Tauromàquia|tauromàquia]]. | ||
*'''La ''Nit Màgica''''': Espectàcul de [[Correfoc|correfòcs]] | * '''La ''Nit Màgica''''': Espectàcul de [[Correfoc|correfòcs]] | ||
El [[dimarts]] a partir de les '''23:00h'''. | El [[dimarts]] a partir de les '''23:00h'''. | ||
*'''Fira infantil''': La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats. | * '''Fira infantil''': La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats. | ||
*'''La ''fira'' alternativa''': a partir del [[dijous]] en els jardins de l'Auditori. | * '''La ''fira'' alternativa''': a partir del [[dijous]] en els jardins de l'Auditori. | ||
*'''Hostal del vi''': Situat en l'Av. Blasco Ibáñez, part nordest de la ciutat. | * '''Hostal del vi''': Situat en l'Av. Blasco Ibáñez, part nordest de la ciutat. | ||
*'''Hostal de la tapa i la cervesa''': En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h. | * '''Hostal de la tapa i la cervesa''': En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h. | ||
*'''[[Concert|Concerts de música]] ''': En el recint de concerts, junt a l'Avinguda del Mar i ronda Est, grans actuacions de cantants d'àmbit nacional. De [[dilluns]] a [[dissabte]], entorn a la [[mijanit]]. | * '''[[Concert|Concerts de música]] ''': En el recint de concerts, junt a l'Avinguda del Mar i ronda Est, grans actuacions de cantants d'àmbit nacional. De [[dilluns]] a [[dissabte]], entorn a la [[mijanit]]. | ||
=== Últim dissabte === | === Últim dissabte === | ||
*'''Ofrena de flors a la [[Mare de Deu del Lledó]] ''', patrona de la ciutat. Un dels actes més emotius de les festes, a on els hòmens de la Gayata 1, realisen un tapís floral en les flors portades per la persones que s'acosten a la seua basílica. | * '''Ofrena de flors a la [[Mare de Deu del Lledó]] ''', patrona de la ciutat. Un dels actes més emotius de les festes, a on els hòmens de la Gayata 1, realisen un tapís floral en les flors portades per la persones que s'acosten a la seua basílica. | ||
=== Últim dumenge: Magdalena Vítol === | === Últim dumenge: Magdalena Vítol === | ||
| Llínea 146: | Llínea 146: | ||
* Gayata 19: '''La Cultural''' | * Gayata 19: '''La Cultural''' | ||
Durant les festes, cada sector exhibix, en una plaça del barri, la seua gayata. | Durant les festes, cada sector exhibix, en una plaça del seu barri o sector, la seua gayata. | ||
== Entitats senyeres == | == Entitats senyeres == | ||
| Llínea 156: | Llínea 156: | ||
== Música i dansa == | == Música i dansa == | ||
La música i les danses són fonamentals en la festa. Apart de la [[Banda Municipal | La música i les danses són fonamentals en la festa. Apart de la [[Banda Municipal de Castelló|Banda Municipal de Música de Castelló]] i el Festival Internacional de Bandes de Música que s'organisa tots els anys, també intervenen els grups locals de música tradicional valenciana, dolçainers i tabaleters i grups de dances, com: | ||
* Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló | * Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló | ||
| Llínea 211: | Llínea 211: | ||
Les Festes de la Magdalena foren declarades d'Interés Turístic Nacional en l'any [[1966]] i en [[2010]] foren declarades Festes d'Interés Turístic Internacional. | Les Festes de la Magdalena foren declarades d'Interés Turístic Nacional en l'any [[1966]] i en [[2010]] foren declarades Festes d'Interés Turístic Internacional. | ||
== Declaració BIC == | |||
El Consell de la Generalitat Valenciana, aprovà el 5 de març de l'any 2024, la declaració de Be d'Interés Cultural (BIC) a la provessó de les gayates, en la categoria de Be Immaterial. | |||
D'esta manera, es complementa la declaració com [[Be d'Interés Cultural]] de la [[Romeria de les Canyes|Romeria de les Canyes de Castelló]], aprovada en l'any [[2017]], i es protegix el simbolisme d'esta manifestació cultural com a senya identitària de la ciutat de Castelló. | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Reina de les Festes de la Magdalena]] | * [[Reina de les Festes de la Magdalena]] | ||
* [[Gayata]] | * [[Gayata]] | ||
* [[Artiste gayater]] | |||
* [[Castelló de la Plana]] | * [[Castelló de la Plana]] | ||
* [[Bandera de Castelló de la Plana]] | * [[Bandera de Castelló de la Plana]] | ||
| Llínea 225: | Llínea 233: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* ''Fiestas hechas por los festeros''. Sixto Barberà. Especial Magdalena 2019. Periòdic ''Mediterráneo'' (Divendres, 22 de març de 2019). | * ''Fiestas hechas por los festeros''. Sixto Barberà. Especial Magdalena 2019. Periòdic ''Mediterráneo'' (Divendres, 22 de març de 2019). | ||
* [https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/festes-de-la-magdalena-historia-tradicio-i-simbologia Festes de la Magdalena. Història, tradició i simbologia - Xavier Gimeno - Club de Opinión Jaime I] | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 233: | Llínea 242: | ||
* [http://www.sequiol.es/calc.htm Calculadora de la Magdalena] calcula en quines dates se celebraran les festes de la Magdalena. | * [http://www.sequiol.es/calc.htm Calculadora de la Magdalena] calcula en quines dates se celebraran les festes de la Magdalena. | ||
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-fiestas-magdalena-declaradas-interes-turistico-internacional-20100312132212.html Fiestas de la Magdalena, declaradas de interés turístico internacional - ''Europa Press''] | * [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-fiestas-magdalena-declaradas-interes-turistico-internacional-20100312132212.html Fiestas de la Magdalena, declaradas de interés turístico internacional - ''Europa Press''] | ||
* [https://efe.com/comunidad-valenciana/2024-03-05/aprueban-la-declaracion-bic-de-la-procesion-de-las-gaiatas-de-castello-de-la-plana/ Aprueban la declaración BIC de la Procesión de las Gaiatas de Castelló de la Plana - EFE] | |||
[[Categoria:Festes de Castelló|Magdalena]] | [[Categoria:Festes de Castelló|Magdalena]] | ||