Diferència entre les revisions de "Clementina"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Clementines whole, peeled, half and sectioned.jpg|thumb| | [[File:Clementines whole, peeled, half and sectioned.jpg|thumb|250px|Clementines]] | ||
[[Archiu:Gajos de mandarina.JPG|thumb|250px|Clementines]] | |||
La '''clementina''' és una classe o varietat de la [[Mandarina|mandarina]], fruit del clementiner. | La '''clementina''' és una classe o varietat de la [[Mandarina|mandarina]], fruit del clementiner. | ||
| Llínea 7: | Llínea 8: | ||
== Orige == | == Orige == | ||
L'orige i el nom de la clementina se deu a [[Algèria]], l'any [[1902]] en l'Orfanat Agrícola que regentaven els Pares de l'Espírit Sant en la localitat de Misserghin, a 20 Km. d'Oràn, en Algèria, es va descobrir esta excelent varietat. El germà Clément Rodier ([[1849]]-[[1904]]) fon l'encarregat de l'hort del convent, a on, entre atres cultius, n'hi havia tarongers i mandariners comuns per al consum, aixina com, atres tarongers amarcs. En un planter de [[mandariner|mandarí]] comú aparegueren algunes plantes diferents, cosa que cridà l'atenció del Dr. Trabut, amic del frare, qui va supondre que eren híbrits del mandariner i d'algun atre cítric cultivat pels voltants i que fortuïtament havia fecundat flors del mandariner. Eixe híbrit fon multiplicat en el convent i en atres horts particulars, podent-se comprovar que produïa fruits d'una calitat excelent i sense llavors. | L'orige i el nom de la clementina se deu a [[Algèria]], en l'any [[1902]] en l'Orfanat Agrícola que regentaven els Pares de l'Espírit Sant en la localitat de Misserghin, a 20 Km. d'Oràn, en Algèria, es va descobrir esta excelent varietat. El germà Clément Rodier ([[1849]]-[[1904]]) fon l'encarregat de l'hort del convent, a on, entre atres cultius, n'hi havia tarongers i mandariners comuns per al consum, aixina com, atres tarongers amarcs. En un planter de [[mandariner|mandarí]] comú aparegueren algunes plantes diferents, cosa que cridà l'atenció del Dr. Trabut, amic del frare, qui va supondre que eren híbrits del mandariner i d'algun atre cítric cultivat pels voltants i que fortuïtament havia fecundat flors del mandariner. Eixe híbrit fon multiplicat en el convent i en atres horts particulars, podent-se comprovar que produïa fruits d'una calitat excelent i sense llavors. | ||
La popularitat d'este fruit passà a reconeixer-se com a "Clementina", en honor al frare, i feu que creuara les fronteres i començara el seu cultiu a lo llarc de tot el [[Mediterràneu|mediterràneu]]. | La popularitat d'este fruit passà a reconeixer-se com a "Clementina", en honor al frare, i feu que creuara les fronteres i començara el seu cultiu a lo llarc de tot el [[Mediterràneu|mediterràneu]]. | ||
| Llínea 36: | Llínea 37: | ||
* '''Hernandina''', fruit mijà (55 a 75 g), de forma llaugerament achatada, corfa fina color taronja intens, no tant fàcil de pelar com atres varietats i polpa sucosa de bona calitat. No posseïx llavors si no hi ha [[Polinisació|polinisació]]. Madura internament igual que la Fina, pren color dos mesos més tart. S'arreplega entre giner i febrer. Aguanta be les pluges. Fon descoberta per Isidro Espuig en els vivers Hernández del poble valencià d'[[Alcàsser]], és per això per lo que posseïx el seu nom. | * '''Hernandina''', fruit mijà (55 a 75 g), de forma llaugerament achatada, corfa fina color taronja intens, no tant fàcil de pelar com atres varietats i polpa sucosa de bona calitat. No posseïx llavors si no hi ha [[Polinisació|polinisació]]. Madura internament igual que la Fina, pren color dos mesos més tart. S'arreplega entre giner i febrer. Aguanta be les pluges. Fon descoberta per Isidro Espuig en els vivers Hernández del poble valencià d'[[Alcàsser]], és per això per lo que posseïx el seu nom. | ||
* '''Orri''', actualment, entre els híbrits, també destaca la varietat [[Orri (mandarina)|Orri]], una mandarina obtinguda en [[Israel]] pero que també se produïx en [[Espanya]], se cull entre els mesos de giner a maig. Els fruts són d'una calitat suprema, pràcticament sense llavors, en un contingut en sucres molt alt. | |||
== Clemenules == | == Clemenules == | ||
La | La clemenules és una varietat molt apreciada, s'originà de forma espontànea en l'any [[1953]] d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de [[Nules]] de la qual pren el seu nom. Degut a l'afany de la millora de la calitat gustativa i comercial de la fruita es va iniciar la seua multiplicació gradualment en l'objecte de comprovar les seues característiques i el possible interés. Vist que s'adaptava i es produïa be i que també responia a lo que s'esperava d'ella es va iniciar una gran expansió i ha arribat a ocupar un lloc destacat. En les comarques de [[La Plana|la Plana]] esta varietat ha alcançat la seua major difusió ocupant un lloc preferent dins de les varietats del grup de les clementines. | ||
== Producció == | == Producció == | ||
| Llínea 54: | Llínea 57: | ||
* [[Satsuma (mandarina)|Satsuma]] | * [[Satsuma (mandarina)|Satsuma]] | ||
* [[Taronja]] | * [[Taronja]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||