Diferència entre les revisions de "Blai Bellver" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Blai Bellver''' ([[Xàtiva]], [[1772]] - [[1818]]), fon un escritor, periodiste, impressor i tipògraf [[Valencians|valencià]] en [[llengua valenciana]] i en castellà.

'''Blai Bellver''' ([[Xàtiva]], [[1772]] - † [[1818]]), fon un escritor, periodiste, impressor i tipògraf [[Valencians|valencià]] en [[llengua valenciana]] i en [[castellà]].

== Biografia ==

Llínea 16:

Als tretze anys deixà els seus estudis i entrà com a aprenent en la ciutat de [[Valéncia]] en l'imprenta de Catalina Rius, viuda de Manuel Monfort, de llinage famós en l'història de l'imprenta valenciana.

En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[~~Alemània~~]]) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, [[Auca|auques]] i folis solts.

En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[Alemanya]]) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, [[Auca|auques]] i folis solts.

Imprimí periòdics com ''La Fortuna'' ([[1844]]), ''El Setabense'' ([[1848]]) i ''La Correspondencia del Júcar'' ([[1870]]). Fon l'impressor preferit de [[Vicent Boix]].

Llínea 22:

Se li atribuïx el primer [[Llibret de Falla|llibret de falles]] i va contribuir a la publicació de fins a 13 capçaleres de diaris.

També va destacar com a periodiste polèmic republicà federal i valencianiste, anticlerical i preocupat pels temes escolars, entre ells la difusió del [[Valencià|valencià]]. Aixina mateix va eixercir d'escritor satíric en valencià i en castellà, imitant de l'estil de [[Bernat i Baldoví]]; el seu famós ''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866'' un "cuento fantástic, un viache a l'infern" li va valdre ser excomulgat per l'[[Arquebisbe de Valéncia]].

També va destacar com a periodiste polèmic republicà federal i valencianiste, anticlerical i preocupat pels temes escolars, entre ells la difusió del [[Valencià|valencià]]. Aixina mateix va eixercir d'escritor satíric en valencià i en castellà, imitant de l'estil de [[Bernat i Baldoví]]; el seu famós ''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'any 1866'' un "cuento fantástic, un viache a l'infern" li va valdre ser excomulgat per l'[[Arquebisbe de Valéncia]].

== Obra ==

Llínea 32:

*''Una serenata, Juguete lírico dedicado a Játiva y sus mujeres'' (1877)

*''¡Pobra Eixátiva!'' (1879)

*''Gran fira en la ciutat d'Eixàtiva, en el dies 15, 16 i 17 del ~~mes~~ d'Agost de 1879'' (1879).

*''Gran fira en la ciutat d'Eixàtiva, en el dies 15, 16 i 17 del més d'Agost de 1879'' (1879).

*''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866'', cuento fantástic, un viache a ~~l’infern~~''.

*''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866'', cuento fantástic, un viache a l'infern''.

== Reconeiximents ==

La Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia li va concedir un premi per les seues innovacions i ademés fon distinguit en el nomenament d'Impressor de la cambra del rei d'Espanya.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Blas_Bellver Blai Bellver en Wikipedia]

* [https://www.levante-emv.com/costera/2018/11/07/xativa-homenajea-blai-bellver-segundo/1792024.html Xàtiva homenajea a Blai Bellver en el segundo centenario de su nacimiento - ''Levante-EMV'']

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''Blai Bellver''' ([[Xàtiva]], [[1772]] - [[1818]]), fon un escritor, periodiste, impressor i tipògraf [[Valencians|valencià]] en [[llengua  valenciana]] i en castellà.
+'''Blai Bellver''' ([[Xàtiva]], [[1772]] - † [[1818]]), fon un escritor, periodiste, impressor i tipògraf [[Valencians|valencià]] en [[llengua  valenciana]] i en [[castellà]].
 == Biografia ==
@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 Als tretze anys deixà els seus estudis i entrà com a aprenent en la ciutat de [[Valéncia]] en l'imprenta de Catalina Rius, viuda de Manuel Monfort, de llinage famós en l'història de l'imprenta valenciana.
-En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[Alemània]]) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, [[Auca|auques]] i folis solts.
+En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[Alemanya]]) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, [[Auca|auques]] i folis solts.
 Imprimí periòdics com ''La Fortuna'' ([[1844]]), ''El Setabense'' ([[1848]]) i ''La Correspondencia del Júcar'' ([[1870]]). Fon l'impressor preferit de [[Vicent Boix]].
@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 Se li atribuïx el primer [[Llibret de Falla|llibret de falles]] i va contribuir a la publicació de fins a 13 capçaleres de diaris.
-També va destacar com a periodiste polèmic republicà federal i valencianiste, anticlerical i preocupat pels temes escolars, entre ells la difusió del [[Valencià|valencià]]. Aixina mateix va eixercir d'escritor satíric en valencià i en castellà, imitant de l'estil de [[Bernat i Baldoví]]; el seu famós ''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866'' un "cuento fantástic, un viache a l'infern" li va valdre ser excomulgat per l'[[Arquebisbe de Valéncia]].
+També va destacar com a periodiste polèmic republicà federal i valencianiste, anticlerical i preocupat pels temes escolars, entre ells la difusió del [[Valencià|valencià]]. Aixina mateix va eixercir d'escritor satíric en valencià i en castellà, imitant de l'estil de [[Bernat i Baldoví]]; el seu famós ''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'any 1866'' un "cuento fantástic, un viache a l'infern" li va valdre ser excomulgat per l'[[Arquebisbe de Valéncia]].
 == Obra ==
@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 *''Una serenata, Juguete lírico dedicado a Játiva y sus mujeres'' (1877)
 *''¡Pobra Eixátiva!'' (1879)
-*''Gran fira en la ciutat d'Eixàtiva, en el dies 15, 16 i 17 del mes d'Agost de 1879'' (1879).
+*''Gran fira en la ciutat d'Eixàtiva, en el dies 15, 16 i 17 del més d'Agost de 1879'' (1879).
-*''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866'', cuento fantástic, un viache a l’infern''.
+*''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866'', cuento fantástic, un viache a l'infern''.
 == Reconeiximents ==
 La Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia li va concedir un premi per les seues innovacions i ademés fon distinguit en el nomenament d'Impressor de la cambra del rei d'Espanya.
 == Enllaços externs ==
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Blas_Bellver Blai Bellver en Wikipedia]
 * [https://www.levante-emv.com/costera/2018/11/07/xativa-homenajea-blai-bellver-segundo/1792024.html Xàtiva homenajea a Blai Bellver en el segundo centenario de su nacimiento - ''Levante-EMV'']
 [[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Valencians]]