Canvis

Ya en l'any [[1597]] el Governador de Filipines Francis Tello informa en vàries cartes ​sobre la pretensió de Luis Pérez das Mariñas de prendre l'Illa Bella, la pressió dels japonesos en la zona i els riscs per al comerç en China. També en eixos mateixos mesos s'envien plans detallats de l'Illa per Hernando de los Ríos Coronel, detallant la baïa de Kelung a on posteriorment s'establiria el primer assentament espanyol. Este religiós, navegant i cosmógraf havia participat en les expedicions de Luis i i el seu pare Gómez Pérez das Mariñas.

Ya en l'any [[1597]] el Governador de Filipines Francis Tello informa en vàries cartes ​sobre la pretensió de Luis Pérez das Mariñas de prendre l'Illa Bella, la pressió dels japonesos en la zona i els riscs per al comerç en China. També en eixos mateixos mesos s'envien plans detallats de l'Illa per Hernando de los Ríos Coronel, detallant la baïa de Kelung a on posteriorment s'establiria el primer assentament espanyol. Este religiós, navegant i cosmógraf havia participat en les expedicions de Luis i i el seu pare Gómez Pérez das Mariñas.

Una atra carta de Matías de Landecho d'un any despuix en [[1598]] tornen a incidir sobre la conveniència de fortificar la Ysla Hermosa per a protegir-se d'un possible atac de Japó a Manila.

Una atra carta de Matías de Landecho d'un any despuix en l'any [[1598]] tornen a incidir sobre la conveniència de fortificar la Ysla Hermosa per a protegir-se d'un possible atac de Japó a Manila.

L'Arquebisbe de Manila Miguel García Serrano en [[1624]] es queixa de l'espenta dels enemics en la Ysla Hermosa ​i de com eixe any un sol barco havia arribat a Manila en lo que es duya d'any.

L'Arquebisbe de Manila Miguel García Serrano en l'any [[1624]] es queixa de l'espenta dels enemics en la Ysla Hermosa ​i de com eixe any un sol barco havia arribat a Manila en lo que es duya d'any.

 

L'establiment des de l'any 1624 dels neerlandesos de la Companyia de les Índies Orientals VOC en Anping (en el nom inicial d'Orange i posteriorment de Fort Zeelandia) en la baïa de l'actual ciutat de Tainan, al sur de l'illa, resultava negatiu per a Espanya, pel florent comerç entre els mercaders chinencs i la colónia espanyola de Manila. La raó principal d'eixe comerç era l'argent que els espanyols transportaven a Manila des del port d'[[Acapulco]]. L'[[argent]] espanyol va atraure a Manila a un número creixent de mercaders chinencs que varen aplegar a formar un assentament permanent en les principals ciutats Filipines i no solament Manila, en els barris que varen rebre els noms de parians. Pero en alguns anys els governadors es queixen de com la presència d'holandesos i Japonesos debilita eixe comerç i que en alguns anys solament un barco Chinenc havia aplegat a Manila.

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]