32 775
edicions
Canvis
→Ficha del llibre
En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del [[Valencians|poble valencià]], l'autogovern per al [[Regne de Valéncia]], i l'ensenyança i un major us social de la [[llengua valenciana]], al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la [[Restauració borbònica]].<ref name="Bellido" />
En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del [[Valencians|poble valencià]], l'autogovern per al [[Regne de Valéncia]], i l'ensenyança i un major us social de la [[llengua valenciana]], al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la [[Restauració borbònica]].<ref name="Bellido" />
== Ficha del llibre ==
Títul: ''De regionalisme i valentinicultura''<br>
Autor: [[Faustí Barberà]]<br>
Editorial: [[Lo Rat Penat]]<br>
Lloc i any: [[Valéncia]], [[1910]]<br>
Idioma: [[Valencià]]<br>
ISBN: 978-84-89737-426.<br>
== Sinopsis ==
El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, [[1910]]) està considerat com el primer cos teòric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a llegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]].
El doctor Barberà coneixia de primera mà alguns dels incipients nacionalismes [[Europa|europeus]] pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà és util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm és que el nacionalisme valencià porta més de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. És una lliçó que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.''
{{Cita|En el text ''De Regionalisme i Valentinicultura'' s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}}
== Cites ==
{{Cita|Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que'l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera...|''De regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, 1902), per [[Faustí Barberà]]}}
{{Cita|En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|''De regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, 1902), per [[Fausti Barberà]]}}
{{Cita|L'obra de revalencianisacio nostra no ha de ser producte de una ni de dos generacions, sino de mes.|''De regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}}
{{Cita|Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar|''De Regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, [[1902]]), per Faustí Barberà}}
{{Cita|Qui a la Senyera estima a Valencia estima.|''De Regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, [[1902]]), per Faustí Barberà}}
{{Cita|Conste que no pretenc apartar el castella de les persones i els usos que li siguen propis, pero entenc que els valencians-valencianes devem mirar ab preferencia la llengua nostra|''De Regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, [[1902]]), per Faustí Barberà}}
==Bibliografia==
==Bibliografia==
* ''De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous''; Barberà, Fausti; Atienza i Peñarrocha, Antoni (ed.). (2003); Valéncia: [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]] [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp.; I.S.B.N. 84-89737-42-8; Depòsit legal V-4411-2002.
* ''De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous''; Barberà, Faustí; [[Antoni Atienza|Atienza i Peñarroja, Antoni]] (ed.). (2003); Valéncia: [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]] [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp. ISBN: 84-89737-42-8; Depòsit llegal V-4411-2002.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Uiquilliteratura:De regionalisme i valentinicultura]]
* [[Uiquilliteratura:De regionalisme i valentinicultura]]
* [[Fausti Barberà]]
==Referències==
==Referències==