De regionalisme i valentinicultura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Portada de la primera edició, 1910.

De regionalisme i valentinicultura és el nom d'un discurs pronunciat el 7 de decembre de 1902 per Faustí Barberà en l'associació valencianista Lo Rat Penat. Este text, que fon publicat en 1910 en una edició comentada pel propi autor, és considerat com el treball que dona naiximent al valencianisme polític.[1][2][3]

En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del poble valencià, l'autogovern per al Regne de Valéncia, i l'ensenyança i un major us social de la llengua valenciana, al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la Restauració borbònica.[1]

Ficha del llibre[editar | editar còdic]

Títul: De regionalisme i valentinicultura
Autor: Faustí Barberà
Editorial: Lo Rat Penat
Lloc i any: Valéncia, 1910
Idioma: Valencià
ISBN: 978-84-89737-426.

Sinopsis[editar | editar còdic]

El seu llibre De regionalisme i valentinicultura (Valéncia, 1910) està considerat com el primer cos teòric del valencianisme i del nacionalisme valencià mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de 1902, fa més de cent anys. Fausti Barberà i Martí, prenia la paraula per a llegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista Lo Rat Penat.

El doctor Barberà coneixia de primera mà alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un nacionalisme valencià que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir Espanya com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.

En paraules de l'historiador valencià Antoni Atienza: “El document historic de Barberà és util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm és que el nacionalisme valencià porta més de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. És una lliçó que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.

En el text De Regionalisme i Valentinicultura s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.
De regionalisme i valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà

Cites[editar | editar còdic]

Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que'l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera...
De regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.
De regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Fausti Barberà
L'obra de revalencianisacio nostra no ha de ser producte de una ni de dos generacions, sino de mes.
De regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà
Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar
De Regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà
Qui a la Senyera estima a Valencia estima.
De Regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà
Conste que no pretenc apartar el castella de les persones i els usos que li siguen propis, pero entenc que els valencians-valencianes devem mirar ab preferencia la llengua nostra
De Regionalisme i Valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous; Barberà, Faustí; Atienza i Peñarroja, Antoni (ed.). (2003); Valéncia: L'Oronella [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp. ISBN: 84-89737-42-8; Depòsit llegal V-4411-2002.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ 1,0 1,1 Regionalisme i Valentinicultura, articul d'Ignasi Bellido publicat en Levante-EMV el 7 de desembre de 2002
  2. ↑ [1], pp. 2-9.
  3. ↑ (2001) , Éditions du Temps, pp. 121-122. ISBN 978-2-84274-182-2.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=De_regionalisme_i_valentinicultura&oldid=445464»