Diferència entre les revisions de "Alacant"
→Esports: Corregit (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
'''Alacant''' (cooficialment en [[castellà]] '''Alicante'''), és la | '''Alacant''' (cooficialment en [[castellà]] '''Alicante'''), és la segon ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 337.304 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]]. | ||
Forma un continu urbà de més de 452.462 habitants en les localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis. | Forma un continu urbà de més de 452.462 habitants en les localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis. | ||
La ciutat ostenta este | La ciutat ostenta este títul des de [[1490]], quan li fon concedit per Ferrando el Catòlic.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Manuel Martínez López|títul=Barrios de Alicante|url=https://books.google.es/books?id=Jf51CAAAQBAJ&pg=PA80&dq=alicante+ciudad+1490&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiUhZD06e_LAhXBbBoKHY6PCPsQ6AEIQTAF#v=onepage&q=alicante%20ciudad%201490&f=false|editorial=Editorial Club Universitario|lloc=Alacant|data=2013|isbn=9788499485577|llengua=castellaà}}</ref> | ||
== Territori == | == Territori == | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
===Corona de Castella=== | ===Corona de Castella=== | ||
[[ | [[Archiu:Castillo de Santa Bárbara, Alicante, España, 2014-07-04, DD 80.JPG|thumb|left|220px|[[Castell de Santa Bàrbera]]]] | ||
Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Busot]], [[Aigües | Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Busot]], [[Aigües]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic. | ||
Entre els anys [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana. | Entre els anys [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana. | ||
| Llínea 79: | Llínea 79: | ||
=== Época Contemporànea === | === Época Contemporànea === | ||
[[ | [[Archiu:Explanada de España.jpg|thumb|right|200px|<center>Explanada d'Espanya</center>]] | ||
El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]]. | El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]]. | ||
| Llínea 85: | Llínea 85: | ||
=== Sigle XX === | === Sigle XX === | ||
[[ | [[Archiu:VOR2008 Telefonica Blue.jpg|thumb|left|200px|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]] | ||
Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats a on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots. | Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats a on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots. | ||
| Llínea 105: | Llínea 105: | ||
== Política i govern == | == Política i govern == | ||
=== Ajuntament === | === Ajuntament === | ||
[[ | [[Archiu:Alicante Stadhuis.JPG|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]] | ||
Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]), [[VOX]] i [[Compromís]]. | Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]), [[VOX]] i [[Compromís]]. | ||
| Llínea 203: | Llínea 203: | ||
La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (452.462 en 2010) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 760.431 i és l'octava d'Espanya. | La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (452.462 en 2010) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 760.431 i és l'octava d'Espanya. | ||
[[ | [[Archiu:Panoramic view of Alicante from the castle of San Fernando.JPG|thumb|400px|<center>Vista panoràmica d'Alacant</center>]] | ||
{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5" | {| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5" | ||
| Llínea 292: | Llínea 292: | ||
==Economia== | ==Economia== | ||
Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]). | Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]). | ||
[[ | [[Archiu:Alicante 1978 01.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]] | ||
Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, a soles superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]]. | Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, a soles superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]]. | ||
| Llínea 315: | Llínea 315: | ||
* '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]]. | * '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]]. | ||
* '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]]. | * '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]]. | ||
[[ | [[Archiu:Palau de la Diputació d'Alacant.JPG|thumb|right|250px|<center>[[Diputació d'Alacant|Palau de la Diputació d'Alacant]].</center>]] | ||
* '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana. | * '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana. | ||
* '''[[Teatre Principal d'Alacant]] ''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]]. | * '''[[Teatre Principal d'Alacant]] ''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]]. | ||
| Llínea 357: | Llínea 357: | ||
Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris. | Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris. | ||
== | == Deports == | ||
A pesar de ser el [[fútbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtengut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha segut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]]. | A pesar de ser el [[fútbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtengut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha segut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]]. | ||
=== Olímpics alacantins === | === Olímpics alacantins === | ||
[[ | [[Archiu:Miriam Blasco (mural en Valladolid).jpg|thumb|180px|[[Miriam Blasco]], alacantina d'adopció, fon la primera medallista olímpica espanyola]] | ||
És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]). | És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]). | ||
| Llínea 403: | Llínea 403: | ||
* [[Romeria de la Santa Faç]] | * [[Romeria de la Santa Faç]] | ||
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | * [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||