Canvis

1373 bytes afegits ,  13:53 23 oct 2025
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
 
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
 
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[File:Localització d'Alboraia respecte del País Valencià.png    |95px]]
+
|image_província = [[Archiu:Localització d'Alboraia respecte del País Valencià.png    |95px]]
 
|nom = Alboraya
 
|nom = Alboraya
|image_escut = [[File:Escut d'Alboraia.svg|40px]]
+
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Alboraia.svg|40px]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
+
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
Llínea 12: Llínea 12:  
|superfície = 8,3 km²
 
|superfície = 8,3 km²
 
|altitut = 5 msnm
 
|altitut = 5 msnm
|població = 24.904 hab. (2021)  
+
|població = 25.149 hab. (2022)  
 
|densitat = 2.895,30 hab./km²
 
|densitat = 2.895,30 hab./km²
 
|gentilici = Alborayense/sa
 
|gentilici = Alborayense/sa
Llínea 18: Llínea 18:  
|còdic_postal = 46120
 
|còdic_postal = 46120
 
|festes = 1º dumenge de juliol  
 
|festes = 1º dumenge de juliol  
|alcalde = Manuel Álvaro Manzano ([[PPCV]])
+
|alcalde = Miguel Chavarria Díaz ([[PSPV-PSOE]])
|web = [http://www.alboraya.org Web Oficial d'Alboraya]
+
|web = [https://www.alboraya.es/ Web Oficial d'Alboraya]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
Llínea 28: Llínea 28:     
No obstant, i perque hi han grans zones de regadiu, el terme es dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.
 
No obstant, i perque hi han grans zones de regadiu, el terme es dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.
[[File:Port Saplaya (Alboraya) en azul (2433751573).jpg|right|thumb|Port Sa Plaja]]
+
[[Archiu:Port Saplaya (Alboraya) en azul (2433751573).jpg|right|thumb|Port Sa Plaja]]
 
Se pot accedir ad esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Sa Plaja arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.
 
Se pot accedir ad esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Sa Plaja arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.
    
L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Sa Plaja els sèt dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.
 
L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Sa Plaja els sèt dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.
   −
=== Localitats limítrofs ===
+
=== Localitats llimítrofes ===
 
[[Almàssera]] pel noroest, [[Meliana]] pel nort, [[Tavernes Blanques]] per l'oest i [[Valéncia]] pel sur. Totes de la [[província de Valéncia]].
 
[[Almàssera]] pel noroest, [[Meliana]] pel nort, [[Tavernes Blanques]] per l'oest i [[Valéncia]] pel sur. Totes de la [[província de Valéncia]].
   Llínea 41: Llínea 41:  
L'iglésia fon construïda el [[sigle XV]] baix l'advocació de Santa Maria. Junt al [[barranc del Carraixet]] s'alçà una ermita dedicada a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]; el seu primer edifici data de l'any [[1414]] i el manà construir el Consell General de Valéncia en l'any [[1400]], per tal de consagrar els cementeris a on eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual és de nova planta.
 
L'iglésia fon construïda el [[sigle XV]] baix l'advocació de Santa Maria. Junt al [[barranc del Carraixet]] s'alçà una ermita dedicada a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]; el seu primer edifici data de l'any [[1414]] i el manà construir el Consell General de Valéncia en l'any [[1400]], per tal de consagrar els cementeris a on eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual és de nova planta.
   −
[[File:Horta de Alboraia (9669070843).jpg|thumb|Horta de Alboraya]]
+
[[Archiu:Horta de Alboraia (9669070843).jpg|thumb|Horta de Alboraya]]
    
La principal activitat és l'agrícola, i el cultiu més important és el de la [[chufa]], que ha fet famosa l'[[orchata]] d'Alboraya.
 
La principal activitat és l'agrícola, i el cultiu més important és el de la [[chufa]], que ha fet famosa l'[[orchata]] d'Alboraya.
Llínea 67: Llínea 67:  
   | Alcalde_8 = Manuel Álvaro Manzano
 
   | Alcalde_8 = Manuel Álvaro Manzano
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]  
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]  
 +
  | Alcalde_9 = Miguel Chavarria Díaz
 +
  | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_10 = Miguel Chavarria Díaz
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Miguel Chavarria Díaz
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Miguel Chavarria Díaz
 +
  | Partit_12= [[PSPV-PSOE]]
 
}}
 
}}
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
La població ha creixcut molt en els darrers anys; aixina, en l'any [[1986]] vivien 11.267 persones, l'any [[2002]] la sifra havia pujat fins als 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de [[2001]] que sabien parlar [[valencià]]. Conta en una població de 24,904 habitants en l'any [[2021]] segons el [[INE]].
+
La població ha creixcut molt en els darrers anys; aixina, en l'any [[1986]] vivien 11.267 persones, l'any [[2002]] la sifra havia pujat fins als 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de [[2001]] que sabien parlar [[valencià]]. Conta en una població de 25.149 habitants en l'any [[2022]] segons el [[INE]].
    +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
Llínea 78: Llínea 87:  
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
| align=center| 4.700 || align=center| 4.807 || align=center| 5.712 || align=center| 6.124 || align=center| 6.749 || align=center| 6.885 || align=center| 8.073 || align=center| 9.126 || align=center| 10.727 || align=center| 11.687 || align=center| 16.943 || align=center| 20.514 || align=center| 21.263 || align=center| 24.031 || align=center| 24.904
+
| align=center| 4.700 || align=center| 4.807 || align=center| 5.712 || align=center| 6.124 || align=center| 6.749 || align=center| 6.885 || align=center| 8.073 || align=center| 9.126 || align=center| 10.727 || align=center| 11.687 || align=center| 16.943 || align=center| 20.514 || align=center| 21.263 || align=center| 24.031 || align=center| 25.149
 
|}
 
|}
 +
</center>
    
== Economia ==
 
== Economia ==
Llínea 85: Llínea 95:     
== Patrimoni i Arquitectura ==
 
== Patrimoni i Arquitectura ==
[[File:Club Náutico Port Saplaya.jpg|thumb|Port Saplaya]]
+
[[Archiu:Club Náutico Port Saplaya.jpg|thumb|Port Saplaya]]
   −
[[File:Platja de la Patacona d'Alboraia-Març2009.jpg|thumb|Plaja de la Patacona d'Alboraya]]
+
[[Archiu:Platja de la Patacona d'Alboraia-Març2009.jpg|thumb|Plaja de la Patacona d'Alboraya]]
   −
[[File:Alboraia. Església.JPG|thumb|Iglésia de l'Assunció de Nostra Senyora, en Alboraya]]
+
[[Archiu:Alboraia. Església.JPG|thumb|Iglésia de l'Assunció de Nostra Senyora, en Alboraya]]
    
[[Archiu:Ermieix.jpg|thumb|Ermita del Milacre dels Peixets]]
 
[[Archiu:Ermieix.jpg|thumb|Ermita del Milacre dels Peixets]]
Llínea 125: Llínea 135:  
* [[Josep Peris i Aragó]], fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on obtingué diversos premis acadèmics, en 1982 en [[Sogorp]] feu una exposició, la ciutat li feu un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Círcul de Belles Arts li concedí la Medalla al Mèrit per sa vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya el declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.
 
* [[Josep Peris i Aragó]], fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on obtingué diversos premis acadèmics, en 1982 en [[Sogorp]] feu una exposició, la ciutat li feu un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Círcul de Belles Arts li concedí la Medalla al Mèrit per sa vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya el declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.
   −
* El poeta [[Don Cristòfol Aguilar Hurtado]].
+
* El poeta [[Cristòfol Aguilar Hurtado]].
   −
* [[Daniel Tortajada "l’orchater"]] fon el president del Gremi d’orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en l'any [[2001]], l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en l'any [[2002]], esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obrí la seua primera botiga en l'any [[1960]] en sa casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dòna Carme per a despuix obrir l'actual en l'any [[1979]], en [[1982]] junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia es repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.
+
* [[Daniel Tortajada "l'orchater"]] fon el president del Gremi d'orchaters i un impulsor de l'[[orchata]] com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en l'any [[2001]], l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en l'any [[2002]], esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obrí la seua primera botiga en l'any [[1960]] en sa casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dòna Carme per a despuix obrir l'actual en l'any [[1979]], en [[1982]] junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la [[chufa]], orchata i [[fartons]], aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia es repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.
    
* Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibáñez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador del poble, al qual amava. La seua simplea i humanitat, el seu talent dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com a homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en ahí la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Excepcional Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on estigué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com a professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com a membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.
 
* Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibáñez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador del poble, al qual amava. La seua simplea i humanitat, el seu talent dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com a homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en ahí la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Excepcional Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on estigué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com a professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com a membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.
Llínea 186: Llínea 196:  
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
   
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
   −
== Referències ==
+
* [https://www.alboraya.es/ Pàgina de l'Ajuntament d'Alboraya]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alboraya INE. Població d'Alboraya]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Alboraia}}
 
{{commonscat|Alboraia}}
*[http://www.alboraya-online.com/ Web no oficial sobre Alboraya]
+
 
*[https://www.alboraya.org/ Pàgina oficial de l'Ajuntament d'Alboraya]
+
* [http://www.alboraya-online.com/ Web no oficial sobre Alboraya]
*[http://www.parroquiaalboraya.com/ Pàgina oficial de la parròquia d'Alboraya]
+
* [http://www.parroquiaalboraya.com/ Pàgina oficial de la parròquia d'Alboraya]
*[http://www.elmachistre.es/ Web del Museu de la Chufa i de l'Orchata]
+
* [http://www.elmachistre.es/ Web del Museu de la Chufa i de l'Orchata]
    
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
    +
[[Categoria:Alboraya]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]