| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | L’albarginera, planta que produïx l’albargina, pertany a la familia de les solanacees (Solanum melongena); té una duració d’un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color vert intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellissimes flors d’un blau violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola.
| + | [[Archiu:Solanum melongena 24 08 2012 (1).JPG|thumb|250px|Albargines]] |
| | + | [[Archiu:Eggplant-sliced.jpg|thumb|250px|Albargina tallada]] |
| | + | [[Archiu:Berenjenas negras.jpg|thumb|250px|Albargina negra]] |
| | + | [[Archiu:Berenjenas blancas y negras de las huertas de Capicorb, en Alcalà de Xivert-Alcossebre.jpg|thumb|250px|Albargines blanques i albargines negres]] |
| | + | [[Archiu:Berenjenas listadas.jpg|thumb|250px|Albargines llistadades]] |
| | | | |
| − | Al seu fruit, la albargina, la Naturalea l’ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat,
| + | L''''albargina''' és el fruit que produïx l'[[albarginera]], planta que pertany a la família de les solanàcees (Solanum melongena); té una duració d'un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm.; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color [[vert]] intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellíssimes [[flor|flors]] d'un [[blau]] violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola. |
| − | clar o fosc, fins a arribar a un blanc immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les
| |
| − | varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li
| |
| − | un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i
| |
| − | d’uns 10 a 35 cm de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes.
| |
| | | | |
| − | El valor alimentari de l’albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les
| + | Al seu fruit, la albargina, la naturalea l'ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, clar o fosc, fins a arribar a un [[blanc]] immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i d'uns 10 a 35 cm. de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes. |
| − | proteïnes no superen el 2%; els glúcits només un 3% i els lípits estan absents; conté en
| |
| − | molt chicoteta proporció vitamines A, B i C.
| |
| | | | |
| − | Oferix diverses possibilitats culinàries, p.e, com a guarnició de plats de carn o peix; | + | == Valor alimentari == |
| − | fregides i reboçadetes en ou, acabades de fer i encara calentetes...estan per a morir-se | + | |
| − | de gust; partides pel mig i fetes al forn, en oli d’oliva, sal, piberroig i trossets de carn de
| + | El valor alimentari de l'albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les [[proteïnes]] no superen el 2%; els glúcits a soles un 3% i els [[lípit|lípits]] estan absents; conté en molt chicoteta proporció [[vitamines]] A, B i C. |
| − | ternera picadeta.... ¡Ché, qué bo! – És una especialitat de l’horta de Gandia. Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l’any. Es dona en tots els climes templats. En Espanya destaquen com a productores en quantitat i qualitat, Múrcia, Almeria, Màlaga i Valéncia, especialment la zona de Gandia. Varietats n’hi ha moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc. | + | |
| | + | == Possibilitats culinàries == |
| | + | |
| | + | Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició o acompanyament de plats de carn o peix; fregides i reboçades en [[ou]], acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en [[oli]] d'[[oliva]], [[sal]], [[piberroig]] i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l'horta de [[Gandia]]. |
| | + | |
| | + | == Producció == |
| | + | |
| | + | Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l'any. Es dona en tots els climes templats. En [[Espanya]] destaquen com a productores en cantitat i calitat, [[Múrcia]], [[Almeria]], [[Màlaga]] i [[Valéncia]], especialment la zona de Gandia. |
| | + | |
| | + | == Varietats == |
| | + | De varietats n'hi han moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc. |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Solanum melongena}} |
| | + | {{Wikispecies|Solanum melongena}} |
| | + | {{DGLV|Albargina}} |
| | + | {{DGLV|Albergina}} |
| | + | |
| | + | [[Categoria:Aliments]] |
| | + | [[Categoria:Agricultura]] |
| | + | [[Categoria:Botànica]] |
| | + | [[Categoria:Hortalices]] |