83 706
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'
[[File:Poema de Yusuf.jpg|thumb|250px|Poema de Yusuf]]
[[Archiu:Poema de Yusuf.jpg|thumb|250px|Poema de Yuçuf]]
'''Aljamia'''<ref>{{DGLV|Aljamia}}</ref><ref>{{DGLV|Algemia}}</ref> (àrap ''al-adjamiyya'' العجَميَّة) és el nom de l'escritura en caràcters [[Àrap|àraps]] de les diverses [[llengües romàniques]] de la [[península Ibèrica]]. La llengua de l'administració era l'àrap pero les parles d'orige [[llatí]] seguien vives en l'us de part de la població, i esta llengua s'escrivia en caràcters aràbics. En este tipo d'escritura es varen redactar un número significatiu de texts, destacant els diwans (coleccions de poemes).
'''Aljamia'''<ref>{{DGLV|Aljamia}}</ref><ref>{{DGLV|Algemia}}</ref> (àrap ''al-adjamiyya'' العجَميَّة) és el nom de l'escritura en caràcters [[Àrap|àraps]] de les diverses [[llengües romàniques]] de la [[península Ibèrica]]. La llengua de l'administració era l'àrap pero les parles d'orige [[llatí]] seguien vives en l'us de part de la població, i esta llengua s'escrivia en caràcters aràbics. En este tipo d'escritura es varen redactar un número significatiu de texts, destacant els diwans (coleccions de poemes).
{{Cita|del algemia /e parleria|Espill, 1460}}
{{Cita|del algemia /e parleria|Espill, 1460}}
== Mossàrap aljamiat ==
L'idioma [[mossàrap]] és el conjunt de dialectes d'orige llatí parlat en [[Al-Andalus]] en estat de diglosia en l'àrap andalusí. Este idioma es coneix principalment per les [[jarches]], que formen part de texts àraps i per tant estan en aljamia. Estes jarches són considerades ademés el primer testimoni de la lírica romançada.
Es creu que el mossàrap ya havia desaparegut en el [[sigle XIII]]. Per un costat, per les porgues almorávides i almohades, segon lloc per la conquista cristiana, que va originar la fusió de la llengua local en les parles dutes per la [[Corona de Castella]] i la [[Corona d'Aragó]].
== El Poema de Yuçuf ==
La més important obra de lliteratura aljamiada d'época [[Mudéixar|mudéixar]] és un poema escrit en cuaderna via, el Poema de Yuçuf, per un morisco aragonés, el contingut del qual reflectix el comentari a la sura XII del Corán (Sûrat Yûsuf), completat en la Llegenda dorada.
[[Ramón Menéndez Pidal]] el va datar en el [[sigle XIV]], i definix la seua llengua com a romançada aragonesa. El text narra l'història de [[José]] del [[Génesis]]. D'este poema se nos han conservat uns trescents huitanta versos. Destaca la seua capacitat per a l'expressió de moments de gran lirisme.
== Vore també ==
== Vore també ==
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Caro Baroja, Julio (2000) [1976]. Los moriscos del Reino de Granada. Ensayo de historia social (5ª edición). Madrid: Istmo. ISBN 84-7090-076-5
* E. Saavedra, ''Índice de la literatura aljamiada'', Madrit 1878
* E. Saavedra, ''Índice de la literatura aljamiada'', Madrit 1878
* Menéndez Pidal, Ramón, Poema de Yuçuf: Materiales para su estudio, Granada, Universidad de Granada, 1952.
* Xavier Casassas Canals, [http://www.casassas.net/articles/aljamiado_morisco_hiero_sprachbund_casassas.pdf "La literatura aljamiado-morisca en el marco de la literatura islámica española: siglos XIII-XVII (una variedad del castellano vinculada al hiero-sprachbund islámico)"], en Benlabbah, Fatiha y Chalkha, Achouak. (Eds.), ''Los moriscos y su legado desde ésta y otras laderas'', Rabat, 2010, pp. 368-396.
* Xavier Casassas Canals, [http://www.casassas.net/articles/aljamiado_morisco_hiero_sprachbund_casassas.pdf "La literatura aljamiado-morisca en el marco de la literatura islámica española: siglos XIII-XVII (una variedad del castellano vinculada al hiero-sprachbund islámico)"], en Benlabbah, Fatiha y Chalkha, Achouak. (Eds.), ''Los moriscos y su legado desde ésta y otras laderas'', Rabat, 2010, pp. 368-396.
* Penyarroja Torrejón, Luis (1992) ''Les Harges: món i enigma''.
* Penyarroja Torrejón, Luis (1992) ''Les Harges: món i enigma''.
* Pérez Lasheras, Antonio, La literatura del reino de Aragón hasta el siglo XVI, Zaragoza, Ibercaja-Institución «Fernando el Católico» (Biblioteca Aragonesa de Cultura, 15), 2003, págs. 138-144 y 193-196. ISBN 84-8324-149-8
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==