Canvis

{{Infobox_pobles

{{Infobox_pobles

|image_país = [[File:Localització d'Alfafar respecte del País Valencià.png      |120px]]

|image_país = [[Archiu:Localització d'Alfafar respecte del País Valencià.png      |120px]]

|image_província = [[File:Localización de Alfafar en la comarca de la Huerta de Valencia.png|170px]]

|image_província = [[Archiu:Localización de Alfafar en la comarca de la Huerta de Valencia.png|170px]]

|nom = Alfafar

|nom = Alfafar

|image_escut = [[File:Escudo de Alfafar.png|100px]]

|image_escut = [[Archiu:Escudo de Alfafar.png|100px]]

|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|província = [[Província de Valéncia]]

Segons D. José Francisco Catalá (Croniste Oficial de Alfafar), conta la tradició que els soldats del Rei En [[Jaume I]] que estaven en Alfafar, varen vore caure sèt estreles i varen sentir el sò d'una campana, enterat el Rei va manar cavar en el lloc fins a descobrir una image de la Verge, que sustentava al Chiquet de peu sobre el genoll esquerre. El Rei al vore l'image de La nostra Senyora va pronunciar l'exclamació “Oh gran Do” i diu la tradició que des de llavors es venera a la Verge com “Mare de Deu del Do”. Els nostres majors nos varen llegar també la narració que en lloc hi havia també un almezo (LLedoner), hui en dia es recorda el lloc en una inscripció al peu de l'arbre en la mateixa plaça del poble.

Segons D. José Francisco Catalá (Croniste Oficial de Alfafar), conta la tradició que els soldats del Rei En [[Jaume I]] que estaven en Alfafar, varen vore caure sèt estreles i varen sentir el sò d'una campana, enterat el Rei va manar cavar en el lloc fins a descobrir una image de la Verge, que sustentava al Chiquet de peu sobre el genoll esquerre. El Rei al vore l'image de La nostra Senyora va pronunciar l'exclamació “Oh gran Do” i diu la tradició que des de llavors es venera a la Verge com “Mare de Deu del Do”. Els nostres majors nos varen llegar també la narració que en lloc hi havia també un almezo (LLedoner), hui en dia es recorda el lloc en una inscripció al peu de l'arbre en la mateixa plaça del poble.

== Demografia ==

== Demografia ==

* Plaça de l'Ajuntament. A mitan 2006 s'inaugurà la nova plaça de l'ajuntament, un puesto digne de visitar degut a la barreja d'estils que presenta i a l'ecològica iluminació "al cel" de la que ha segut dotada.

* Plaça de l'Ajuntament. A mitan 2006 s'inaugurà la nova plaça de l'ajuntament, un puesto digne de visitar degut a la barreja d'estils que presenta i a l'ecològica iluminació "al cel" de la que ha segut dotada.

[[File:Església de la Mare de Déu del Do d'Alfafar 02.JPG|thumb|260px|Iglésia de la Mare de Déu del Do d'Alfafar]]

[[Archiu:Església de la Mare de Déu del Do d'Alfafar 02.JPG|thumb|260px|Iglésia de la Mare de Déu del Do d'Alfafar]]

* Iglésia Parroquial. L'orige de la Parroquia d'Alfafar se remonta als primers anys despuix de la Conquesta del [[Regne de Valéncia]]. Constituïa la primera demarcació parroquial situada al sur del terme de la ciutat. L'actual temple parroquial, que substituïx un atre anterior d'estil gòtic situat sobre el mateix lloc, fon iniciat en l'any [[1736]] en aportacions del propi poble i conclòs en l'any [[1748]]. Se tracta d'un magnífic edifici construït a base de mamposteria reforçada per capes de rajola cuita a la manera romana, en el estil barroc popular valencià, típic per a les construccions de la primera mitat del [[sigle XVIII]]. No obstant, el seu caràcter popular i anònim evidencia un notable coneiximent de les tècniques arquitectòniques i de la bona construcció, aixina com dels principis estètics del Barroc.

* Iglésia Parroquial. L'orige de la Parroquia d'Alfafar se remonta als primers anys despuix de la Conquesta del [[Regne de Valéncia]]. Constituïa la primera demarcació parroquial situada al sur del terme de la ciutat. L'actual temple parroquial, que substituïx un atre anterior d'estil gòtic situat sobre el mateix lloc, fon iniciat en l'any [[1736]] en aportacions del propi poble i conclòs en l'any [[1748]]. Se tracta d'un magnífic edifici construït a base de mamposteria reforçada per capes de rajola cuita a la manera romana, en el estil barroc popular valencià, típic per a les construccions de la primera mitat del [[sigle XVIII]]. No obstant, el seu caràcter popular i anònim evidencia un notable coneiximent de les tècniques arquitectòniques i de la bona construcció, aixina com dels principis estètics del Barroc.