Canvis

523 bytes afegits , 13:57 23 oct 2025

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

Llínea 1: Llínea 1:

−

{{Ficha de país

| nom_oficial = ''Bundesrepublik Deutschland'' República Federal d'Alemanya

Llínea 45: Llínea 44:

| moneda = [[Euro]] {{Infobox ref|4}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)

| gentilici = Alemà, alemana

−

| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat ~~Universal~~|UTC]]+1)

+

| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)

−

| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat ~~Universal~~|UTC]]+2)

+

| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)

| cctld= [[.de]]

| còdic_telefònic = 49

Llínea 57: Llínea 56:

| nota4= Abans de [[1999]]: [[marc alemà|marc]].

}}

−

'''Alemanya''' ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en el [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

+

'''Alemanya'''<ref>{{Països RACV}}</ref> o '''Alemània''' ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en la [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html | título = Orígens | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].

Llínea 63: Llínea 62:

Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran és [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del món en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web

|url = http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download

−

|title = The fifteen major spenders in 2006| accessdate = 2007-08-23 | year = 2007| format = PDF | work = Recent trends in military expenditure | publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establit un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i manté una estreta relació en vàries associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència|científic]] i [[Tecnología|~~tecnológic~~]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>

+

|title = The fifteen major spenders in 2006| accessdate = 2007-08-23 | year = 2007| format = PDF | work = Recent trends in military expenditure | publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establit un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i manté una estreta relació en vàries associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència|científic]] i [[Tecnología|tecnològic]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>

== Història ==

=== Adés del Sacre Imperi Romà Germànic ===

−

[[~~File~~:Germanic tribes settlements 750BC-1AD.svg|thumb|250px|Expansió de les tribus germàniques entre 750 a. C. i l'any 1.]]

+

[[Archiu:Germanic tribes settlements 750BC-1AD.svg|thumb|250px|Expansió de les tribus germàniques entre 750 a. C. i l'any 1.]]

Llínea 76: Llínea 75:

=== Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806) ===

−

[[~~File~~:Lucas Cranach d.Ä. - Martin Luther, 1528 (Veste Coburg).jpg|thumb|250px|right|Martin Luter (1483-1546), inicia la Reforma Protestant.]]

+

[[Archiu:Lucas Cranach d.Ä. - Martin Luther, 1528 (Veste Coburg).jpg|thumb|250px|right|Martin Luter (1483-1546), inicia la Reforma Protestant.]]

Llínea 85: Llínea 84:

L'edicte de la [[Bula d'Or]] en [[1356]] va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[sigle XV]], els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].

−

[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]] '', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans despuix de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]]) va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de ~~Prusia~~]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>

+

[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]] '', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans despuix de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]]) va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prússia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>

=== Restauració i revolució (1814-1871) ===

−

[[~~File~~:Deutscher Bund-es.svg|thumb|250px|<center>Estats de la Confederació Germànica de l'any [[1815]] a [[1866]]</center>]]

+

[[Archiu:Deutscher Bund-es.svg|thumb|250px|<center>Estats de la Confederació Germànica de l'any [[1815]] a [[1866]]</center>]]

−

[[~~File~~:Maerz1848 berlin.jpg|thumb|250px|<center>Revolució alemana de l'any [[1848]]</center>]]

+

[[Archiu:Maerz1848 berlin.jpg|thumb|250px|<center>Revolució alemana de l'any [[1848]]</center>]]

Despuix d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics estats que el componien, una dispar busca per crear un [[estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es va debatre entre la creació d'una «gran Alemanya», que incloguera els territoris germanòfons [[Àustria|austríacs]] o una «chicoteta Alemanya», formada exclusivament per atres estats. A esta disjuntiva es va sumar la qüestió institucional sobre el repartiment del poder entre el poble i la [[corona]].

−

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

+

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

−

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de ~~Fráncfort~~|primer Parlament lliurement elegit]], en [[~~Fráncfort del Meno~~]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].

+

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Frankfurt]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].

El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.

Llínea 103: Llínea 102:

=== Imperi alemà (1871-1918) ===

−

[[~~File~~:A v Werner - Kaiserproklamation am 18 Januar 1871 (3. Fassung 1885).jpg |thumb|250px|Proclamació de l'Imperi alemà en el [[Palau de Versalles]].]]

+

[[Archiu:A v Werner - Kaiserproklamation am 18 Januar 1871 (3. Fassung 1885).jpg |thumb|250px|Proclamació de l'Imperi alemà en el [[Palau de Versalles]].]]

−

[[~~File~~:Deutsches Reich (1871-1918)-es.svg|thumb|250px|Imperi Alemà, en el dominant Regne de Prussia en blau.]]

+

[[Archiu:Deutsches Reich (1871-1918)-es.svg|thumb|250px|Imperi Alemà, en el dominant Regne de Prussia en blau.]]

−

[[Unificació alemana|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Despuix de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de ~~Prusia~~ va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de vàries [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].

+

[[Unificació alemana|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Despuix de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prússia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de vàries [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].

En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada més aïllada.

Llínea 118: Llínea 117:

−

[[~~File~~:Bundesarchiv Bild 102-00238, Vernichtung von Papiergeld.jpg |thumb|250px|Destrucció de diners devaluats en l'any [[1924]]]]

+

[[Archiu:Bundesarchiv Bild 102-00238, Vernichtung von Papiergeld.jpg |thumb|250px|Destrucció de diners devaluats en l'any [[1924]]]]

L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, és considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió i els [[Vot|votants]] alemans cap als partits anti-democràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] i fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemana l'idea de que la victòria era casi segura i la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (i [[Comunisme|comunistes]], aixina com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria i provocaren la derrota.

Llínea 126: Llínea 125:

=== Alemanya Nazi (1933–1945) ===

−

[[~~File~~:Bundesarchiv Bild 183-S55480, Polen, Parade vor Adolf Hitler.jpg |thumb|250px|Hitler saludant a les tropes que van a [[Polònia]]]]

+

[[Archiu:Bundesarchiv Bild 183-S55480, Polen, Parade vor Adolf Hitler.jpg |thumb|250px|Hitler saludant a les tropes que van a [[Polònia]]]]

Llínea 132: Llínea 131:

Despuix la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret d'emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

−

[[~~File~~:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|250px|La [[Potsdamer Platz]] despuix de la [[Batalla de Berlin]] en l'any [[1945]]]]

+

[[Archiu:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|250px|La [[Potsdamer Platz]] despuix de la [[Batalla de Berlin]] en l'any [[1945]]]]

−

En l'any [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de ~~Polonia~~ en 1939|va atacar ~~Polonia~~]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada pel mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

+

En l'any [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polònia en 1939|va atacar Polònia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada pel mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, aixina que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren [[Suècia]], [[Andorra]], [[Mónaco]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]], [[San Marí]], [[El Vaticà]] i [[Turquia]]. En l'estiu de [[1941]] un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'[[Unió Soviètica]], trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a [[Moscou]] i l'atre a [[Ucrània]] i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats en ingents tropes de [[Finlàndia]], [[Bulgària]], [[Itàlia]], [[Romania]] i [[Hongria]] entre atres. Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en [[1941]] demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i [[1942]] (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), aixina com l'ingrés dels Estats Units (en [[decembre]] de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren despuix de la capitulació del règim nazi el [[8 de maig]] de [[1945]].

Llínea 141: Llínea 140:

=== Divisió i reunificació (1945-1990) ===

−

[[~~File~~:Deutschland Besatzungszonen 8 Jun 1947 - 22 Apr 1949.svg|thumb|250px|<center>Zones d'ocupació en 1946.</center>]]

+

[[Archiu:Deutschland Besatzungszonen 8 Jun 1947 - 22 Apr 1949.svg|thumb|250px|<center>Zones d'ocupació en 1946.</center>]]

−

Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans despuix la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], despuix d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des d'un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].

+

Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans despuix la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], despuix d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució d'Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des d'un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].

D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Milacre econòmic alemà]].

Llínea 150: Llínea 149:

La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'esclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents anti-fascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques durant que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeït en la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocorren en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «NOSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofòbia, la malaltia alemana], Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref>

−

[[~~File~~:West and East Germans at the Brandenburg Gate in 1989.jpg|thumb|250px|Caiguda del [[Mur de Berlin]]]]

+

[[Archiu:West and East Germans at the Brandenburg Gate in 1989.jpg|thumb|250px|Caiguda del [[Mur de Berlin]]]]

Despuix d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 d'octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la [[Segona Guerra Mundial]].

−

La [[reunificació alemana]] tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemana, com la participació alemana en operacions de l'[[ONU]] per a l'imposició de la [[pau]], una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemana, i enormes costs per als contribuents dels antics estats.

+

La [[reunificació alemana]] tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemana, com la participació alemana en operacions de la [[ONU]] per a l'imposició de la [[pau]], una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemana, i enormes costs per als contribuents dels antics estats.

−

L'Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al [[sigle XIX]]: el [[sufragi universal]] i l'estructura parlamentaria, desenrollada en temps del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]]. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el [[Tractat Dos més Quatre]], acta fundacional internacional de l'Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques de Alemanya Oriental en la garantia per part de l'OTAN de no situar forces en l'est de l'Alemanya unificada.

+

L'Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al [[sigle XIX]]: el [[sufragi universal]] i l'estructura parlamentaria, desenrollada en temps del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]]. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el [[Tractat Dos més Quatre]], acta fundacional internacional de l'Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques d'Alemanya Oriental en la garantia per part de l'OTAN de no situar forces en l'est de l'Alemanya unificada.

Des de que en [[1950]], [[Robert Schuman]], el ministre [[França|francés]] d'orige alemany,<ref>{{Cita web| url = http://www.robert-schuman.org/schuman_chelini.php | título = Robert Schuman et l'idée européenne ([[1886]]-[[1963]]) | obra = Fondation Robert Schuman | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = francés}} La família adquirí la nacionalitat alemana despuix la [[Territori imperial de Alsacia i Lorena|anexió de Mosela l'Imperi alemany]] en [[1871]], estatus que conserva fins a 1918</ref> pronunciara la seua célebre [[Declaració Schuman|declaració]], [[Relacions franc-alemanes|abdós països]], França i Alemanya, es consideren el motor de les [[Cronologia de l'Unió Europea|comunitats europees]] que han donat orige a l'actual [[Història de l'Unió Europea|Unió Europea]].

Llínea 162: Llínea 161:

== Govern ==

−

[[~~File~~:Reichstag building Berlin view from west before sunset.jpg|thumb|250px|[[Edifici del Reichstag]], seu del [[Bundestag]] alemà.]]

+

[[Archiu:Reichstag building Berlin view from west before sunset.jpg|thumb|250px|[[Edifici del Reichstag]], seu del [[Bundestag]] alemà.]]

És una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] i [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemà opera baix un marc establit en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]] '' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituït per una constitució adequada una vegada que Alemanya fon reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'abdós càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, i el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat i no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor despuix de la reunificació alemana en [[1990]], encara que en algunes modificacions.

−

[[~~File~~:Angela Merkel (August 2012) cropped.jpg|thumb|250px|[[Ángela Merkel]], [[Canciller d'Alemanya]]]]

+

[[Archiu:Angela Merkel (August 2012) cropped.jpg|thumb|250px|[[Ángela Merkel]], [[Canciller d'Alemanya]]]]

El ''[[Bundeskanzler]] '' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost pel [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit per mig d'[[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i són membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.

Llínea 185: Llínea 184:

![[Estats federats d'Alemanya|Estat federat]] !! % S!! H/km² !! [[Capital (política)|Capital]] !! Mapa

|-

−

|[[Baden-Wurtemberg]] || style="text-align:right" | 10,01 || style="text-align:right" | 300 || [[Stuttgart]] || ROWSPAN=16 |  [[~~File~~:Germany location map.svg|thumb| |center|]] 

+

|[[Baden-Wurtemberg]] || style="text-align:right" | 10,01 || style="text-align:right" | 300 || [[Stuttgart]] || ROWSPAN=16 |  [[Archiu:Germany location map.svg|thumb| |center|]] 

|-

|[[Baviera]] || style="text-align:right" | 19,76 || style="text-align:right" | 177 || [[Múnich]]

Llínea 222: Llínea 221:

=== Relacions exteriors ===

−

+

==== Unió Europea ====

Llínea 233: Llínea 232:

==== Forces Armades ====

−

[[~~File~~:Leopard 2 A5 der Bundeswehr.jpg|thumb|250px|Tanque de combat alemà]]

+

[[Archiu:Leopard 2 A5 der Bundeswehr.jpg|thumb|250px|Tanque de combat alemà]]

Les forces armades reberen el nom de [[Bundeswehr]]; compostes per l'Eixèrcit ([[Heer]]), la Força Naval ([[Deutsche Marine]]), la Força Aérea ([[Luftwaffe (Bundeswehr)|Luftwaffe]]), els servicis mèdics centrals i els ramals del [[comande]] de la ajuda de servici comú. En temps de [[pau]], la Bundeswehr es ordenat pel [[Ministre de Defensa]] i el [[Canceller]], qui ademés es [[comandant]] en Cap quant el país esta en l'[[estat de guerra]].

Llínea 244: Llínea 243:

=== Dret ===

−

[[~~File~~:Uniformmodell Hessen4.JPG|thumb|250px|Coche patrulla de ~~la Landespolizei del~~ estat de Hesse]]

+

[[Archiu:Uniformmodell Hessen4.JPG|thumb|250px|Coche patrulla de la Landespolizei de l'estat de Hesse]]

El [[Tribunal de justícia]] és independent del [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] en algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), en seu en [[Karlsruhe]], és el Tribunal Suprem alemà responsable d'assunts [[Constitució|constitucionals]], en el poder de realisar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Actua com la més alta autoritat jurídica i s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu i judicial s'ajusten a la pràctica de la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua en independència dels atres òrguens de l'Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom.

Llínea 265: Llínea 264:

=== Fauna ===

−

[[~~File~~:Rød ræv (Vulpes vulpes).jpg|thumb|250px|<center>El [[Vulpes vulpes|rabosot roig]]</center>]]

+

[[Archiu:Rød ræv (Vulpes vulpes).jpg|thumb|250px|<center>El [[Vulpes vulpes|rabosot roig]]</center>]]

−

+

−

Atres mamífers grans que vixqueren en atra época en Europa Central foren exterminats com el [[Uro (boví)|uro]], el [[Ursus arctos|orso part]], el [[Alces|alce]], el [[Equus ferus|cavall salvage]], el [[Bison bonasus|bisont europeu]] o el [[Canis lupus|llop]]. Recentment han emigrat alguns alces i llops de [[~~Polonia~~]] i la [[República Checa]] buscant millors provisions pero en el cas del restabliment del llop i l'orso és molt problemàtic degut a la mala reputació d'estos animals en la població.

+

Atres mamífers grans que vixqueren en atra época en Europa Central foren exterminats com el [[Uro (boví)|uro]], el [[Ursus arctos|orso part]], el [[Alces|alce]], el [[Equus ferus|cavall salvage]], el [[Bison bonasus|bisont europeu]] o el [[Canis lupus|llop]]. Recentment han emigrat alguns alces i llops de [[Polònia]] i la [[República Checa]] buscant millors provisions pero en el cas del restabliment del llop i l'orso és molt problemàtic degut a la mala reputació d'estos animals en la població.

−

L'[[Aquila chrysaetos|àguila real]] és troba únicament en els [[Alps]] en la zona de [[Bavaria]] i el [[Gypaetus barbatus|trencaossos]] que es trobava en atra época en esta zona va ser exterminat. Els rapaços de presa més freqüent ~~son~~ el [[Buteo buteo|ratoner comú]] i el [[Falco tinnunculus|soliguer comú]] al contrari que el [[Falco peregrinus|falcó peregrí]] el qual es menys numerós.

+

L'[[Aquila chrysaetos|àguila real]] és troba únicament en els [[Alps]] en la zona de [[Bavaria]] i el [[Gypaetus barbatus|trencaossos]] que es trobava en atra época en esta zona va ser exterminat. Els rapaços de presa més freqüent són el [[Buteo buteo|ratoner comú]] i el [[Falco tinnunculus|soliguer comú]] al contrari que el [[Falco peregrinus|falcó peregrí]] el qual es menys numerós.

=== Flora ===

Llínea 297: Llínea 296:

== Economia ==

−

[[Archiu:Frankfurt.jpg|thumb|250px|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[~~Fráncfort del Meno~~]].]]

+

[[Archiu:Frankfurt.jpg|thumb|250px|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Frankfurt]].]]

Llínea 308: Llínea 307:

Els països de l'[[Unió Europea]] son els principals compradors dels productes alemanys ([[Regne Unit]] el 7,8% i [[Itàlia]] el 6,9% en 2005<ref name="El comerç exterior"/>). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa són els [[Estats Units]], país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions i del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.<ref name="El comerç exterior"/>

−

El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) i el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua seu central en la ciutat de [[~~Fráncfort del Meno~~]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].

+

El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) i el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua seu central en la ciutat de [[Frankfurt]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].

=== Infraestructures ===

−

[[Image:AirportFrankfurt_fromair.jpg|thumb|250px|L'[[Aeroport de ~~Fráncfort del Meno~~|Aeroport de la regió Rin-Meno]] és el tercer d'Europa en número de passagers.]]

+

[[Image:AirportFrankfurt_fromair.jpg|thumb|250px|L'[[Aeroport de Frankfurt|Aeroport de la regió Rin-Meno]] és el tercer d'Europa en número de passagers.]]

−

[[~~File~~:Two Ships-Hamburg.jpg|thumb|250px|[[Hamburc]] és la segon major ciutat portuaria en Europa.]]

+

[[Archiu:Two Ships-Hamburg.jpg|thumb|250px|[[Hamburc]] és la segon major ciutat portuaria en Europa.]]

Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]] '') que sumen prop de 12.000 km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000 km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat d'autopistes del país són gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts.

Llínea 322: Llínea 321:

== Demografia ==

−

[[~~File~~:Entwicklung der Einwohnerzahlen in Deutschland.JPG|thumb|250px|Creiximent de la [[població]] alemana des de [[1800]]]]

+

[[Archiu:Entwicklung der Einwohnerzahlen in Deutschland.JPG|thumb|250px|Creiximent de la [[població]] alemana des de [[1800]]]]

En més de 82 millons d'habitants, és el país més poblat en l'[[Unió Europea]]. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare és una de les més baixes del mon, i l'[[Oficina Federal d'Estadística]] estima que la població es reduirà a entre 69 i 74 millons en [[2050]] (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 per any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 per any).<ref>{{cite web |url=http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/DE/Presse/pm/2006/11/PD06__464__12421,templateId=renderPrint.psml|title=Im Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene|author= Destatis |accessdate=2007-06-20}}</ref> Alemanya te una série de grans ciutats, següent [[Berlin]] la més poblada, a pesar d'açò la major [[aglomeració urbana]] és la [[regió Rin-Ruhr]].

−

Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país són [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> i la majoria de la població restant ~~son~~ de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[~~Polonia~~]] i [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons d'emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>

+

Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país són [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> i la majoria de la població restant són de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polònia]] i [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons d'emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>

== Cultura ==

−

[[~~File~~:Beethoven.jpg|thumb|250px|<center>[[Ludwig van Beethoven]]</center>]]

+

[[Archiu:Beethoven.jpg|thumb|250px|<center>[[Ludwig van Beethoven]]</center>]]

Llínea 340: Llínea 339:

=== Ciència ===

−

[[~~File~~:Alexandre humboldt.jpg|thumb|250px|<center>[[Alexander von Humboldt]]</center>]]

+

[[Archiu:Alexandre humboldt.jpg|thumb|250px|<center>[[Alexander von Humboldt]]</center>]]

[[Image:1885Benz.jpg|thumb|250px|<center>Vehícul [[Benz]] de [[1885]].</center>]]

Llínea 351: Llínea 350:

=== Educació ===

−

[[~~File~~:Heidelberg Universitätsbibliothek 2003.jpg|thumb|250px|[[Universitat de Heidelberg]], la més antiga d'Alemanya]]

+

[[Archiu:Heidelberg Universitätsbibliothek 2003.jpg|thumb|250px|[[Universitat de Heidelberg]], la més antiga d'Alemanya]]

La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

Llínea 363: Llínea 362:

=== Religió ===

−

[[~~File~~:Kölner Dom nachts 2013.jpg|thumb|250px|La [[Catedral de Colònia]] a la vora del [[riu Rin]] forma part del [[Patrimoni de l'Humanitat]]]]

+

[[Archiu:Kölner Dom nachts 2013.jpg|thumb|250px|La [[Catedral de Colònia]] a la vora del [[riu Rin]] forma part del [[Patrimoni de l'Humanitat]]]]

El [[cristianisme]] és la major denominació [[Religió|religiosa]] en 53 millons d'adeptes (64%).<ref>[http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html Christen in Deutschland 2005](German), EKD, Retrieved 2007, November 11-25.</ref> La segon major religió es l'[[islamisme]] en 3,3 millons de seguidors (4%), seguit pel [[budisme]] i el [[judaisme]], abdós en prop de 200.000 adeptes (0,25% ). L'[[hinduisme]] te uns 90.000 adeptes (0,1%). Totes les demés comunitats religioses tenen menys de 50.000 (o inferior a 0,05%) adherents. Prop de 24,4 millons d'alemans (29,6%) no han registrat denominació religiosa.

Llínea 404: Llínea 403:

=== Deport ===

−

[[~~File~~:Michael Schumacher 2010 Malaysia.jpg|thumb|250px|[[Michael Schumacher]] set vegades [[Campeonat Mundial de Pilots de Fòrmula 1|Campeó del Mon en la Fòrmula 1]]]]

+

[[Archiu:Michael Schumacher 2010 Malaysia.jpg|thumb|250px|[[Michael Schumacher]] set vegades [[Campeonat Mundial de Pilots de Fòrmula 1|Campeó del Mon en la Fòrmula 1]]]]

Llínea 469: Llínea 468:

−

~~{{Traduït~~ de~~|es|Alemania}}~~

+

== Bibliografia ==

+

* Berg, S., Winter, S., Wassermann, A. The Price of a Failed Reunification Spiegel Online International. 5 de setembre, 2005

+

* Government and Society. Germany. Encyclopedia Britannica

+

* Lloyd, Albert L.; Lühr, Rosemarie; Springer, Otto; Purdy, Karen K. (1998). Etymologisches Wörterbuch des Althochdeutschen (en alemán). Band II. Vandenhoeck & Ruprecht. ISBN 978-3-525-20768-0. OCLC 490084242

+

* Stephen J. Lee: Europe, 1890–1945. Routledge 2003. ISBN 0-415-25455-8

+

* Wasser, Jeremy. Spätzle Westerns Spiegel Online International. 6 d'abril, 2006

−

== ~~Vore també~~ ==

+

== Enllaços externs ==

−

*[[Llengües d'Alemanya]]

+

−

*[[Relacions franc-alemanes]]

−

*[[Cronologia de l'Unió Europea]]

−

*[[Símbols d'Alemanya]]

−

*[[Alemanya Occidental]]

−

~~== Enllaços externs ==~~

+

* [http://www.deutschland.de/home.php?lang=4 Portal Oficial d'Alemanya]

−

*[http://www.deutschland.de/home.php?lang=4 Portal Oficial d'Alemanya]

+

* [http://www.tatsachen-ueber-deutschland.de/es/home1.html Informació d'Alemanya]

−

*[http://www.tatsachen-ueber-deutschland.de/es/home1.html Informació d'Alemanya]

+

* [http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Startseite.html Ministeri de Relacions Exteriors]

−

*[http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Startseite.html Ministeri de Relacions Exteriors]

+

* [http://www.oficinascomerciales.es/icex/cda/controller/pageOfecomes/0,,5280449_5282899_5283038_0_DE,00.html Oficines Econòmiques i Comercials d'Espanya en Alemanya]

−

*[http://www.oficinascomerciales.es/icex/cda/controller/pageOfecomes/0,,5280449_5282899_5283038_0_DE,00.html Oficines Econòmiques i Comercials d'Espanya en Alemanya]

+

[[Categoria:Països]]

Valencian

Burócrates, Administradors

83 786

edicions

Canvis

Alemanya (edita)

Revisió de 13:57 23 oct 2025