83 786
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'
| moneda = [[Euro]] {{Infobox ref|4}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| moneda = [[Euro]] {{Infobox ref|4}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Alemà, alemana
| gentilici = Alemà, alemana
| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)
| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)
| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)
| cctld= [[.de]]
| cctld= [[.de]]
| còdic_telefònic = 49
| còdic_telefònic = 49
| nota4= Abans de [[1999]]: [[marc alemà|marc]].
| nota4= Abans de [[1999]]: [[marc alemà|marc]].
}}
}}
'''Alemanya'''<ref>{{Països RACV}}</ref> ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en la [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.
'''Alemanya'''<ref>{{Països RACV}}</ref> o '''Alemània''' ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en la [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.
Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html | título = Orígens | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].
Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamans">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html | título = Orígens | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamans"/> Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].
{{AP|Història d'Alemanya}}
{{AP|Història d'Alemanya}}
=== Adés del Sacre Imperi Romà Germànic ===
=== Adés del Sacre Imperi Romà Germànic ===
[[File:Germanic tribes settlements 750BC-1AD.svg|thumb|250px|Expansió de les tribus germàniques entre 750 a. C. i l'any 1.]]
[[Archiu:Germanic tribes settlements 750BC-1AD.svg|thumb|250px|Expansió de les tribus germàniques entre 750 a. C. i l'any 1.]]
{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}
{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}
=== Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806) ===
=== Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806) ===
[[File:Lucas Cranach d.Ä. - Martin Luther, 1528 (Veste Coburg).jpg|thumb|250px|right|Martin Luter (1483-1546), inicia la Reforma Protestant.]]
[[Archiu:Lucas Cranach d.Ä. - Martin Luther, 1528 (Veste Coburg).jpg|thumb|250px|right|Martin Luter (1483-1546), inicia la Reforma Protestant.]]
{{AP|Sacre Imperi Romà Germànic}}
{{AP|Sacre Imperi Romà Germànic}}
L'edicte de la [[Bula d'Or]] en [[1356]] va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[sigle XV]], els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].
L'edicte de la [[Bula d'Or]] en [[1356]] va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[sigle XV]], els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].
[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]] '', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans despuix de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]]) va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prusia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>
[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]] '', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans despuix de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]]) va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prússia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>
=== Restauració i revolució (1814-1871) ===
=== Restauració i revolució (1814-1871) ===
[[File:Deutscher Bund-es.svg|thumb|250px|<center>Estats de la Confederació Germànica de l'any [[1815]] a [[1866]]</center>]]
[[Archiu:Deutscher Bund-es.svg|thumb|250px|<center>Estats de la Confederació Germànica de l'any [[1815]] a [[1866]]</center>]]
[[File:Maerz1848 berlin.jpg|thumb|250px|<center>Revolució alemana de l'any [[1848]]</center>]]
[[Archiu:Maerz1848 berlin.jpg|thumb|250px|<center>Revolució alemana de l'any [[1848]]</center>]]
{{AP|Confederació Germànica}}
{{AP|Confederació Germànica}}
La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].
La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].
En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Fráncfort del Meno]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].
En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Frankfurt]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].
El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.
El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prussia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.
=== Imperi alemà (1871-1918) ===
=== Imperi alemà (1871-1918) ===
[[File:A v Werner - Kaiserproklamation am 18 Januar 1871 (3. Fassung 1885).jpg |thumb|250px|Proclamació de l'Imperi alemà en el [[Palau de Versalles]].]]
[[Archiu:A v Werner - Kaiserproklamation am 18 Januar 1871 (3. Fassung 1885).jpg |thumb|250px|Proclamació de l'Imperi alemà en el [[Palau de Versalles]].]]
[[File:Deutsches Reich (1871-1918)-es.svg|thumb|250px|Imperi Alemà, en el dominant Regne de Prussia en blau.]]
[[Archiu:Deutsches Reich (1871-1918)-es.svg|thumb|250px|Imperi Alemà, en el dominant Regne de Prussia en blau.]]
{{AP|Imperi Alemà}}
{{AP|Imperi Alemà}}
[[Unificació alemana|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Despuix de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de vàries [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].
[[Unificació alemana|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Despuix de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prússia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de vàries [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].
En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada més aïllada.
En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada més aïllada.
{{AP|República de Weimar}}
{{AP|República de Weimar}}
[[File:Bundesarchiv Bild 102-00238, Vernichtung von Papiergeld.jpg |thumb|250px|Destrucció de diners devaluats en l'any [[1924]]]]
[[Archiu:Bundesarchiv Bild 102-00238, Vernichtung von Papiergeld.jpg |thumb|250px|Destrucció de diners devaluats en l'any [[1924]]]]
L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, és considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió i els [[Vot|votants]] alemans cap als partits anti-democràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] i fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemana l'idea de que la victòria era casi segura i la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (i [[Comunisme|comunistes]], aixina com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria i provocaren la derrota.
L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, és considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió i els [[Vot|votants]] alemans cap als partits anti-democràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] i fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemana l'idea de que la victòria era casi segura i la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (i [[Comunisme|comunistes]], aixina com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria i provocaren la derrota.
=== Alemanya Nazi (1933–1945) ===
=== Alemanya Nazi (1933–1945) ===
[[File:Bundesarchiv Bild 183-S55480, Polen, Parade vor Adolf Hitler.jpg |thumb|250px|Hitler saludant a les tropes que van a [[Polònia]]]]
[[Archiu:Bundesarchiv Bild 183-S55480, Polen, Parade vor Adolf Hitler.jpg |thumb|250px|Hitler saludant a les tropes que van a [[Polònia]]]]
{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}
{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}
Despuix la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret d'emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.
Despuix la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret d'emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.
[[File:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|250px|La [[Potsdamer Platz]] despuix de la [[Batalla de Berlin]] en l'any [[1945]]]]
[[Archiu:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|250px|La [[Potsdamer Platz]] despuix de la [[Batalla de Berlin]] en l'any [[1945]]]]
En l'any [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polònia en 1939|va atacar Polònia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada pel mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].
En l'any [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polònia en 1939|va atacar Polònia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada pel mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].
=== Divisió i reunificació (1945-1990) ===
=== Divisió i reunificació (1945-1990) ===
[[File:Deutschland Besatzungszonen 8 Jun 1947 - 22 Apr 1949.svg|thumb|250px|<center>Zones d'ocupació en 1946.</center>]]
[[Archiu:Deutschland Besatzungszonen 8 Jun 1947 - 22 Apr 1949.svg|thumb|250px|<center>Zones d'ocupació en 1946.</center>]]
{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}
{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}
La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'esclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents anti-fascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques durant que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeït en la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocorren en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «NOSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofòbia, la malaltia alemana], Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref>
La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'esclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents anti-fascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques durant que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeït en la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocorren en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «NOSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofòbia, la malaltia alemana], Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref>
[[File:West and East Germans at the Brandenburg Gate in 1989.jpg|thumb|250px|Caiguda del [[Mur de Berlin]]]]
[[Archiu:West and East Germans at the Brandenburg Gate in 1989.jpg|thumb|250px|Caiguda del [[Mur de Berlin]]]]
Despuix d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 d'octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la [[Segona Guerra Mundial]].
Despuix d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 d'octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la [[Segona Guerra Mundial]].
== Govern ==
== Govern ==
{{AP|Política d'Alemanya}}
{{AP|Política d'Alemanya}}
[[File:Reichstag building Berlin view from west before sunset.jpg|thumb|250px|[[Edifici del Reichstag]], seu del [[Bundestag]] alemà.]]
[[Archiu:Reichstag building Berlin view from west before sunset.jpg|thumb|250px|[[Edifici del Reichstag]], seu del [[Bundestag]] alemà.]]
És una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] i [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemà opera baix un marc establit en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]] '' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituït per una constitució adequada una vegada que Alemanya fon reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'abdós càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, i el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat i no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor despuix de la reunificació alemana en [[1990]], encara que en algunes modificacions.
És una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] i [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemà opera baix un marc establit en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]] '' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituït per una constitució adequada una vegada que Alemanya fon reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'abdós càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, i el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat i no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor despuix de la reunificació alemana en [[1990]], encara que en algunes modificacions.
[[File:Angela Merkel (August 2012) cropped.jpg|thumb|250px|[[Ángela Merkel]], [[Canciller d'Alemanya]]]]
[[Archiu:Angela Merkel (August 2012) cropped.jpg|thumb|250px|[[Ángela Merkel]], [[Canciller d'Alemanya]]]]
El ''[[Bundeskanzler]] '' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost pel [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit per mig d'[[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i són membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.
El ''[[Bundeskanzler]] '' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost pel [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit per mig d'[[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i són membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.
![[Estats federats d'Alemanya|Estat federat]] !! % S!! H/km² !! [[Capital (política)|Capital]] !! Mapa
![[Estats federats d'Alemanya|Estat federat]] !! % S!! H/km² !! [[Capital (política)|Capital]] !! Mapa
|-
|-
|[[Baden-Wurtemberg]] || style="text-align:right" | 10,01 || style="text-align:right" | 300 || [[Stuttgart]] || ROWSPAN=16 | [[File:Germany location map.svg|thumb| |center|]]
|[[Baden-Wurtemberg]] || style="text-align:right" | 10,01 || style="text-align:right" | 300 || [[Stuttgart]] || ROWSPAN=16 | [[Archiu:Germany location map.svg|thumb| |center|]]
|-
|-
|[[Baviera]] || style="text-align:right" | 19,76 || style="text-align:right" | 177 || [[Múnich]]
|[[Baviera]] || style="text-align:right" | 19,76 || style="text-align:right" | 177 || [[Múnich]]
=== Relacions exteriors ===
=== Relacions exteriors ===
[[ File:Frank-Walter Steinmeier Feb 2014 (cropped).jpg|thumb|250px|right|[[Frank-Walter Steinmeier]], [[Ministre d'Assunts Exteriors|Ministre Federal de AA.EE.]] ''([[Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea 2007|President del CUE, 1<sup>er</sup> sem. de 2007]])''.]]
[[ Archiu:Frank-Walter Steinmeier Feb 2014 (cropped).jpg|thumb|250px|right|[[Frank-Walter Steinmeier]], [[Ministre d'Assunts Exteriors|Ministre Federal de AA.EE.]] ''([[Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea 2007|President del CUE, 1<sup>er</sup> sem. de 2007]])''.]]
==== Unió Europea ====
==== Unió Europea ====
==== Forces Armades ====
==== Forces Armades ====
{{AP|Bundeswehr}}
{{AP|Bundeswehr}}
[[File:Leopard 2 A5 der Bundeswehr.jpg|thumb|250px|Tanque de combat alemà]]
[[Archiu:Leopard 2 A5 der Bundeswehr.jpg|thumb|250px|Tanque de combat alemà]]
Les forces armades reberen el nom de [[Bundeswehr]]; compostes per l'Eixèrcit ([[Heer]]), la Força Naval ([[Deutsche Marine]]), la Força Aérea ([[Luftwaffe (Bundeswehr)|Luftwaffe]]), els servicis mèdics centrals i els ramals del [[comande]] de la ajuda de servici comú. En temps de [[pau]], la Bundeswehr es ordenat pel [[Ministre de Defensa]] i el [[Canceller]], qui ademés es [[comandant]] en Cap quant el país esta en l'[[estat de guerra]].
Les forces armades reberen el nom de [[Bundeswehr]]; compostes per l'Eixèrcit ([[Heer]]), la Força Naval ([[Deutsche Marine]]), la Força Aérea ([[Luftwaffe (Bundeswehr)|Luftwaffe]]), els servicis mèdics centrals i els ramals del [[comande]] de la ajuda de servici comú. En temps de [[pau]], la Bundeswehr es ordenat pel [[Ministre de Defensa]] i el [[Canceller]], qui ademés es [[comandant]] en Cap quant el país esta en l'[[estat de guerra]].
=== Dret ===
=== Dret ===
[[File:Uniformmodell Hessen4.JPG|thumb|250px|Coche patrulla de la Landespolizei de l'estat de Hesse]]
[[Archiu:Uniformmodell Hessen4.JPG|thumb|250px|Coche patrulla de la Landespolizei de l'estat de Hesse]]
El [[Tribunal de justícia]] és independent del [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] en algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), en seu en [[Karlsruhe]], és el Tribunal Suprem alemà responsable d'assunts [[Constitució|constitucionals]], en el poder de realisar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Actua com la més alta autoritat jurídica i s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu i judicial s'ajusten a la pràctica de la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua en independència dels atres òrguens de l'Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom.
El [[Tribunal de justícia]] és independent del [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] en algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), en seu en [[Karlsruhe]], és el Tribunal Suprem alemà responsable d'assunts [[Constitució|constitucionals]], en el poder de realisar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Actua com la més alta autoritat jurídica i s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu i judicial s'ajusten a la pràctica de la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua en independència dels atres òrguens de l'Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom.
=== Fauna ===
=== Fauna ===
[[File:Rød ræv (Vulpes vulpes).jpg|thumb|250px|<center>El [[Vulpes vulpes|rabosot roig]]</center>]]
[[Archiu:Rød ræv (Vulpes vulpes).jpg|thumb|250px|<center>El [[Vulpes vulpes|rabosot roig]]</center>]]
La major part dels [[mamífer]]s viuen en boscs a on es poden trobar animals com el [[Capreolus capreolus|corzo]], el [[Cervus elaphus|cervo comú]], el [[Sus scrofa|javalí]], el [[Vulpes vulpes|rabosot roig]], el [[Dama dama|daine europeu]] i molts [[Mustelidae|mustèlits]]. Els [[Castor|castors]] i [[Lutrinae|llúdria]] son habitants cada vegada més rars en els rius.
La major part dels [[mamífer]]s viuen en boscs a on es poden trobar animals com el [[Capreolus capreolus|corzo]], el [[Cervus elaphus|cervo comú]], el [[Sus scrofa|javalí]], el [[Vulpes vulpes|rabosot roig]], el [[Dama dama|daine europeu]] i molts [[Mustelidae|mustèlits]]. Els [[Castor|castors]] i [[Lutrinae|llúdria]] son habitants cada vegada més rars en els rius.
== Economia ==
== Economia ==
[[Archiu:Frankfurt.jpg|thumb|250px|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Fráncfort del Meno]].]]
[[Archiu:Frankfurt.jpg|thumb|250px|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Frankfurt]].]]
{{AP|Economia d'Alemanya}}
{{AP|Economia d'Alemanya}}
Els països de l'[[Unió Europea]] son els principals compradors dels productes alemanys ([[Regne Unit]] el 7,8% i [[Itàlia]] el 6,9% en 2005<ref name="El comerç exterior"/>). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa són els [[Estats Units]], país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions i del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.<ref name="El comerç exterior"/>
Els països de l'[[Unió Europea]] son els principals compradors dels productes alemanys ([[Regne Unit]] el 7,8% i [[Itàlia]] el 6,9% en 2005<ref name="El comerç exterior"/>). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa són els [[Estats Units]], país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions i del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.<ref name="El comerç exterior"/>
El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) i el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua seu central en la ciutat de [[Fráncfort del Meno]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].
El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) i el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua seu central en la ciutat de [[Frankfurt]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].
=== Infraestructures ===
=== Infraestructures ===
[[Image:AirportFrankfurt_fromair.jpg|thumb|250px|L'[[Aeroport de Fráncfort del Meno|Aeroport de la regió Rin-Meno]] és el tercer d'Europa en número de passagers.]]
[[Image:AirportFrankfurt_fromair.jpg|thumb|250px|L'[[Aeroport de Frankfurt|Aeroport de la regió Rin-Meno]] és el tercer d'Europa en número de passagers.]]
[[File:Two Ships-Hamburg.jpg|thumb|250px|[[Hamburc]] és la segon major ciutat portuaria en Europa.]]
[[Archiu:Two Ships-Hamburg.jpg|thumb|250px|[[Hamburc]] és la segon major ciutat portuaria en Europa.]]
Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]] '') que sumen prop de 12.000 km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000 km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat d'autopistes del país són gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts.
Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]] '') que sumen prop de 12.000 km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000 km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat d'autopistes del país són gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts.
== Demografia ==
== Demografia ==
[[File:Entwicklung der Einwohnerzahlen in Deutschland.JPG|thumb|250px|Creiximent de la [[població]] alemana des de [[1800]]]]
[[Archiu:Entwicklung der Einwohnerzahlen in Deutschland.JPG|thumb|250px|Creiximent de la [[població]] alemana des de [[1800]]]]
{{AP|Demografia d'Alemanya}}
{{AP|Demografia d'Alemanya}}
== Cultura ==
== Cultura ==
[[File:Beethoven.jpg|thumb|250px|<center>[[Ludwig van Beethoven]]</center>]]
[[Archiu:Beethoven.jpg|thumb|250px|<center>[[Ludwig van Beethoven]]</center>]]
{{AP|Cultura d'Alemanya}}
{{AP|Cultura d'Alemanya}}
=== Ciència ===
=== Ciència ===
[[File:Alexandre humboldt.jpg|thumb|250px|<center>[[Alexander von Humboldt]]</center>]]
[[Archiu:Alexandre humboldt.jpg|thumb|250px|<center>[[Alexander von Humboldt]]</center>]]
[[Image:1885Benz.jpg|thumb|250px|<center>Vehícul [[Benz]] de [[1885]].</center>]]
[[Image:1885Benz.jpg|thumb|250px|<center>Vehícul [[Benz]] de [[1885]].</center>]]
=== Educació ===
=== Educació ===
{{AP|Educació en Alemanya}}
{{AP|Educació en Alemanya}}
[[File:Heidelberg Universitätsbibliothek 2003.jpg|thumb|250px|[[Universitat de Heidelberg]], la més antiga d'Alemanya]]
[[Archiu:Heidelberg Universitätsbibliothek 2003.jpg|thumb|250px|[[Universitat de Heidelberg]], la més antiga d'Alemanya]]
La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>
La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>
=== Religió ===
=== Religió ===
{{AP|Religions d'Alemanya}}
{{AP|Religions d'Alemanya}}
[[File:Kölner Dom nachts 2013.jpg|thumb|250px|La [[Catedral de Colònia]] a la vora del [[riu Rin]] forma part del [[Patrimoni de l'Humanitat]]]]
[[Archiu:Kölner Dom nachts 2013.jpg|thumb|250px|La [[Catedral de Colònia]] a la vora del [[riu Rin]] forma part del [[Patrimoni de l'Humanitat]]]]
El [[cristianisme]] és la major denominació [[Religió|religiosa]] en 53 millons d'adeptes (64%).<ref>[http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html Christen in Deutschland 2005](German), EKD, Retrieved 2007, November 11-25.</ref> La segon major religió es l'[[islamisme]] en 3,3 millons de seguidors (4%), seguit pel [[budisme]] i el [[judaisme]], abdós en prop de 200.000 adeptes (0,25% ). L'[[hinduisme]] te uns 90.000 adeptes (0,1%). Totes les demés comunitats religioses tenen menys de 50.000 (o inferior a 0,05%) adherents. Prop de 24,4 millons d'alemans (29,6%) no han registrat denominació religiosa.
El [[cristianisme]] és la major denominació [[Religió|religiosa]] en 53 millons d'adeptes (64%).<ref>[http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html Christen in Deutschland 2005](German), EKD, Retrieved 2007, November 11-25.</ref> La segon major religió es l'[[islamisme]] en 3,3 millons de seguidors (4%), seguit pel [[budisme]] i el [[judaisme]], abdós en prop de 200.000 adeptes (0,25% ). L'[[hinduisme]] te uns 90.000 adeptes (0,1%). Totes les demés comunitats religioses tenen menys de 50.000 (o inferior a 0,05%) adherents. Prop de 24,4 millons d'alemans (29,6%) no han registrat denominació religiosa.
=== Deport ===
=== Deport ===
[[File:Michael Schumacher 2010 Malaysia.jpg|thumb|250px|[[Michael Schumacher]] set vegades [[Campeonat Mundial de Pilots de Fòrmula 1|Campeó del Mon en la Fòrmula 1]]]]
[[Archiu:Michael Schumacher 2010 Malaysia.jpg|thumb|250px|[[Michael Schumacher]] set vegades [[Campeonat Mundial de Pilots de Fòrmula 1|Campeó del Mon en la Fòrmula 1]]]]
{{AP|Deport en Alemanya}}
{{AP|Deport en Alemanya}}