83 706
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'
[[File:Anuket.svg|thumb|250px|Representació d'Anuket]]
[[Archiu:Anuket.svg|thumb|250px|Representació d'Anuket]]
'''Anuket''', '''Anaka''' o '''Anqet''' ('''Anukis''' en [[grec]]) en la [[mitologia egipcíaca]] era una [[Deu|deesa]] de l'[[aigua]], especialment de les catarates d'Asuán, regió a on era especialment adorada.
'''Anuket''', '''Anaka''' o '''Anqet''' ('''Anukis''' en [[grec]]) en la [[mitologia egipcíaca]] era una [[Deu|deesa]] de l'[[aigua]], especialment de les catarates d'Asuán, regió a on era especialment adorada.
== Mitologia ==
== Mitologia ==
D'orige nubi, Anuket, en els seus pares [[Jnum]] i [[Satis]] (a voltes com a germana de Satis) componien, des de l'Imperi Mig, la tríade d'Elefantina encara que abans se la venerava com a filla de [[Ra]]. En algunes époques va ser cridada «Mare del rei» puix se la mostrava alletant al [[faraó]].
D'orige nubi, Anuket, en els seus pares [[Jnum]] i [[Satis]] (a voltes com a germana de Satis) componien, des de l'Imperi Mig, la tríade d'Elefantina encara que abans se la venerava com a filla de [[Ra]]. En algunes époques va ser nomenada «Mare del rei» puix se la mostrava alletant al [[faraó]].
En el periodo ptolemaico, també li la va associar en la luxúria i la sexualitat per extensió del seu paper fertilisador i en la closca cauri la forma de la qual recorda a la d'una vagina.
En el periodo ptolemaico, també li la va associar en la luxúria i la sexualitat per extensió del seu paper fertilisador i en la closca cauri la forma de la qual recorda a la d'una vagina.
== Cult ==
== Cult ==
Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.
Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.
== Referències ==
== Referències ==
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9