| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[File:Anuket.svg|thumb|250px|Representació d'Anuket]] | + | [[Archiu:Anuket.svg|thumb|250px|Representació d'Anuket]] |
| | | | |
| | '''Anuket''', '''Anaka''' o '''Anqet''' ('''Anukis''' en [[grec]]) en la [[mitologia egipcíaca]] era una [[Deu|deesa]] de l'[[aigua]], especialment de les catarates d'Asuán, regió a on era especialment adorada. | | '''Anuket''', '''Anaka''' o '''Anqet''' ('''Anukis''' en [[grec]]) en la [[mitologia egipcíaca]] era una [[Deu|deesa]] de l'[[aigua]], especialment de les catarates d'Asuán, regió a on era especialment adorada. |
| Llínea 11: |
Llínea 11: |
| | == Mitologia == | | == Mitologia == |
| | | | |
| − | D'orige nubi, Anuket, en els seus pares [[Jnum]] i [[Satis]] (a voltes com a germana de Satis) componien, des de l'Imperi Mig, la tríade d'Elefantina encara que abans se la venerava com a filla de [[Ra]]. En algunes époques va ser cridada «Mare del rei» puix se la mostrava alletant al [[faraó]]. | + | D'orige nubi, Anuket, en els seus pares [[Jnum]] i [[Satis]] (a voltes com a germana de Satis) componien, des de l'Imperi Mig, la tríade d'Elefantina encara que abans se la venerava com a filla de [[Ra]]. En algunes époques va ser nomenada «Mare del rei» puix se la mostrava alletant al [[faraó]]. |
| | | | |
| | En el periodo ptolemaico, també li la va associar en la luxúria i la sexualitat per extensió del seu paper fertilisador i en la closca cauri la forma de la qual recorda a la d'una vagina. | | En el periodo ptolemaico, també li la va associar en la luxúria i la sexualitat per extensió del seu paper fertilisador i en la closca cauri la forma de la qual recorda a la d'una vagina. |
| Llínea 19: |
Llínea 19: |
| | | | |
| | == Cult == | | == Cult == |
| − | Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual. | + | Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual. |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| Llínea 27: |
Llínea 27: |
| | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 |
| | | | |
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
| | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 |
| | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 |