83 706
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'
'''Andreu Alfaro Hernández''' ([[Godella]], [[5 d'agost]] de [[1929]] - [[Valéncia]], [[13 de decembre]] de [[2012]]), fon un escultor [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], calificat com un dels més rellevants del [[sigle XX]].
{{Biografia|
| nom = Andreu Alfaro Hernández
| image = [[Archiu:Un món per a infants, Andreu Alfaro.jpg|250px]]
| peu = Escultura d'Andreu Alfaro
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escultor.
| data_naix = [[5 d'agost]] de [[1929]]
| lloc_naix = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[13 de decembre]] de [[2012]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Andreu Alfaro Hernández''' ([[Godella]], [[5 d'agost]] de [[1929]] - † [[Valéncia]], [[13 de decembre]] de [[2012]]), fon un escultor [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], calificat com un dels més rellevants del [[sigle XX]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Andreu Alfaro naixqué en la població valenciana de Godella, en la comarca de [[L'Horta Nort]], en l'any 1929, en el sí d'una família de classe mija. Entre [[1933]] i [[1939]] inicià els seus estudis en el Colege Cossío, en el que s'estava portant a terme una iniciativa pedagògica impulsada pels seguidors de l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]], i en posterioritat en l'Institut Escola de Segona Ensenyança, a on també se seguien els mateixos principis educatius. La forta càrrega humanística i l'educació rebuda li varen dur a entendre que la vida, la societat i la cultura eren una sola cosa.
Andreu Alfaro naixqué en la població valenciana de Godella, en la comarca de [[L'Horta Nort]], en l'any 1929, en el sí d'una família de classe mija. Entre els anys [[1933]] i [[1939]] inicià els seus estudis en el Colege Cossío, en el que s'estava portant a terme una iniciativa pedagògica impulsada pels seguidors de l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]], i en posterioritat en l'Institut Escola de Segona Ensenyança, a on també se seguien els mateixos principis educatius. La forta càrrega humanística i l'educació rebuda li varen dur a entendre que la vida, la societat i la cultura eren una sola cosa.
Durant la seua joventut buscà conectar en els círculs intelectuals valencians relacionats en les lletres i les arts. Conegué al pancatalaniste [[Joan Fuster]], en qui acabà mantenint una forta amistat, o en [[Vicente Aguilera Cerni]], qui li va introduir en les corrents artístiques del moment. Alfaro fon membre de l'entitat pancatalanista, [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV).
Durant la seua joventut buscà conectar en els círculs intelectuals valencians relacionats en les lletres i les arts. Conegué al pancatalaniste [[Joan Fuster]], en qui acabà mantenint una forta amistat, o en [[Vicente Aguilera Cerni]], qui li va introduir en les corrents artístiques del moment. Alfaro fon membre de l'entitat pancatalanista, [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV).
En l'any [[1958]], i junt en varis amics, es va desplaçar fins a [[Brusseles]], a on s'estava celebrant l'Exposició General, i a on va entrar en contacte en l'obra de [[Constantin Brâncuși]], la qual cosa fon determinant per a que decidira priorisar les seues creacions en el camp de l'[[escultura]].
En l'any [[1958]], i junt en varis amics, es va desplaçar fins a [[Brusseles]], a on s'estava celebrant l'Exposició General, i a on va entrar en contacte en l'obra de [[Constantin Brâncuși]], la qual cosa fon determinant per a que decidira priorisar les seues creacions en el camp de l'[[escultura]].
Relacionat en el [[Grup Parpalló]] ([[1957]]) i influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuși, [[Antoine Pevsner]] i per [[Jorge Oteiza]]. Començà fent us de llandes i arams per a, poc a poc, anar profundisant en les possibles aplicacions i formes dels distints metals, fins al punt de dominar-los.
Relacionat en el [[Grup Parpalló]] ([[1957]]) i influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuși, [[Antoine Pevsner]] i per [[Jorge Oteiza]]. Començà fent us de llandes i arams per a, poc a poc, anar profundisant en les possibles aplicacions i formes dels distints [[metal|metals]], fins al punt de dominar-los.
En la década de [[1960]] treballà en l'agència de publicitat anomenada Publipress junt en [[Vicent Ventura]], el fotógraf Paco Jarque, el periodiste J. J. Pérez Benlloch o el realisador Rafa Gassent, entre uns atres. Varen treballar per a numeroses companyies, convertint-se en una de les primeres agències en Valéncia i actuant com a pedagoc de la comunicació. També, i despuix de deixar de costat la publicitat, es va adinsar en el disseny gràfic, a on va seguir, en paraules del crític d'art Daniel Giralt-Miracle, els esquemes de l'Escola suïssa, duent fins a les últimes conseqüències el rigor de la [[Bauhaus]].
En la [[década de 1960]] treballà en l'agència de publicitat anomenada Publipress junt en [[Vicent Ventura]], el fotógraf Paco Jarque, el periodiste J. J. Pérez Benlloch o el realisador Rafa Gassent, entre uns atres. Varen treballar per a numeroses companyies, convertint-se en una de les primeres agències en Valéncia i actuant com a pedagoc de la comunicació. També, i despuix de deixar de costat la publicitat, es va adinsar en el disseny gràfic, a on va seguir, en paraules del crític d'art Daniel Giralt-Miracle, els esquemes de l'Escola suïssa, duent fins a les últimes conseqüències el rigor de la [[Bauhaus]].
A finals de la década de 1960 va experimentar profusament en materials metàlics com l'[[acer]] i l'[[alumini]]. Les seues obres, expostes en la [[Bienal de Venècia]] de [[1966]] ''My Black Brother'', varen conseguir un resò internacional.
A finals de la década de 1960 va experimentar profusament en materials metàlics com l'[[acer]] i l'[[alumini]]. Les seues obres, expostes en la [[Bienal de Venècia]] de [[1966]] ''My Black Brother'', varen conseguir un resò internacional.
En la década de [[1970]] es consolidaria com a artiste, participant novament en la Bienal de Venècia de [[1976]] i protagonisant una gran mostra en el [[Palau de Velázquez]] en el [[Parc del Retir]] de [[Madrit]] en [[1979]].
En la [[década de 1970]] es consolidaria com a artiste, participant novament en la Bienal de Venècia de [[1976]] i protagonisant una gran mostra en el [[Palau de Velázquez]] en el [[Parc del Retir]] de [[Madrit]] en [[1979]].
En l'any [[1980]] experimentà en l'[[aram]] i el [[marbre]]. El mateix any rebé el Premi d'Honor Jaume I i en [[1981]] el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. A mitan d'esta década, rebé la proposta de realisar una exposició en un palau d'estil barroc alemà situat en Bruhl, dissenyat per [[François de Cuvilliés]] i en el que es troba una escala obra de l'arquitecte [[Balthasar Neumann]] i frescs de [[Giambattista Tiepolo]]. L'objecte de la mateixa era el de commemorar els 700 anys d'existència de la localitat. Es celebrà una exposició batejada com ''Im Dialog mit dem Barock'', i en ella portà a terme una interpretació pròpia de les formes barroques, imitant al ya citat Neumann, pero també ad atres artistes que pronte es varen convertir en referents per ad ell, com [[Gian Lorenzo Bernini]] o [[Francesco Borromini]], creant una intencionada escenografia capaç d'unir dos temps.
En l'any [[1980]] experimentà en l'[[aram]] i el [[marbre]]. El mateix any rebé el Premi d'Honor Jaume I i en l'any [[1981]] el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. A mitan d'esta década, rebé la proposta de realisar una exposició en un palau d'estil barroc alemà situat en Bruhl, dissenyat per [[François de Cuvilliés]] i en el que es troba una escala obra de l'arquitecte [[Balthasar Neumann]] i frescs de [[Giambattista Tiepolo]]. L'objecte de la mateixa era el de commemorar els 700 anys d'existència de la localitat. Es celebrà una exposició batejada com ''Im Dialog mit dem Barock'', i en ella portà a terme una interpretació pròpia de les formes barroques, imitant al ya citat Neumann, pero també ad atres artistes que pronte es varen convertir en referents per ad ell, com [[Gian Lorenzo Bernini]] o [[Francesco Borromini]], creant una intencionada escenografia capaç d'unir dos temps.
Al començament de [[1990]], i despuix d'un viage a [[Egipte]] que per ad ell resultà revelador, decidí potenciar l'us de la pedra en les seues creacions, donades les propietats de durabilitat d'este material. En [[1991]] la [[Diputació de Valéncia]] li va concedir el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques. Quatre anys despuix, seria convidat novament per a participar en la Bienal de Venècia, en este cas donant lloc a un duet junt en l'artiste [[Eduardo Arroyo]] que tingué lloc en el Pabelló d'Espanya.
Al començament de [[1990]], i despuix d'un viage a [[Egipte]] que per ad ell resultà revelador, decidí potenciar l'us de la [[pedra]] en les seues creacions, donades les propietats de durabilitat d'este material. En [[1991]] la [[Diputació de Valéncia]] li va concedir el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques. Quatre anys despuix, seria convidat novament per a participar en la Bienal de Venècia, en este cas donant lloc a un duet junt en l'artiste [[Eduardo Arroyo]] que tingué lloc en el Pabelló d'Espanya.
El 17 de febrer de [[2016]], a títul pòstum, l'[[Universitat de Valéncia]] li entregà la Medalla d'honor. En el més de novembre d'eixe mateix any, la [[Generalitat Valenciana]] feu lo propi concedint-li el premi Julio González en el [[IVAM]].
El [[17 de febrer]] de [[2016]], a títul pòstum, l'[[Universitat de Valéncia]] li entregà la Medalla d'honor. En el més de [[novembre]] d'eixe mateix any, la [[Generalitat Valenciana]] feu lo propi concedint-li el premi Julio González en el [[IVAM]].
En l'any [[2018]] es celebrà en el centre cultural de la Fundació Bancaixa, en la ciutat de Valéncia, una retrospectiva de la seua obra que reuní 89 obres. Esta rebé el títul de ''Laboratori de formes escultòriques'' i fon comissariada pel crític [[Tomás Llorens Serra]].
En l'any [[2018]] es celebrà en el centre cultural de la Fundació Bancaixa, en la ciutat de Valéncia, una retrospectiva de la seua obra que reuní 89 obres. Esta rebé el títul de ''Laboratori de formes escultòriques'' i fon comissariada pel crític [[Tomás Llorens Serra]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Andreu Alfaro}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Andreu_Alfaro Andreu Alfaro en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Andreu_Alfaro Andreu Alfaro en Wikipedia]