L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Arnau de Vilanova (edita)

Revisió de 14:19 23 oct 2025

3085 bytes afegits ,  14:19 23 oct 2025
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Arnau de Vilanova
 
| nom = Arnau de Vilanova
−
| image = [[File:Arnaldus de Villanova.jpg|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]]
+
| image = [[Archiu:Arnaldus de Villanova.jpg|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]  
 
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]  
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]
 
| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]
 
}}
 
}}
−
'''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - † [[Gènova]], [[Itàlia]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia.
+
'''Arnau de Vilanova''' (''Arnaldus Villanovanus'', ''Arnold de Villa Nova'', ''Arnaldo de Vilanova'') ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - † [[Gènova]], [[Itàlia]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].  
   −
Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.
+
Arnau de Vilanova escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.
 +
 
 +
== Orige ==
 +
 
 +
Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de la [[ciutat de Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia.
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 28: Llínea 32:  
En l'any [[1299]], el rei Jaume II l'envià a [[París]], prop del rei Felip IV de [[França]], en una missió diplomàtica; la defensa dels drets de possessió de la [[Corona d'Aragó]] sobre el [[Vall d'Aran]], lo qual aprofità per a divulgar les seues idees sobre l'Anticrist entre els teòlecs de la Sorbona a través del seu "Tractatus de tempore adventus Antichristi", provocant l'indignació de dits teòlecs. Fon empresonat pero conseguí rapidament la seua llibertat. Sis mesos despuix tingué que retractar-se de lo dit davant el bisbe de París i la facultat de teologia.
 
En l'any [[1299]], el rei Jaume II l'envià a [[París]], prop del rei Felip IV de [[França]], en una missió diplomàtica; la defensa dels drets de possessió de la [[Corona d'Aragó]] sobre el [[Vall d'Aran]], lo qual aprofità per a divulgar les seues idees sobre l'Anticrist entre els teòlecs de la Sorbona a través del seu "Tractatus de tempore adventus Antichristi", provocant l'indignació de dits teòlecs. Fon empresonat pero conseguí rapidament la seua llibertat. Sis mesos despuix tingué que retractar-se de lo dit davant el bisbe de París i la facultat de teologia.
   −
Entre els anys [[1297]] i [[1301]] els pensaments de Vilanova eren totalment catastròfics. En l'any [[1302]] és nomenat de nou com a mege, per Jaume II. En [[1304]] mor el [[Papa]] [[Benet XI]] i Vilanova es empresonat. Despuix d'haver segut posat en llibertat, es refugia en la cort de Fredric III de [[Sicília]]. En l'any [[1305]] torna a la cort de Jaume II i llig davant el mateix el seu "Confessio de Barcelona", síntesis del seu profetisme escatològic. En [[1309]], en [[Avinyó]], davant el seu amic el Papa [[Clement V]], defengué els "espirituals". Jaume II, al qual li dedica l'obra "Raonament d'Avinyó" ([[1310]]), constata que eixe text no coincidix en l'original, li retira la seua confiança i Vilanova se va a Sicília i despuix a [[Génova]], a on muigué.
+
Entre els anys [[1297]] i [[1301]] els pensaments de Vilanova eren totalment catastròfics. En l'any [[1302]] és nomenat de nou com a mege, per Jaume II. En [[1304]] mor el [[Papa]] [[Benet XI]] i Vilanova es empresonat. Despuix d'haver segut posat en llibertat, es refugia en la cort de Fredric III de [[Sicília]]. En l'any [[1305]] torna a la cort de Jaume II i llig davant el mateix el seu "Confessio de Barcelona", síntesis del seu profetisme escatològic. En [[1309]], en [[Avinyó]], davant el seu amic el Papa [[Clement V]], defengué els "espirituals". Jaume II, al qual li dedica l'obra "Raonament d'Avinyó" ([[1310]]), constata que eixe text no coincidix en l'original, li retira la seua confiança i Vilanova se va a Sicília i despuix a [[Gènova]], a on muigué.
    
Vilanova propugnà que la medicina no consistira en l'aplicació automàtica de remeis, sino que partint del coneiximent dels elements constitutius tant de la salut com de la malaltia, en la conseqüencia de que la medicina devia consistir en restablir l'equilibri de tals elements. Fon un mege excelent, raó per la qual es toleraren les seues visions delirants.
 
Vilanova propugnà que la medicina no consistira en l'aplicació automàtica de remeis, sino que partint del coneiximent dels elements constitutius tant de la salut com de la malaltia, en la conseqüencia de que la medicina devia consistir en restablir l'equilibri de tals elements. Fon un mege excelent, raó per la qual es toleraren les seues visions delirants.
Llínea 41: Llínea 45:  
* Philosophia catholica et divina. (1302)
 
* Philosophia catholica et divina. (1302)
 
* Regiment de Sanitat. Dedicat a Jaume II. (1302)
 
* Regiment de Sanitat. Dedicat a Jaume II. (1302)
−
* Allocutio Christiani. Dedicat a Frederic III de Sicilia. (1304)
+
* Allocutio Christiani. Dedicat a Frederic III de Sicília. (1304)
 
* Confessio de Barcelona. (1305). En romanç valencià.
 
* Confessio de Barcelona. (1305). En romanç valencià.
 
* Informatio Beguinorum Sive Lectio Narbonae. (1305-1311). En romanç valencià.
 
* Informatio Beguinorum Sive Lectio Narbonae. (1305-1311). En romanç valencià.
Llínea 63: Llínea 67:     
Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carbono]] i l'[[alcohol]] pur.
 
Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carbono]] i l'[[alcohol]] pur.
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Es Valencia la ciudad que calificamos de primigenia:
 +
 +
1.- Las primeras constituciones 'democráticas' de nuestra Península son las otorgadas por Jaime I, tras la conquista de la Ciudad y Reino de Valencia en 1238.
 +
 +
2.- El Tribunal de las aguas datado en 960 es la institución de justicia más antigua que existe en Europa.
 +
 +
3.- El orígen del parlamentarismo europeo fue promulgado en Valencia por Pedro I el Grande en 1283.
 +
 +
4.- El acta municipal más antigua de España que se conserva fue redactada por el Consell valenciano en 1306.
 +
 +
5.- La campana más antigua de todo el orbe cristiano fue fundida en Valencia en el siglo XIII.
 +
 +
6.- El primer reloj de torre se monta en Valencia en 1378 e iba a regir la vida sin trabajo organizado por los gremios de artesanos.
 +
 +
7.- La institución del primitivo Consulado de Mar fue establecido en Valencia en 1336, antes que en Mallorca, Barcelona o Perpiñán.
 +
 +
8.- La letra de cambio más antigua de España fue librada en Valencia en 1371.
 +
 +
9.- El primer manicomio del mundo fue creado en Valencia en 1410.
 +
 +
10.- En valenciano dióse a la imprenta en 1495 el primer Tratado de ajedrez que se conoce en Europa del segorbino Francesc Vicent.
 +
 +
11.- El primer Colegio Autónomo, con plenas competencias administrativas y legislativas de España, fue el Real Colegio de Boticarios de la Ciudad y Reino de Valencia, que se fundó en 1441. Y no es de extrañar que la primera obra de farmacia fue escrita por el valenciano [[Arnau de Vilanova|Arnaldo de Vilanova]] e impresa en Valencia en 1495 al tiempo que las primeras farmacopeas oficiales impresas en España lo fueran la Officina Medicamentorum de 1601.
 +
 +
12.- La primera obra impresa de albeitería [veterinaria] editada en España lo fue en Valencia, en 1495.
 +
 +
13.- El primer libro impreso en la Península Ibérica, como ya dijimos, fueron Les trobes en lahors de la Verge María, editadas por Alfonso Fernández de Córdova en 1474.|''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008), per [[Francisco A. Roca Traver]]}} 
 +
         
 +
== Referències ==
 +
 +
* ''Histoire littéraire de la France'', J. B. Haureau (1881), vol. 28
 +
* ''Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres'', E. Lalande (Paris, 1896)
 +
* Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu '',Bibliotheca Chemica'' (1906)
 +
* ''Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie'',U. Chevalier (Paris, 1903)
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
 +
* Batllori, Miquel; Carreras i Artau, Joaquim (1950). L'epistolari d'Arnau de Vilanova. Barcelona: IBC
 +
* Chevalier, U. (1903): Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie
 +
* Gascón Villaplana, P. (1975): Estudio sobre Arnau de Vilanova, Medicina e Historia
 +
* Lalande, E. (1896): Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres, París
 +
* Menéndez Pelayo, Marcelino (1967): Historia de los heterodoxos españoles, 2ª ed., Editorial Católica, Madrid.
 +
* Paniagua Arellano, Juan Antonio (1963). Estudios y notas sobre Arnau de Vilanova. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. ISBN 978-84-00-03387-3
 +
* Vilanova, Arnau de. Opera médica omnia. Pagés Editors; Universidad de Barcelona. Publicaciones y Ediciones. ISBN 978-84-7935-157-1
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 71: Llínea 122:  
* [http://digital.slub-dresden.de/ppn278891675 Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein]. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
 
* [http://digital.slub-dresden.de/ppn278891675 Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein]. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
 
* [https://josueferrer.com/2016/07/14/arnau/ ¿Sabías que Arnau de Vilanova descubrió las propiedades medicinales del alcohol y que fue médico de reyes y papas? - Josué Ferrer]
 
* [https://josueferrer.com/2016/07/14/arnau/ ¿Sabías que Arnau de Vilanova descubrió las propiedades medicinales del alcohol y que fue médico de reyes y papas? - Josué Ferrer]
−
  −
== Referències ==
  −
  −
* ''Histoire littéraire de la France'', J. B. Haureau (1881), vol. 28;
  −
* ''Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres'', E. Lalande (Paris, 1896).
  −
* Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu '',Bibliotheca Chemica'' (1906).
  −
* ''Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie'',U. Chevalier (Paris, 1903).
      
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
Llínea 83: Llínea 127:  
[[Categoria:Meges]]
 
[[Categoria:Meges]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Teòlecs]]
 
[[Categoria:Teòlecs]]
 
[[Categoria:Teòlecs valencians]]
 
[[Categoria:Teòlecs valencians]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/251729...447347»