31 937
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia|democràtiques]] de govern.
Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia|democràtiques]] de govern.
L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>
L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del [[Front Popular]], descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref>
En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.
En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat.
En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i l'insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc...), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.
En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i l'insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc...), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija.
Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com Los Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda de Ebro|camp de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de l'any [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent d'[[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola|transició cap a la democràcia]].
Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com Los Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda de Ebro|camp de Miranda d'Ebre]] en [[Burgos]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de l'any [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent d'[[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola|transició cap a la democràcia]].
== Referències ==
== Referències ==
[[Categoria:Polítics de Galícia]]
[[Categoria:Polítics de Galícia]]
[[Categoria:Generals d'Espanya]]
[[Categoria:Generals d'Espanya]]
[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Militars de Galícia]]
[[Categoria:Militars de Galícia]]
[[Categoria:Militars de la Guerra Civil Espanyola]]
[[Categoria:Militars de la Guerra Civil Espanyola]]
[[Categoria:Líders franquistes]]
[[Categoria:Líders franquistes]]
[[Categoria:Franquisme]]
[[Categoria:Falange Espanyola]]
[[Categoria:Falange Espanyola]]
[[Categoria:Dictadors]]
[[Categoria:Dictadors]]
[[Categoria:Creu Llorejada de Sant Ferrando]]
[[Categoria:Creu Llorejada de Sant Ferrando]]