| Llínea 20: |
Llínea 20: |
| | Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia|democràtiques]] de govern. | | Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya|Cap d'Estat d'Espanya]] des de la fi del conflicte, fins a la seua defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia|democràtiques]] de govern. |
| | | | |
| − | L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref> | + | L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del [[Front Popular]], descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref> |
| | | | |
| | En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat. | | En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercit d'[[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va pendre en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat. |
| Llínea 32: |
Llínea 32: |
| | En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i l'insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc...), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija. | | En lo social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el [[corporativisme]], el [[nacionalisme]] i l'insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc...), aixina mateix va impulsar el desenroll d'una forta classe mija. |
| | | | |
| − | Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com Los Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda de Ebro|camp de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de l'any [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent d'[[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola|transició cap a la democràcia]]. | + | Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com Los Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda de Ebro|camp de Miranda d'Ebre]] en [[Burgos]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de l'any [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent d'[[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola|transició cap a la democràcia]]. |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |