Canvis

| naixcut          = [[29 de giner]] de [[1867]]

| naixcut          = [[29 de giner]] de [[1867]]

| naixcuda        =  

| naixcuda        =  

| lloc_de_naiximent = [[Valéncia]]

| lloc_de_naiximent = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| mort              = [[28 de giner]] de [[1928]]

| mort              = [[28 de giner]] de [[1928]]

| morta            =  

| morta            =  

| lloc_de_mort      = [[Menton]] ([[França]])

| lloc_de_mort      = [[Menton]], [[França]]

| ocupació          = Escritor, periodiste, polític

| ocupació          = Escritor, periodiste, polític

| país              = [[Espanya]]

| país              = [[Espanya]]

| notes a peu      =  

| notes a peu      =  

}}

}}

'''Vicente Blasco Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[29 de giner]] de [[1867]] - † [[Menton]] ([[França]]), [[28 de giner]] de [[1928]]) va ser un [[escritor]], [[periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] de fama mundial.

'''Vicente Blasco Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[29 de giner]] de [[1867]] - † [[Menton]], [[França]], [[28 de giner]] de [[1928]]), fon un [[escritor]], [[periodiste]] i [[polític]] [[Valencians|valencià]] de fama mundial.

== Biografia ==

== Biografia ==

Va nàixer en [[Valéncia]] el [[29 de giner]] de [[1867]]. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blasco. Va cursar els estudis de Dret, en l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en l'any [[1888]], a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de don [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys despuix, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, '''Vicente Blasco Ibañez''', un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de sigle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].

Vicent Blasco Ibáñez naixqué en la ciutat de [[Valéncia]], el [[29 de giner]] de l'any [[1867]]. Fon fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blasco. Va cursar els estudis de Dret, en l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en l'any [[1888]], a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de don [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys despuix, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, '''Vicente Blasco Ibañez''', un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de sigle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].

Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el [[6 de febrer]] de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.

Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el [[6 de febrer]] de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.

El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].

El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].

Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Els seus restos varen ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i varen arribar al [[port de Valéncia]] el [[29 d'octubre]] de [[1933]].

Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Els seus restos varen ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i varen arribar al [[port de Valéncia]] el [[29 d'octubre]] de [[1933]].

Encara que per alguns crítics se li ha inclòs entre els escritors de la [[Generació del 98]], la veritat és que els seus coetàneus no li varen admetre entre ells. Vicente Blasco Ibáñez va ser un home afortunat en tots els ordens de la vida i ademés es va enriquir en la lliteratura, cosa que cap d'ells havia assolat. Ademés, la seua personalitat arrolladora, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant això, el propi [[Azorín]], un dels seus detractors, ha escrit pàgines extraordinàries en les quals manifesta la seua admiració per l'escritor valencià. Per les seues descripcions de [[horta de Valéncia|l'horta de Valéncia]] i del seu esplendorós mar, destacables en les seues obres ambientades en la [[Comunitat Valenciana]], la seua terra natal, semblants en lluminositat i vigor als traços dels pinzells del seu gran amic, l'ilustre [[Pintura artística|pintor]] valencià [[Joaquim Sorolla]].

Encara que per alguns crítics se li ha inclòs entre els escritors de la [[Generació del 98]], la veritat és que els seus coetàneus no li varen admetre entre ells. Vicente Blasco Ibáñez va ser un home afortunat en tots els ordens de la vida i ademés es va enriquir en la lliteratura, cosa que cap d'ells havia assolat. Ademés, la seua personalitat arrolladora, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant això, el propi [[Azorín]], un dels seus detractors, ha escrit pàgines extraordinàries en les quals manifesta la seua admiració per l'escritor valencià. Per les seues descripcions de [[horta de Valéncia|l'horta de Valéncia]] i del seu esplendorós mar, destacables en les seues obres ambientades en la [[Comunitat Valenciana]], la seua terra natal, semblants en lluminositat i vigor als traços dels pinzells del seu gran amic, l'ilustre [[Pintura artística|pintor]] valencià [[Joaquim Sorolla]].

que és l'amor de tots els meus amors.|Discurs pronunciat per Vicent Blasco Ibáñez en [[El Cabanyal|el Cabanyal]] (Valéncia) el 17 de maig de [[1921]]}}

que és l'amor de tots els meus amors.|Discurs pronunciat per Vicent Blasco Ibáñez en [[El Cabanyal|el Cabanyal]] (Valéncia) el 17 de maig de [[1921]]}}

== Lo Rat Penat ==

=== Lo Rat Penat ===

 

 

=== Centre de Cultura Valenciana ===

Vicent Blasco Ibáñez, com a discípul predilecte de [[Constantí Llombart]], pare de la [[Renaixença valenciana]], formà part de la seua Junta de Govern en l'any [[1887]] durant la presidència del Baró de Cortes de Pallás, fon també mantenedor dels [[Jocs Florals]] en [[1891]], i participà en varis certàmens sent premiat pels seus treballs.

{{Cita|''De ahí que yo ame a Valencia. Y este amor no quiero que sea una palabra vaga, una simple frase retórica. El amor se demuestra con actos. En la vida la virtud de la frase 'Yo te amo', cuando no se sacrifica uno por ella y no está dispuesto a hacer por ella hasta locuras, el 'Yo te amo' no significa nada. Hay que demostrarlo con algo; y sobre todo hay que demostrarlo en una forma práctica.''|Fragment del discurs pronunciat per [[Vicent Blasco Ibáñez]] en Valéncia, el 16 de maig de [[1921]], en agraïment pel nomenament com a Director Honoris Causa del [[Centre de Cultura Valenciana]]}}

== Cites sobre la cultura i llengua valencianes ==

== Cites sobre la cultura i llengua valencianes ==

{{Cita|El valenciano procede del sustrato ibérico común a todas las lenguas desde el sur del Ródano hasta Alicante. Son escasos los catalanes que llegaron con Jaime I, por lo que el Siglo de Oro de las letras valencianas a los cien años de la reconquista no puede ser influencia de las letras catalanas sólo conocidas a partir del siglo XIX.|Conferència titulada: ''Llengua valenciana, ¿o dialecte barceloní?'', per Mª [[Teresa Puerto]]}}

{{Cita|Valencians, defengau la Pàtria valenciana.|Vicent Blasco Ibánez}}

 

{{Cita|''El valenciano procede del sustrato ibérico común a todas las lenguas desde el sur del Ródano hasta Alicante. Son escasos los catalanes que llegaron con Jaime I, por lo que el Siglo de Oro de las letras valencianas a los cien años de la reconquista no puede ser influencia de las letras catalanas sólo conocidas a partir del siglo XIX.''|Vicent Blasco Ibáñez. Citat en la conferència titulada: ''Llengua valenciana, ¿o dialecte barceloní?'' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}}

 

 

{{Cita|¡Valencians! Cuideu-se dels catalans, que siguent simples i morts de fam no a soles s'apoderaran de lo Regne, sino també de la cultura i de l'història de Valéncia|Vicent Blasco Ibáñez (''[[El Pueblo]]'', 13.6.1907)}}

 

 

{{Cita|''La España republicana, una vez resueltos los primeros problemas de su vida, cuando sea oportuno arrostrar nuevas reformas, podrá constituirse siguiendo las mismas reglas de los Estados Unidos y  otras repúblicas federativas. Existirán en ella, a un mismo tiempo, Estados regionales con Gobierno autónomo y provincias que dependerán del Gobierno central de la República.''|'Valencia, Nación' de [[Miguel Durán y Tortajada]] (Sense data), artícul publicat en el periòdic ''[[El Pueblo. Diario Republicano de Valencia]]'' (Fundat l'any 1904 per [[Vicent Blasco Ibáñez]]). Miquel Duran, senyala que eixes paraules perteneixen a Vicent Blasco Ibáñez}}

{{Cita|La nació que s'acostuma a defendre's pel seu propi esforç deprén a governar-se per sí mateixa.|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 3.4.1898)}}

{{Cita|''Blasco Ibáñez denunció en [[1907]] la miseria de Valencia «por culpa de Barcelona, que lo absorbe todo, que es el verdugo de Levante, que quiere convertir toda España en huevo para tragarse hasta la cáscara. Valencia muere por imposición del industrialismo catalán, porque catalanes y vizcaínos han conseguido la confección de unos infames aranceles que nos tapian los mercados internacionales». En [[1837]] [[Stendhal]] escribió sobre los catalanes que «estos señores quieren leyes justas, con la excepción de la ley de aduanas, que debe estar hecha a su antojo. Los catalanes exigen que cada español que usa telas de algodón pague cuatro francos al año porque en el mundo hay una Cataluña. Es preciso que el español de Granada, Málaga o La Coruña no compre, por ejemplo, los tejidos de algodón ingleses, que son excelentes y cuestan un franco la vara, y se sirva de los tejidos catalanes, muy inferiores y que cuestan tres francos la vara.''}}

{{Cita|¡Valencians! Cuideu-se dels catalans, que siguent simples i morts de fam no a soles s'apoderaran de lo Regne, sino també de la cultura i de l'història de Valéncia|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 13.6.1907)}}

{{Cita|La nació que s'acostuma a defendre's pel seu propi esforç, deprén a governar-se per sí mateixa.|Vicent Blasco Ibáñez escrigué sobre la [[guerra de Cuba]] en son diari ''[[El Pueblo]]'' (3 d'abril de 1898), en un artícul que es titulava 'La guerra'. La frase apareix citada en el llibre ''Artículos contra la Guerra de Cuba'' de J.L. León Roca (1978)}}

== Obres ==

== Obres ==

=== Títuls ===

=== Títuls ===

(en orde alfabètic)

En orde alfabètic:

 

*''[[A los pies de Venus]] '' ([[1926]]).

*''[[A los pies de Venus]] '' ([[1926]]).

*''[[Argentina y sus grandezas]] '' ([[1910]]).

*''[[Argentina y sus grandezas]] '' ([[1910]]).

*''[[Arroz y tartana (novela)|Arroz y tartana]] '' ([[1894]]) [http://www.gutenberg.org/files/16413/16413-h/16413-h.htm].

*''[[Arroz y tartana (novela)|Arroz y tartana]] '' ([[1894]]) [http://www.gutenberg.org/files/16413/16413-h/16413-h.htm].

*''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] '' ([[1902]]) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/barro.pdf].

*''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] '' ([[1902]]) [http://es.geocities.com/netmundoweb/blascoibanez/barro.pdf].

*''[[Cuentos valencianos]] ''.

*''[[Cuentos valencianos]]'' ([[1896]])

*''[[El caballero de la Virgen]] ''.

*''[[El caballero de la Virgen]]''.

*''El femater'' ([[1893]])

*''El femater'' ([[1893]])

*''[[El intruso]] '' ([[1904]]).

*''[[El intruso]] '' ([[1904]]).

*''Flor de mayo'' ([[1895]]).

*''Flor de mayo'' ([[1895]]).

*''[[La araña negra]] '' ([[1892]]).

*''[[La araña negra]] '' ([[1892]]).

*''La Barraca'' ([[1898]]) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm].

*''[[La Barraca]]'' ([[1898]]) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm].

*''La bodega'' ([[1904]]/5).

*''La bodega'' ([[1904]]/5).

*''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm].

*''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm].

*''Vistas sudamericanas''.

*''Vistas sudamericanas''.

*''¡Viva la república!'' ([[1893]]).

*''¡Viva la república!'' ([[1893]]).

== Adaptacions al cine ==

== Adaptacions al cine ==

En els últims anys, varen brillar dos produccions espanyoles per a la TV basades en obres de l'autor valencià: ''Entre tarongers'' en [[1996]] dirigida per [[Josefina Molina]], i ''Arroz y tartana'' en [[2005]], en una premiada interpretació de [[Carmen Maura]]; aixina com una menys brillant biografia sobre la seua vida titulada ''Blasco Ibáñez'' en [[1998]], en Ramón Langa i Ana Obregón.

En els últims anys, varen brillar dos produccions espanyoles per a la TV basades en obres de l'autor valencià: ''Entre tarongers'' en [[1996]] dirigida per [[Josefina Molina]], i ''Arroz y tartana'' en [[2005]], en una premiada interpretació de [[Carmen Maura]]; aixina com una menys brillant biografia sobre la seua vida titulada ''Blasco Ibáñez'' en [[1998]], en Ramón Langa i Ana Obregón.

== Vore també ==

== Vore també ==

== Observacions ==

== Observacions ==

L'escritor, noveliste i investigador valencià, [[José Luis León Roca]] (Valéncia, [[29 d'octubre]] de [[1916]] - [[Viver]], [[20 de juny]] de [[2007]]), és considerat el més important expert sobre la vida i l'obra de l'escritor valencià, Vicent Blasco Ibáñez. Ha publicat diversos llibres.

L'escritor, noveliste i investigador valencià, [[José Luis León Roca]] ([[Valéncia]], [[29 d'octubre]] de [[1916]] - [[Viver]], [[20 de juny]] de [[2007]]), és considerat el més important expert sobre la vida i l'obra de l'escritor valencià, [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Ha publicat diversos llibres.

* Calvo, Mariano (1992). «Blasco Ibáñez y Toledo», en Rutas literarias de Toledo. Toledo: Cuarto Centenario, pp. 215-233. ISBN 978-84-940811-2-5

* Calvo, Mariano (1992). «Blasco Ibáñez y Toledo», en Rutas literarias de Toledo. Toledo: Cuarto Centenario, pp. 215-233. ISBN 978-84-940811-2-5

* León roca, José L. Biografía de Vicente Blasco Ibáñez. «Fundación Centro de Estudios Vicente Blasco Ibáñez»  

* León roca, José L. Biografía de Vicente Blasco Ibáñez. «Fundación Centro de Estudios Vicente Blasco Ibáñez»  

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Fernández, Pura (2002). «Las Cortes de Cádiz en la historiografía del republicanismo finisecular: Vicente Blasco Ibánez y Enrique Rodríguez Solís». Cuadernos de Ilustración y Romanticismo (Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz) (10). ISSN 2173-0687

* Fernández, Pura (2002). «Las Cortes de Cádiz en la historiografía del republicanismo finisecular: Vicente Blasco Ibánez y Enrique Rodríguez Solís». Cuadernos de Ilustración y Romanticismo (Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz) (10). ISSN 2173-0687

* Magenti Javaloyas, Silvia (1987). «El problema religioso en la primera década del siglo XX : "Clericalismo" y "Anticlericalismo" en la ciudad de Valéncia». Saitabi (Valéncia: Universitat de Valéncia). ISSN 0210-9980

* Magenti Javaloyas, Silvia (1987). «El problema religioso en la primera década del siglo XX : "Clericalismo" y "Anticlericalismo" en la ciudad de Valéncia». Saitabi (Valéncia: Universitat de Valéncia). ISSN 0210-9980

{{Commonscat|Vicente Blasco Ibáñez}}

{{Commonscat|Vicente Blasco Ibáñez}}

* [http://www.blascoibanez.es Fundació Blasco Ibañez de Valencia - Més de 1500 fotografies i múltiples informacions.]

* [http://www.blascoibanez.es Fundació Blasco Ibañez de Valencia - Més de 1500 fotografies i múltiples informacions.]

* [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-VicentBlascoIbanyez.htm Artícul sobre Blasco Ibañez en "Diario de Valencia"]

* [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-VicentBlascoIbanyez.htm Artícul sobre Blasco Ibañez en "Diario de Valencia"]

* [http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=125 Artícul de Vicente Blasco Ibáñez de marcat caràcter valencianista titulat "La Lepra Catalanista"]

* [http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=125 Artícul de Vicente Blasco Ibáñez de marcat caràcter valencianista titulat "La Lepra Catalanista"]

* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/14/valencia-i-la-ii-republica/ Valéncia i la II República - Cultura Valenciana]

* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/14/valencia-i-la-ii-republica/ Valéncia i la II República - Cultura Valenciana]

* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/recort-blasco-ibanez-20190126011147-ntvo.html En recort de Blasco Ibañez - [[Enric Esteve]] - Las Provincias]

* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/recort-blasco-ibanez-20190126011147-ntvo.html En recort de Blasco Ibañez - [[Enric Esteve]] - Las Provincias]

* [https://www.eldiestro.es/2019/05/la-lepra-catalanista-articulo-de-vicente-blaco-ibanez-publicado-el-13-de-junio-de-1907/ “La lepra catalanista”. Artículo de Vicente Blasco Ibañez publicado el 13 de junio de 1907 - El Diestro]

* [https://www.eldiestro.es/2019/05/la-lepra-catalanista-articulo-de-vicente-blaco-ibanez-publicado-el-13-de-junio-de-1907/ “La lepra catalanista”. Artículo de Vicente Blasco Ibañez publicado el 13 de junio de 1907 - El Diestro]

{{Llista artículs destacats}}

{{Llista artículs destacats}}