Diferència entre les revisions de "Luis García Berlanga"

'''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], [[12 de juny]] de [[1921]] - † [[Madrit]], [[13 de novembre]] de [[2010]]) fon un [[director de cine|director]] i [[guioniste]] de [[Cine|cine]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].

De jove, decidí estudiar [[Dret]] i despuix Filosofia i Lletres, pero més tart, en l'any [[1947]], canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de [[Madrit]].

Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] (en valencià, Divisió Blava) per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tengut durant la [[Segona República Espanyola]].

Debutà com a director en l'any [[1951]] en la película ''[[Esa pareja feliz]] '', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'història del cine espanyol, com ''[[El verdugo]]'' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''. Treballà en sèt ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]].

El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues àcides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[Franquisme|dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[Censura|censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero d'inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]]''.

En l'any [[1986]] va rebre el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[1993]] el [[Premis Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]]''. La seua película ''[[Plácido]]'' fon nominada per al [[Premis Òscar|premi Òscar a la millor película estrangera]] en [[1961]]. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en [[1980]] i l'Orde Italiana de Commendatore.

 

És pare de [[Carlos Berlanga]], músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la [[Moguda madrilenya|moguda madrilenya]], a banda de la música pop dels anys 80, mor en [[2002]] a causa d'un [[Càncer|càncer]].

* ''[[Esa pareja feliz]] '' (1952). Codirigida en [[Juan Antonio Bardem]].  

* ''[[Bienvenido, Mister Marshall]] ''  (1953). En [[Pepe Isbert]] i [[Manolo Morán]] com a protagonistes.  

* ''[[Novio a la vista]] '' (1954). Menys satírica que el restant de les comedies pero molt satisfactòria. Rodada en [[Benicàssim]].

* ''[[Calabuch]] '' ([[1956]]). Esplèndida fabula coproducida en [[Itàlia]] i interpretada per l'entranyable actor secundari nortamericà [[Edmund Gwenn]]. Rodada en [[Peníscola]].

* ''[[Los jueves, milagro]] '' (1957).  

* ''[[Plácido]] '' (1961).  

* ''[[Las cuatro verdades]] '' ("Les quatre vérités", (1963). Interessant adaptació de les fabules de [[Jean de la Fontaine]] en una coproducció franco-italo-hispano-alemana d'excelent repartiment. Els tres episodis restants estaven dirigits per [[René Clair]], [[Hervé Blomberger]] i [[Alessandro Blasetti]], i el metrage original de la cinta es va emetre en la TV francesa en el títul "Les Fables de la Fontaine" en 1964.

* ''[[El verdugo]] '' (1963).  

* ''[[Las pirañas]] '' (''La boutique'', (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es més que digna.

* ''[[¡Vivan los novios!]] '' (1969). Una de les películes més desconegudes i més poc valorades del director pero que és una joya surrealista. Els protagonistes són [[José Luis López Vázquez]] i [[Laly Soldevila]].

* ''[[Tamaño natural]] '' ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes més volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de [[Michel Piccoli]].

* ''[[La escopeta nacional]] '' (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles.  

* ''[[Patrimonio nacional (película)|Patrimonio nacional]] '' (1981).

* ''[[Nacional III]] '' (1982).

* ''[[La vaquilla]] '' (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comèdia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60.  

* ''[[Moros y cristianos]] '' ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies més valencianes.

* ''[[Todos a la cárcel]] '' ([[1993]]). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla.

* ''[[Blasco Ibáñez, la novela de su vida]] '' (per a televisió, (1997).

* ''[[París-Tombuctú]] '' ([[1999]]). La seua última película, rodada en [[Peníscola]].

* ''[[El sueño de la maestra]] '' (2002).

== Enllaços externs ==

* [http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1846.html Biografia]

[[Categoria:Directors de cine valencians]]

[[Categoria:Guionistes]]

[[Categoria:Sigle XX]]

{{traduït de|es|Luis_García_Berlanga}}