Diferència entre les revisions de "Vicente Enrique i Tarancón" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 15 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

[[File:Vicente Enrique y Tarancón.jpg~~|thumb~~|250 px|Vicente Enrique i Tarancón]]

{{Biografia|

| nom = Vicente Enrique i Tarancón

'''Vicente Enrique i Tarancón''' ~~naixcut~~ el [[14 de maig]] de [[1907]] en [[~~Borriana]~~] ~~([[Provincia de Castelló~~]]), ~~fallit el~~ [[28 de novembre]] de [[1994]] en [[~~Valéncia~~]]~~. Fon un religiós valencià~~.

| image = [[File:Vicente Enrique y Tarancón.jpg|250 px|Vicente Enrique i Tarancón]]

| peu =

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

| ocupació = Religiós.

| data_naix = [[14 de maig]] de [[1907]]

| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| data_mort = [[28 de novembre]] de [[1994]]

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Vicente Enrique i Tarancón''', conegut popularment com el '''Cardenal Tarancón''' ([[Burriana]], [[14 de maig]] de [[1907]] - † [[Valéncia]], [[28 de novembre]] de [[1994]]), fon un religiós i escritor [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

[[File:Tarancón y Villarreal 01.JPG|thumb|Estàtua de Vicente Enrique i Tarancón]]

Vicente Enrique i Tarancón naixqué el 14 de maig de l'any 1907 en el sí d'una família humil de tradició agrària. Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys ~~va ingressar~~ en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos de son germà Manuel.

Vicente Enrique i Tarancón naixqué el 14 de maig de l'any 1907 en el sí d'una família humil de tradició agrària de la població valenciana i castellonenca de Burriana. Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys ingressà en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos de son germà, Manuel.

Se va ordenar sacerdot l'[[1 de novembre]] de [[1929]] pel Bisbe de Tortosa i el dia 2 del mateix més i any, va celebrar la seua primera missa en l'Iglésia parroquial del Salvador de Borriana, en la seua ciutat natal.

Llínea 14:

Llínea 23:

En l'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].

En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. L'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per ad algunes autoritats del règim [[Franquisme|franquiste]].

En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. En l'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per ad algunes autoritats del règim [[Franquisme|franquiste]].

En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]], nomenat pel Papa [[Pau VI]].

En els [[anys 50]] és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]], nomenat pel Papa [[Pau VI]].

El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] varen evidenciar el caràcter valent i aperturiste del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.

En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola ~~de la llengua~~|RAE]].

En l'any [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola|RAE]].

En l'any [[1971]], és administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i de seguida Bisbe d'eixa seu. President de la [[Conferència Episcopal Espanyola]], càrrec que ocuparia una década.

Llínea 26:

Llínea 35:

Des del decés de l'antic Cap de l'Estat, [[Francisco Franco]], va participar de manera molt activa en el procés de la [[Transició espanyola|transició espanyola]] cap a la [[Democràcia|democràcia]].

Durant els primers anys de la ~~dècada~~ dels 70 realisà una gran llabor en favor de les llibertats i la reconciliació d'[[Espanya]] per lo que la seua persona fon el centre de controvèrsies més allà de la [[Transició espanyola|Transició]], en la que el cardenal Tarancón fon una figura clau. El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de la transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es varen dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' (“fusileu Tarancón”). Segons paraules del mateix cardenal:

Durant els primers anys de la década dels 70 realisà una gran llabor en favor de les llibertats i la reconciliació d'[[Espanya]] per lo que la seua persona fon el centre de controvèrsies més allà de la [[Transició espanyola|Transició]], en la que el cardenal Tarancón fon una figura clau. El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de la transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es varen dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' (“fusileu Tarancón”). Segons paraules del mateix cardenal:

{{Cita|''Fon el dia més trist de la meua vida'', va comentar alguns anys més tart, perque aquells crits li recordaven a la guerra civil i a les dos Espanyes que ell havia jurat reconciliar.|Vicente Enrique y Tarancón. 110 años del cardenal del cambio, per Elena Aguilar (Mediterráneo, 7.5.2017)}}

Llínea 40:

Llínea 49:

En l'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).

En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir degut a una malaltia pulmonar en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. ~~Els restants mortals~~ de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la Colegiata de Sant Isidre, en [[Madrit]].

En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir degut a una malaltia pulmonar en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Les despulles de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la Colegiata de Sant Isidre, en [[Madrit]].

== Obra ==

Llínea 60:

Llínea 69:

* ''Cultura y sociedad.''

* ''Confesiones.''

* ''Literatura valenciana del ~~segle~~ XV. Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena'' (Compartida junt a [[Germà Colón|G. Colón]], [[Lleopolt Peñarroja|L. Peñarroja]] i [[Albert Hauf|A. Hauf]])

* ''Literatura valenciana del sigle XV. Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena'' (Compartida junt a [[Germà Colón|G. Colón]], [[Lleopolt Peñarroja|L. Peñarroja]] i [[Albert Hauf|A. Hauf]])

== Reconeiximents ==

Llínea 78:

Llínea 87:

{{Cita|''José Luis García, Secretario del Colectiu Valldaura. No puedo contestar satisfactoriamente a vuestras preguntas. Se trata de una "contestación" que se dio "a persona interesada", en la que se manifestaba simplemente el "parecer" de los Académicos firmantes. Sería ahora -las investigaciones históricas ofrecen continuamente sorpresas y éstas influyen en las conclusiones científicas sobre una realidad viva e histórica, como es la lengua-, no sería tan tajante la afirmación que en aquel entonces, era científicamente correcta. Atentamente"''}}

Per lo tant, del document en qüestió se poden traure ~~varies~~ conclusions:

Per lo tant, del document en qüestió se poden traure vàries conclusions:

* Se va fer per "persona interessada" o siga per ad algún catalaniste de renom. La data és possible que siga entre els anys 1970 i 1975, o siga, uns anys prop de la mort de [[Franco]] i el començament de la [[Transició espanyola|transició espanyola]], motiu pel qual el catalanisme estava molt interessat en este tema.

Llínea 89:

Llínea 98:

El Colectiu Valldaura de [[Borriana]] va publicar un llibre titulat ''La Real Acadèmia Espanyola front a la [[llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat per [[Lo Rat Penat]] ISBN: 84-89069-24-7

== Cites ==

{{Cita|''Los que tienen el poder se creen en el derecho de imponer sus ideas y anular la sociedad''|Vicente Enrique y Tarancón. Citat en el llibre ''Judes Valentins'', de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991). Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' (1.12.1985)}}

{{Cita|''Alguien ha dicho que el problema de España es de cultura y de educación. Y porque creo que la afirmación es exacta, digo que la lectura y la cultura son de una importancia excepcional.''|'Seres humanos de Castellón. Vicente Enrique Tarancón. El cardenal de la transición española' per [[Salvador Bellés]] (''[[Mediterráneo]]'', 27.4.2003)}}

== Vore també ==

Llínea 94:

Llínea 109:

* [[Real Acadèmia Espanyola]] de la Llengua

* [[Colectiu Valldaura]]

== Referències ==

* Berrettini, Mireno (2015). «Tarancón, Obispo de Solsona (1946-1957)». En Feliciano Montero y Joseba Louzao, ed. La restauración social católica en el primer franquismo, 1939-1953. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá de Henares. pp. 137-148. ISBN 9788416133703

* Moreno Nieto, Luis (1989). Toledo en el recuerdo. pp. 207-209. ISBN 84-404-4201-7

* [https://elpais.com/diario/1994/11/30/espana/786150021_850215.html País, Ediciones El (30 de noviembre de 1994). «Miles de ciudadanos dieron su último adiós al cardenal Tarancón en Madrid». El País]

== Bibliografia ==

* De Blas, Ceferino. ''El cardenal que coronó al Rey: Pablo VI eligió a Tarancón para separar a la Iglesia del Franquismo''. Barcelona 1995

* Infiesta, Jesús. T''arancón. El cardenal de la reconciliación''. Ed. San Pablo. 1995

* Redondo, Gonzalo. ''La Guerra Civil, 1936-1939. Volumen II de Historia de la Iglesia en España'', 1931-1939. Madrid, Ediciones Rialp, 1993.

* Rodríguez, Pedro. ''Vicente Enrique y Tarancón''. Ed. Grupo Libro 88. Colección ¿Yo soy así?. Madrid, 1991.

== Enllaços externs ==

Llínea 102:

Llínea 128:

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Religiosos]]

[[Categoria:Religiosos valencians]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Sigle XX]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Vicente Enrique y Tarancón.jpg|thumb|250 px|Vicente Enrique i Tarancón]]
+{{Biografia|
+| nom = Vicente Enrique i Tarancón
-'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el [[14 de maig]] de [[1907]] en [[Borriana]] ([[Provincia de Castelló]]), fallit el [[28 de novembre]] de [[1994]] en [[Valéncia]]. Fon un religiós valencià.
+| image = [[File:Vicente Enrique y Tarancón.jpg|250 px|Vicente Enrique i Tarancón]]
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Religiós.
+| data_naix = [[14 de maig]] de [[1907]]
+| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[28 de novembre]] de [[1994]]
+| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+}}
+'''Vicente Enrique i Tarancón''', conegut popularment com el '''Cardenal Tarancón''' ([[Burriana]], [[14 de maig]] de [[1907]] - † [[Valéncia]], [[28 de novembre]] de [[1994]]), fon un religiós i escritor [[Valencians|valencià]].
 == Biografia ==
 [[File:Tarancón y Villarreal 01.JPG|thumb|Estàtua de Vicente Enrique i Tarancón]]
-Vicente Enrique i Tarancón naixqué el 14 de maig de l'any 1907 en el sí d'una família humil de tradició agrària. Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys va ingressar en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos de son germà Manuel.
+Vicente Enrique i Tarancón naixqué el 14 de maig de l'any 1907 en el sí d'una família humil de tradició agrària de la població valenciana i castellonenca de Burriana. Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys ingressà en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos de son germà, Manuel.
 Se va ordenar sacerdot l'[[1 de novembre]] de [[1929]] pel Bisbe de Tortosa i el dia 2 del mateix més i any, va celebrar la seua primera missa en l'Iglésia parroquial del Salvador de Borriana, en la seua ciutat natal.
@@ Llínea 14: / Llínea 23: @@
 En l'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].
-En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. L'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per ad algunes autoritats del règim [[Franquisme|franquiste]].
+En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. En l'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per ad algunes autoritats del règim [[Franquisme|franquiste]].
-En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]], nomenat pel Papa [[Pau VI]].
+En els [[anys 50]] és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]], nomenat pel Papa [[Pau VI]].
 El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] varen evidenciar el caràcter valent i aperturiste del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.
-En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola de la llengua|RAE]].
+En l'any [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola|RAE]].
 En l'any [[1971]], és administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i de seguida Bisbe d'eixa seu. President de la [[Conferència Episcopal Espanyola]], càrrec que ocuparia una década.
@@ Llínea 26: / Llínea 35: @@
 Des del decés de l'antic Cap de l'Estat, [[Francisco Franco]], va participar de manera molt activa en el procés de la [[Transició espanyola|transició espanyola]] cap a la [[Democràcia|democràcia]].
-Durant els primers anys de la dècada dels 70 realisà una gran llabor en favor de les llibertats i la reconciliació d'[[Espanya]] per lo que la seua persona fon el centre de controvèrsies més allà de la [[Transició espanyola|Transició]], en la que el cardenal Tarancón fon una figura clau. El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de la transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es varen dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' (“fusileu Tarancón”). Segons paraules del mateix cardenal:
+Durant els primers anys de la década dels 70 realisà una gran llabor en favor de les llibertats i la reconciliació d'[[Espanya]] per lo que la seua persona fon el centre de controvèrsies més allà de la [[Transició espanyola|Transició]], en la que el cardenal Tarancón fon una figura clau. El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de la transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es varen dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' (“fusileu Tarancón”). Segons paraules del mateix cardenal:
 {{Cita|''Fon el dia més trist de la meua vida'', va comentar alguns anys més tart, perque aquells crits li recordaven a la guerra civil i a les dos Espanyes que ell havia jurat reconciliar.|Vicente Enrique y Tarancón. 110 años del cardenal del cambio, per Elena Aguilar (Mediterráneo, 7.5.2017)}}
@@ Llínea 40: / Llínea 49: @@
 En l'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).
-En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir degut a una malaltia pulmonar en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restants mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la Colegiata de Sant Isidre, en [[Madrit]].
+En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir degut a una malaltia pulmonar en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Les despulles de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la Colegiata de Sant Isidre, en [[Madrit]].
 == Obra ==
@@ Llínea 60: / Llínea 69: @@
 * ''Cultura y sociedad.''
 * ''Confesiones.''
-* ''Literatura valenciana del segle XV. Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena'' (Compartida junt a [[Germà Colón|G. Colón]], [[Lleopolt Peñarroja|L. Peñarroja]] i [[Albert Hauf|A. Hauf]])
+* ''Literatura valenciana del sigle XV. Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena'' (Compartida junt a [[Germà Colón|G. Colón]], [[Lleopolt Peñarroja|L. Peñarroja]] i [[Albert Hauf|A. Hauf]])
 == Reconeiximents ==
@@ Llínea 78: / Llínea 87: @@
 {{Cita|''José Luis García, Secretario del Colectiu Valldaura. No puedo contestar satisfactoriamente a vuestras preguntas. Se trata de una "contestación" que se dio "a persona interesada", en la que se manifestaba simplemente el "parecer" de los Académicos firmantes. Sería ahora -las investigaciones históricas ofrecen continuamente sorpresas y éstas influyen en las conclusiones científicas sobre una realidad viva e histórica, como es la lengua-, no sería tan tajante la afirmación que en aquel entonces, era científicamente correcta. Atentamente"''}}
-Per lo tant, del document en qüestió se poden traure varies conclusions:
+Per lo tant, del document en qüestió se poden traure vàries conclusions:
 * Se va fer per "persona interessada" o siga per ad algún catalaniste de renom. La data és possible que siga entre els anys 1970 i 1975, o siga, uns anys prop de la mort de [[Franco]] i el començament de la [[Transició espanyola|transició espanyola]], motiu pel qual el catalanisme estava molt interessat en este tema.
@@ Llínea 89: / Llínea 98: @@
 El Colectiu Valldaura de [[Borriana]] va publicar un llibre titulat ''La Real Acadèmia Espanyola front a la [[llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat per [[Lo Rat Penat]] ISBN: 84-89069-24-7
+== Cites ==
+{{Cita|''Los que tienen el poder se creen en el derecho de imponer sus ideas y anular la sociedad''|Vicente Enrique y Tarancón. Citat en el llibre ''Judes Valentins'', de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991). Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' (1.12.1985)}}
+{{Cita|''Alguien ha dicho que el problema de España es de cultura y de educación. Y porque creo que la afirmación es exacta, digo que la lectura y la cultura son de una importancia excepcional.''|'Seres humanos de Castellón. Vicente Enrique Tarancón. El cardenal de la transición española' per [[Salvador Bellés]] (''[[Mediterráneo]]'', 27.4.2003)}}
 == Vore també ==
@@ Llínea 94: / Llínea 109: @@
 * [[Real Acadèmia Espanyola]] de la Llengua
 * [[Colectiu Valldaura]]
+== Referències ==
+*  Berrettini, Mireno (2015). «Tarancón, Obispo de Solsona (1946-1957)». En Feliciano Montero y Joseba Louzao, ed. La restauración social católica en el primer franquismo, 1939-1953. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá de Henares. pp. 137-148. ISBN 9788416133703
+* Moreno Nieto, Luis (1989). Toledo en el recuerdo. pp. 207-209. ISBN 84-404-4201-7
+* [https://elpais.com/diario/1994/11/30/espana/786150021_850215.html País, Ediciones El (30 de noviembre de 1994). «Miles de ciudadanos dieron su último adiós al cardenal Tarancón en Madrid». El País]
+== Bibliografia ==
+* De Blas, Ceferino. ''El cardenal que coronó al Rey: Pablo VI eligió a Tarancón para separar a la Iglesia del Franquismo''. Barcelona 1995
+* Infiesta, Jesús. T''arancón. El cardenal de la reconciliación''. Ed. San Pablo. 1995
+* Redondo, Gonzalo. ''La Guerra Civil, 1936-1939. Volumen II de Historia de la Iglesia en España'', 1931-1939. Madrid, Ediciones Rialp, 1993.
+* Rodríguez, Pedro. ''Vicente Enrique y Tarancón''. Ed. Grupo Libro 88. Colección ¿Yo soy así?. Madrid, 1991.
 == Enllaços externs ==
@@ Llínea 102: / Llínea 128: @@
 [[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Religiosos]]
 [[Categoria:Religiosos valencians]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Escritors valencians]]
+[[Categoria:Sigle XX]]