158 005
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Vicente Enrique y Tarancón.jpg|thumb|250 px|Vicente Enrique i Tarancón]]
{{Biografia|
| nom = Vicente Enrique i Tarancón
'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el [[14 de maig]] de [[1907]] en [[Borriana]] ([[Provincia de Castelló]]), fallit el [[28 de novembre]] de [[1994]] en [[Valéncia]]. Fon un religiós [[Valencians|valencià]].
| image = [[File:Vicente Enrique y Tarancón.jpg|250 px|Vicente Enrique i Tarancón]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Religiós.
| data_naix = [[14 de maig]] de [[1907]]
| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[28 de novembre]] de [[1994]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Vicente Enrique i Tarancón''', conegut popularment com el '''Cardenal Tarancón''' ([[Burriana]], [[14 de maig]] de [[1907]] - † [[Valéncia]], [[28 de novembre]] de [[1994]]), fon un religiós i escritor [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
== Biografia ==
[[File:Tarancón y Villarreal 01.JPG|thumb|Estàtua de Vicente Enrique i Tarancón]]
[[File:Tarancón y Villarreal 01.JPG|thumb|Estàtua de Vicente Enrique i Tarancón]]
Vicente Enrique i Tarancón naixqué el 14 de maig de l'any 1907 en el sí d'una família humil de tradició agrària. Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys va ingressar en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos de son germà Manuel.
Vicente Enrique i Tarancón naixqué el 14 de maig de l'any 1907 en el sí d'una família humil de tradició agrària de la població valenciana i castellonenca de Burriana. Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys ingressà en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos de son germà, Manuel.
Se va ordenar sacerdot l'[[1 de novembre]] de [[1929]] pel Bisbe de Tortosa i el dia 2 del mateix més i any, va celebrar la seua primera missa en l'Iglésia parroquial del Salvador de Borriana, en la seua ciutat natal.
Se va ordenar sacerdot l'[[1 de novembre]] de [[1929]] pel Bisbe de Tortosa i el dia 2 del mateix més i any, va celebrar la seua primera missa en l'Iglésia parroquial del Salvador de Borriana, en la seua ciutat natal.
En l'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].
En l'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].
En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. L'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per ad algunes autoritats del règim [[Franquisme|franquiste]].
En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. En l'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per ad algunes autoritats del règim [[Franquisme|franquiste]].
En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]], nomenat pel Papa [[Pau VI]].
En els [[anys 50]] és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]], nomenat pel Papa [[Pau VI]].
El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] varen evidenciar el caràcter valent i aperturiste del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.
El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] varen evidenciar el caràcter valent i aperturiste del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.
En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola de la llengua|RAE]].
En l'any [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola|RAE]].
En l'any [[1971]], és administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i de seguida Bisbe d'eixa seu. President de la [[Conferència Episcopal Espanyola]], càrrec que ocuparia una década.
En l'any [[1971]], és administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i de seguida Bisbe d'eixa seu. President de la [[Conferència Episcopal Espanyola]], càrrec que ocuparia una década.
En l'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).
En l'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).
En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir degut a una malaltia pulmonar en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restants mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la Colegiata de Sant Isidre, en [[Madrit]].
En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir degut a una malaltia pulmonar en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Les despulles de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la Colegiata de Sant Isidre, en [[Madrit]].
== Obra ==
== Obra ==
* ''Cultura y sociedad.''
* ''Cultura y sociedad.''
* ''Confesiones.''
* ''Confesiones.''
* ''Literatura valenciana del segle XV. Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena'' (Compartida junt a [[Germà Colón|G. Colón]], [[Lleopolt Peñarroja|L. Peñarroja]] i [[Albert Hauf|A. Hauf]])
* ''Literatura valenciana del sigle XV. Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena'' (Compartida junt a [[Germà Colón|G. Colón]], [[Lleopolt Peñarroja|L. Peñarroja]] i [[Albert Hauf|A. Hauf]])
== Reconeiximents ==
== Reconeiximents ==
{{Cita|''José Luis García, Secretario del Colectiu Valldaura. No puedo contestar satisfactoriamente a vuestras preguntas. Se trata de una "contestación" que se dio "a persona interesada", en la que se manifestaba simplemente el "parecer" de los Académicos firmantes. Sería ahora -las investigaciones históricas ofrecen continuamente sorpresas y éstas influyen en las conclusiones científicas sobre una realidad viva e histórica, como es la lengua-, no sería tan tajante la afirmación que en aquel entonces, era científicamente correcta. Atentamente"''}}
{{Cita|''José Luis García, Secretario del Colectiu Valldaura. No puedo contestar satisfactoriamente a vuestras preguntas. Se trata de una "contestación" que se dio "a persona interesada", en la que se manifestaba simplemente el "parecer" de los Académicos firmantes. Sería ahora -las investigaciones históricas ofrecen continuamente sorpresas y éstas influyen en las conclusiones científicas sobre una realidad viva e histórica, como es la lengua-, no sería tan tajante la afirmación que en aquel entonces, era científicamente correcta. Atentamente"''}}
Per lo tant, del document en qüestió se poden traure varies conclusions:
Per lo tant, del document en qüestió se poden traure vàries conclusions:
* Se va fer per "persona interessada" o siga per ad algún catalaniste de renom. La data és possible que siga entre els anys 1970 i 1975, o siga, uns anys prop de la mort de [[Franco]] i el començament de la [[Transició espanyola|transició espanyola]], motiu pel qual el catalanisme estava molt interessat en este tema.
* Se va fer per "persona interessada" o siga per ad algún catalaniste de renom. La data és possible que siga entre els anys 1970 i 1975, o siga, uns anys prop de la mort de [[Franco]] i el començament de la [[Transició espanyola|transició espanyola]], motiu pel qual el catalanisme estava molt interessat en este tema.
{{Cita|''Los que tienen el poder se creen en el derecho de imponer sus ideas y anular la sociedad''|Vicente Enrique y Tarancón. Citat en el llibre ''Judes Valentins'', de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991). Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' (1.12.1985)}}
{{Cita|''Los que tienen el poder se creen en el derecho de imponer sus ideas y anular la sociedad''|Vicente Enrique y Tarancón. Citat en el llibre ''Judes Valentins'', de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991). Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' (1.12.1985)}}
{{Cita|''Alguien ha dicho que el problema de España es de cultura y de educación. Y porque creo que la afirmación es exacta, digo que la lectura y la cultura son de una importancia excepcional.''|'Seres humanos de Castellón. Vicente Enrique Tarancón. El cardenal de la transición española' per [[Salvador Bellés]] (''[[Mediterráneo]]'', 27.4.2003)}}
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Real Acadèmia Espanyola]] de la Llengua
* [[Real Acadèmia Espanyola]] de la Llengua
* [[Colectiu Valldaura]]
* [[Colectiu Valldaura]]
== Referències ==
* Berrettini, Mireno (2015). «Tarancón, Obispo de Solsona (1946-1957)». En Feliciano Montero y Joseba Louzao, ed. La restauración social católica en el primer franquismo, 1939-1953. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá de Henares. pp. 137-148. ISBN 9788416133703
* Moreno Nieto, Luis (1989). Toledo en el recuerdo. pp. 207-209. ISBN 84-404-4201-7
* [https://elpais.com/diario/1994/11/30/espana/786150021_850215.html País, Ediciones El (30 de noviembre de 1994). «Miles de ciudadanos dieron su último adiós al cardenal Tarancón en Madrid». El País]
== Bibliografia ==
* De Blas, Ceferino. ''El cardenal que coronó al Rey: Pablo VI eligió a Tarancón para separar a la Iglesia del Franquismo''. Barcelona 1995
* Infiesta, Jesús. T''arancón. El cardenal de la reconciliación''. Ed. San Pablo. 1995
* Redondo, Gonzalo. ''La Guerra Civil, 1936-1939. Volumen II de Historia de la Iglesia en España'', 1931-1939. Madrid, Ediciones Rialp, 1993.
* Rodríguez, Pedro. ''Vicente Enrique y Tarancón''. Ed. Grupo Libro 88. Colección ¿Yo soy así?. Madrid, 1991.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Sigle XX]]