Canvis

== Vida ==

== Vida ==

[[File:306 Catedral de València, capçalera, plafó ceràmic de Sant Vicent Ferrer.jpg|thumb|Taulellets de ceràmica en la [[Catedral de Valéncia]], representant a Sant Vicent Ferrer]]

[[File:306 Catedral de València, capçalera, plafó ceràmic de Sant Vicent Ferrer.jpg|thumb|Taulellets de ceràmica en la [[Catedral de Valéncia]], representant a Sant Vicent Ferrer]]

Vicent Ferrer era una persona molt especial, no li agradava gens estar dins del Convent, sempre estava amunt i avall, ficant-se o ficant-lo la gent en mil embolics. Tenia una gran fortalea física, era [[vegetarià]], mai menjà carn, no va patir cap malaltia, a sols de vell va patir de varius, i anava a peu a tots els llocs.

Vicent Ferrer era una persona molt especial, no li agradava gens estar dins del Convent, sempre estava amunt i avall, ficant-se o ficant-lo la gent en mil embolics. Tenia una gran fortalea física, era [[vegetarià]], mai menjà carn, no va patir cap malaltia, a sols de vell va patir de [[Variu|varius]], i anava a peu a tots els llocs.

   

   

Sos sermons, carregats de ciència bíblica, arribaren a durar fins a set i huit hores sense parar de parlar i sense micròfon. De nit se gitava sempre damunt d'alguna cosa dura i per coixí se ficava la [[Bíblia]] i una pedra. S'alçava molt de matí tots los dies. Quan anava als pobles, dia [[Missa]] i estava en Deu tot el matí, sense parar de parlar. Al migdia, per a menjar, prenia [[lletuga]] i fruites. El seu prestigi d'home de [[Ciència|ciència]] i pau feu que ya molt jove el buscaren per a arreglar problemes i confictes. Feya d'[[Home Bo|home bo]] en molts dels conflictes que existien en son temps. Quan predicava pels pobles, sempre, despuix de dinar, en privat se dedicava a vore a aquelles persones o famílies que estaven enfrontades o tenien pendents pleits de qualsevol tipo.  

Sos sermons, carregats de ciència bíblica, arribaren a durar fins a sèt i huit hores sense parar de parlar i sense micròfon. De nit se gitava sempre damunt d'alguna cosa dura i per coixí se ficava la [[Bíblia]] i una pedra. S'alçava molt de matí tots los dies. Quan anava als pobles, dia [[Missa]] i estava en Deu tot el matí, sense parar de parlar. Al migdia, per a menjar, prenia [[lletuga]] i fruites. El seu prestigi d'home de [[Ciència|ciència]] i pau feu que ya molt jove el buscaren per a arreglar problemes i confictes. Feya d'[[Home Bo|home bo]] en molts dels conflictes que existien en son temps. Quan predicava pels pobles, sempre, despuix de dinar, en privat se dedicava a vore a aquelles persones o famílies que estaven enfrontades o tenien pendents pleits de qualsevol tipo.  

El Consell de la Ciutat de [[Valéncia]], preocupat pel fenòmen de la prostitució, important ya en aquell [[sigle XV]] i no trobant manera de solventar-lo, acordà – i aixina consta en el Llibre de Consells i Deliveracions – donar-li poders i diners a Sant Vicent per a resoldre el problema. Per a les prostitutes feu un barri apartat – prop de la Porta Nova, tot ell rodejat d'un mur – i unes normes – per eixemple, durant la [[Semana Santa]] tenien que estar tancades totes en casa sense treballar- en la prohibició expressa de que no anaren rodant pels carrers ni entrant en les cases. Lo que tingueren que fer, ho feren sempre dins d'aquell barri, que hui és precisament el que se coneix per "barri Chino" o [[barri del Pilar]], ya que com descriuen distints historiadors, el solar escollit per a fer aquell barri era un camp de moreres que estava junt a la muralla de la ciutat.  

El Consell de la Ciutat de [[Valéncia]], preocupat pel fenòmen de la prostitució, important ya en aquell [[sigle XV]] i no trobant manera de solventar-lo, acordà – i aixina consta en el Llibre de Consells i Deliveracions – donar-li poders i diners a Sant Vicent per a resoldre el problema. Per a les prostitutes feu un barri apartat – prop de la Porta Nova, tot ell rodejat d'un mur – i unes normes – per eixemple, durant la [[Semana Santa]] tenien que estar tancades totes en casa sense treballar- en la prohibició expressa de que no anaren rodant pels carrers ni entrant en les cases. Lo que tingueren que fer, ho feren sempre dins d'aquell barri, que hui és precisament el que se coneix per "barri Chino" o [[barri del Pilar]], ya que com descriuen distints historiadors, el solar escollit per a fer aquell barri era un camp de moreres que estava junt a la muralla de la ciutat.  

[[File:Saint Vincent Vitrail.jpg|thumb|Representació de Sant Vicent Ferrer en la Catedral de Vannes]]

[[File:Saint Vincent Vitrail.jpg|thumb|Representació de Sant Vicent Ferrer en la Catedral de Vannes]]

{{AP|Compromís de Casp}}

{{AP|Compromís de Casp}}

Gràcies a Sant Vicent Ferrer existix hui [[Espanya]], es fundà Espanya. Més, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. [[Arago]], [[Catalunya]] i [[Valencia]] tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la [[Corona d'Arago]]. Sant Vicent Ferrer anà pel cupo que corresponia a Valencia, pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament [[Comunitat Valenciana|valencià]] estava dividit en dos – és una connotació histórica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats – i no se ficaven d'acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp, lo que se coneix hui en dia com el [[Compromís de Casp]]. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fora, que es reunia en [[Paterna]], tenia una atra terna. Com no se ficaven d'acort, el Parlament de [[Catalunya]] propongué, i el d'[[Arago]] acceptà, que en nom de Valéncia acodiren a Casp: Sant Vicent Ferrer, [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Protestà el Parlament de Valéncia per lo que entenia una intromissió i el Parlament de dins propongué a [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de [[Valéncia]], i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justicia d'Aragó els qui nomenara la terna que deuria acodir a Casp: [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i Sant Vicent Ferrer.<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20090420/opinion/vicente-ferrer-compromiso-caspe-20090420.html Artícul de l'academic de la RACV Gómez Bayarri]</ref>

Gràcies a Sant Vicent Ferrer existix hui [[Espanya]], es fundà la nació espanyola. Més, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. [[Arago]], [[Catalunya]] i [[Valencia]] tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la [[Corona d'Arago]]. Sant Vicent Ferrer anà pel cupo que corresponia al Regne de Valencia, pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament [[Regne de Valéncia|valencià]] estava dividit en dos –és una connotació histórica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats– i no se ficaven d'acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp, lo que se coneix hui en dia com el [[Compromís de Casp]]. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fòra, que es reunia en [[Paterna]], tenia una atra terna. Com no se ficaven d'acort, el Parlament de [[Catalunya]] propongué, i el d'[[Arago]] acceptà, que en nom de Valéncia acodiren a Casp: [[Sant Vicent Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Protestà el Parlament de Valéncia per lo que entenia una intromissió i el Parlament de dins propongué a [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de [[Valéncia]], i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justícia d'Aragó els qui nomenaren la terna que deuria acodir a Casp: [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i Sant Vicent Ferrer.<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20090420/opinion/vicente-ferrer-compromiso-caspe-20090420.html Artícul de l'academic de la RACV Gómez Bayarri]</ref>

== Cisma d'Occident ==

== Cisma d'Occident ==

 

I fon la decisiva intervenció de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre també el Cisma d'Occident en l'Iglesia, on hi havia tres [[Papa|Papes]], produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d'una obediencia o atra. Cadascú seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d'[[Aragó]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d'obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l’aragones [[Papa Lluna]].  

I fon la decisiva intervenció de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre també el Cisma d'Occident en l'Iglesia, on hi havia tres [[Papa|Papes]], produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d'una obediencia o atra. Cadascú seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d'[[Aragó]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d'obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l'aragones [[Papa Lluna]].  

Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpinyà]], que fon el final del [[Papa Lluna]], qui va tindre’s que retirar a [[Peníscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[París]], a '''Sant Vicent Ferrer''' quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unió i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara més, quatre voltes benaventurat..."

Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpinyà]], que fon el final del [[Papa Lluna]], qui va tindre’s que retirar a [[Peníscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[París]], a '''Sant Vicent Ferrer''' quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unió i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara més, quatre voltes benaventurat..."

== Testament ==

== Testament ==

[[File:Saint Vincent Ferrer 01790.jpg|Saint Vincent Ferrer 01790|thumb|Escultura de Sant Vicent en el Convent de São Domingo, [[Buenos Aires]], [[Argentina]]]]

[[File:Saint Vincent Ferrer 01790.jpg|Saint Vincent Ferrer 01790|thumb|Escultura de Sant Vicent en el Convent de São Domingo, [[Buenos Aires]], [[Argentina]]]]

Desconegut també pels valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgué anar a [[Valéncia]] a morir, volia morir en la terra a on va nàixer, pero no pogué. Dies abans, conscient encara, va fer dos testaments, un general, per a tots els qui l'acompanyaven i un atre per a Valéncia i els [[valencians]]. Demanà als valencians que anaven en companyia d'ell en l'Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador [[Josep Sanchis Sivera]], foren estes:  

Desconegut també pels valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgué anar a [[Valéncia]] a morir, volia morir en la terra a on va nàixer, pero no pogué. Dies abans, conscient encara, feu dos testaments, un general, per a tots els qui l'acompanyaven i un atre per a Valéncia i els [[valencians]]. Demanà als valencians que anaven en companyia d'ell en l'Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador [[Josep Sanchis Sivera]], foren estes:  

{{Cita|Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de més oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc a on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar és el morir llunt del lloc d'a on vaig nàixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, també fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡Pobre patria meua!, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valéncia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai més. Digau a mos benvolguts germans que muic beneint-los i dedicant-los mon últim sospir.|Testament espiritual als valencians de Sant Vicent Ferrer en el seu llit de mort, en Vannes, França}}

{{Cita|Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de més oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc a on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar és el morir llunt del lloc d'a on vaig nàixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, també fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡Pobre patria meua!, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valéncia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai més. Digau a mos benvolguts germans que muic beneint-los i dedicant-los mon últim sospir.|Testament espiritual als valencians de Sant Vicent Ferrer en el seu llit de mort, en Vannes, França}}

== Profecia ==

== Profecia ==

Sant Vicent fon un sant, ademés, de molt milacler. Tenia poder taumatúrgic. En les seues predicacions solia acompanyar-les de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglésia, com el [[Cisma d'Occicent]]. En el seu procés de canonisació foren testimoniats, per testics directes dels milacres, més de 800 milacres, quan només ha requerit l'Iglésia dos milacres per al procés. I fon atre [[valencià]], el [[Papa]] [[Calixt III]], complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el canonisà.

Sant Vicent fon un sant, ademés, de molt milacler. Tenia poder taumatúrgic. En les seues predicacions solia acompanyar-les de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglésia, com el [[Cisma d'Occident]]. En el seu procés de canonisació foren testimoniats, per testics directes dels milacres, més de 800 milacres, quan només ha requerit l'Iglésia dos milacres per al procés. I fon atre [[valencià]], el [[Papa]] [[Calixt III]], complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el [[Canonisació|canonisà]].

== Sant Vicent Ferrer i la llengua valenciana ==

== Sant Vicent Ferrer i la llengua valenciana ==

== Milacres ==

== Milacres ==

[[Archiu:Milacv.jpg|thumb|250px|Milacres de Sant Vicent. Taulellets en una casa de [[Morella]]]]

[[Archiu:Milacv.jpg|thumb|250px|Milacres de Sant Vicent. Taulellets en una casa de [[Morella]]]]

Com diu en el seu artícul l'historiador valencià, Baltasar Bueno, en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'', sobre Sant Vicent Ferrer:

* Com diu en el seu artícul l'historiador valencià, [[Baltasar Bueno]], en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'', sobre Sant Vicent Ferrer:

{{Cita|en el seu procés de canonisació varen ser acreditats 909 milacres, lo mai vist en Roma}}  

{{Cita|en el seu procés de canonisació varen ser acreditats 909 milacres, lo mai vist en Roma}}  

En la població valenciana de [[Morella]] hi han uns taulellets en la frontera d'una casa, en la següent inscripció:

* En la població valenciana de [[Morella]], comarca d'[[Els Ports]], hi ha uns taulellets en la frontera d'una casa, en la següent inscripció:

{{Cita|''En esta cosa obró Sant Vicente Ferrer el prodigioso milagro de la resurección de un niño que su madre enajenada había descuartizado y guisado en obsequio al santo (1414)''}}

{{Cita|''En esta casa obró Sant Vicente Ferrer el prodigioso milagro de la resurrección de un niño que su madre enajenada había descuartizado y guisado en obsequio al santo (1414)''}}

== Llegenda de les espardenyes ==

== Llegenda de les espardenyes ==

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|''establecieron treinta y cinco; que traducidas fielmente de la lengua Valenciana, en que se hallan ordenadas, son las siguientes''|''La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer'' (Valéncia, 1699), Lluís de Blanes, O.P.}}

{{Cita|''establecieron treinta y cinco; que traducidas fielmente de la lengua Valenciana, en que se hallan ordenadas, son las siguientes''|''La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer'' (Valéncia, 1699), Lluís de Blanes, O.P.}}

{{Cita|Sant Vicent Ferrer o, com li diem els valencians en eixe dolcíssim nom de tendror infinita, el nostre Pare Vicent Ferrer, és molt gran i ho és tot per a nosatros. Tot bon valencià quant sent este nom tan suau i tan nostre s´emociona i se li omplin de llàgrimes els ulls.|[[Revista Renou]] (nº 75, març 2013), editada per l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}

{{Cita|Sant Vicent Ferrer o, com li diem els valencians en eixe dolcíssim nom de tendror infinita, el nostre Pare Vicent Ferrer, és molt gran i ho és tot per a nosatros. Tot bon valencià quant sent este nom tan suau i tan nostre s´emociona i se li omplin de llàgrimes els ulls.|[[Revista Renou]] (nº 75, març 2013), editada per l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}

== Vore també ==

== Vore també ==