Canvis

| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Josep Pasqual Tirado''' ([[Castelló de la Plana]], [[12 de maig]] de [[1884]] - [[1 de giner]] de [[1937]]), fon un escritor [[Valencians|valencià]].  

'''Josep Pasqual Tirado''' ([[Castelló de la Plana]], [[12 de maig]] de [[1884]] - † [[1 de giner]] de [[1937]]), fon un llaurador, escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. És el creador de la mitologia castellonenca. 

== Biografia ==

== Biografia ==

El dia [[11 de maig]] de [[1912]] se casà en la que fora la seua nóvia, Joaquina Roig Dols, i s'instalaren en la casa núm. 7 del carrer de l'Ensenyança a on naixqueren els sèt fills del matrimoni: Matilde, Joaquinita, Josep Manuel, Vicent, Maria Lledó, Josefa María i Manuel. Junt al naiximent dels seus fills naixqueren les contalles, les narracions, els contes... que poc a poc se convertirien en llibres quan entrà a formar part de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), fundada en l'any [[1919]].  

El dia [[11 de maig]] de [[1912]] se casà en la que fora la seua nóvia, Joaquina Roig Dols, i s'instalaren en la casa núm. 7 del carrer de l'Ensenyança a on naixqueren els sèt fills del matrimoni: Matilde, Joaquinita, Josep Manuel, Vicent, Maria Lledó, Josefa María i Manuel. Junt al naiximent dels seus fills naixqueren les contalles, les narracions, els contes... que poc a poc se convertirien en llibres quan entrà a formar part de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), fundada en l'any [[1919]].  

És a partir de [[1920]] i fins a [[1930]] quan Pasqual Tirado començà a colaborar en el Bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i també en el diari ''Libertad''. El director del Bolletí de la SCC, Ricart Carreras l'introduí en el coneiximent de les obres de la lliteratura clàssica valenciana com el [[Tirant lo Blanch]] que despertarien en Josep Pasqual l'interés i l'imaginació en contalles i aventures, creant un món a cavall entre la realitat i la ficció. Un conjunt de les seues narracions s'editaren baix el títul ''De la meua Garbera. Contalles de Castelló de la Plana'', obra que fon publicada per la Societat Castellonenca de Cultura en l'any [[1935]].  

És a partir de [[1920]] i fins a [[1930]] quan Pasqual Tirado començà a colaborar en el Bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i també en el diari ''Libertad''. El director del Bolletí de la SCC, [[Ricard Carreras i Balado|Ricart Carreras]] l'introduí en el coneiximent de les obres de la lliteratura clàssica valenciana com el [[Tirant lo Blanch]] que despertarien en Josep Pasqual l'interés i l'imaginació en contalles i aventures, creant un món a cavall entre la realitat i la ficció. Un conjunt de les seues narracions s'editaren baix el títul ''De la meua Garbera. Contalles de Castelló de la Plana'', obra que fon publicada per la Societat Castellonenca de Cultura en l'any [[1935]].  

De [[1922]] a [[1924]] se publicaren en el Bolletí de la SCC diversos capítuls de la seua obra ''Tombatossals'' i que se recopilarien en un llibre en l'any [[1930]] i que és l'obra més coneguda.   

De [[1922]] a [[1924]] se publicaren en el Bolletí de la SCC diversos capítuls de la seua obra ''Tombatossals'' i que se recopilarien en un llibre en l'any [[1930]] i que és l'obra més coneguda.   

== Tombatossals ==

== Tombatossals ==

[[Image:Tombato.jpg|thumb|300px|Escultura de ferro de [[Melchor Zapata]] dedicada a Tombatossals, en Castelló]]

[[Image:Tombato.jpg|thumb|300px|Escultura de ferro de [[Melchor Zapata]] dedicada a Tombatossals, en Castelló]]

 

[[Tombatossals]], la seua millor aportació a la lliteratura valenciana, està considerada com l'obra valenciana narrativa més perfeccionada de les primeres quatre décades del [[sigle XX]]. Incorporada a la cultura popular i tradicional, el seu caràcter mitològic la situa en un lloc molt especial dins de la lliteratura valenciana, ya que intentant justificar míticament el poble de Castelló de la Plana, transcendix de si mateixa, carregada d'una capacitat simbòlica inagotable. Aixina que, les aventures del jagant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquista de les [[Illes Columbretes]] es mostren al mateix temps com a mit, símbol i senyal.

[[Tombatossals]], la seua millor aportació a la lliteratura valenciana, està considerada com l'obra valenciana narrativa més perfeccionada de les primeres quatre décades del [[sigle XX]]. Incorporada a la cultura popular i tradicional, el seu caràcter mitològic la situa en un lloc molt especial dins de la lliteratura valenciana, ya que intentant justificar míticament el poble de Castelló de la Plana, transcendix de si mateixa, carregada d'una capacitat simbòlica inagotable. Aixina que, les aventures del jagant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquista de les [[Illes Columbretes]] es mostren al mateix temps com a mit, símbol i senyal.

Josep Pasqual Tirado només pogué vore una edició de la seua popular obra ''Tombatossals'' ya que faltà el 1 de giner de l'any 1937, als 53 anys.

Josep Pasqual Tirado a soles pogué vore una edició de la seua popular obra ''Tombatossals'' ya que faltà el 1 de giner de l'any 1937, als 53 anys.

En l'any [[1966]] la [[Fundació Huguet]] feu una segona edició de 5.000 eixemplars en dibuixos del pintor castellonenc [[Joan Batiste Porcar]] i que fon revisada pels professors [[José Sánchez Adell]], [[Manuel Calduch Almela]] i [[Ángel Sánchez Gozalbo]], que també participà en la revisió de la primera edició.   

En l'any [[1966]] la [[Fundació Huguet]] feu una segona edició de 5.000 eixemplars en dibuixos del pintor castellonenc [[Joan Batiste Porcar]] i que fon revisada pels professors [[José Sánchez Adell]], [[Manuel Calduch Almela]] i [[Ángel Sánchez Gozalbo]], que també participà en la revisió de la primera edició.   

*''Fruita de Repom'' (Valéncia, [[1921]]), novela escrita en l'any [[1920]] que aparegué en la publicació ''[[El Cuento del Dumenche]]''.  

*''Fruita de Repom'' (Valéncia, [[1921]]), novela escrita en l'any [[1920]] que aparegué en la publicació ''[[El Cuento del Dumenche]]''.  

*''[[Tombatossals]]'' ([[1930]]). ISBN 84-95881-71-3, ISBN 84-7502-211-1, ISBN 84-923940-0-5, ISBN 84-9789-218-6, ISBN 84-95881-69-1.

*''[[Tombatossals]]'' ([[1930]]). ISBN 84-95881-71-3, ISBN 84-7502-211-1, ISBN 84-923940-0-5, ISBN 84-9789-218-6, ISBN 84-95881-69-1.

*''De la meua Garbera'' ([[1935]]). ISBN 84-85104-15-3, ISBN 84-7580-269-9, ISBN 84-7822-181-6.

*''[[De la meua garbera]]'' ([[1935]]). ISBN 84-85104-15-3, ISBN 84-7580-269-9, ISBN 84-7822-181-6.

 

 

 

En quan al llenguage, Josep Pasqual Tirado utilisa molt a sovint, l'autèntic artícul neutre 'Lo', prohibit per la suplantació de la llengua valenciana pel català; les interrogants i les exclamacions s'obrin i es tanquen com el valencià baix les [[Normes d'El Puig]]; també utilisa paraules típiques valencianes com: 'puix', 'ab' -hui en dia canviat per 'en'-, etc...; noms tant valencians com: Nelo/a, Micalet, Vicenteta/Senteta, Lledó, etc... En canvi, n'hi han grafies que han patit 'les bases del 32' canviant-se l'auténtica 'Ch' valenciana, per la X, com 'Xe', 'Xiquet', etc...

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Tombatossals]]

* [[Tombatossals]]

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors en valencià]]

[[Categoria:Escritors en valencià]]

[[Categoria:Castelló de la Plana]]

[[Categoria:Castelló de la Plana]]