Canvis

'''Pablo Bustinduy Amador''' ([[Madrit]], [[19 de març]] de [[1983]]), és un politòlec i polític espanyol d'ideologia [[Comunisme|comunista]]. Fon portaveu del Grup Parlamentari d'Units Podem en la Comissió d'Assunts Exteriors del Congrés i diputat de [[Podem]] (''Podemos'' en castellà) per Madrit. Fon aixina mateix el coordinador de la Secretaria Internacional de Podem. En l'any [[2023]] estigué al front de la secció d'internacional de la campanya de [[Sumar]] en les eleccions generals, i en la [[XV llegislatura d'Espanya|XV llegislatura]] fon nomenat ministre de Drets Socials, Consum i [[Agenda 2030]].

'''Pablo Bustinduy Amador''' ([[Madrit]], [[19 de març]] de [[1983]]), és un politòlec i polític espanyol d'ideologia [[Comunisme|comunista]]. Fon portaveu del Grup Parlamentari d'[[Units Podem]] en la Comissió d'Assunts Exteriors del Congrés i diputat de [[Podem]] (''Podemos'' en castellà) per Madrit. Fon aixina mateix el coordinador de la Secretaria Internacional de Podem. En l'any [[2023]] estigué al front de la secció d'internacional de la campanya de [[Sumar]] en les eleccions generals, i en la [[XV llegislatura d'Espanya|XV llegislatura]] fon nomenat ministre de Drets Socials, Consum i [[Agenda 2030]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixqué en la ciutat de Madrit en l'any 1983. És fill d'[[Ángeles Amador]], exministra de Sanitat entre [[1993]] i [[1996]] pel [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE), i de l'ingenier [[Javier Bustinduy]]. Es llicencià en Ciències Polítiques i de l'Administració per l'[[Universitat Complutense de Madrit]] i en [[Sicologia]] per l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED). Amplià els seus estudis en [[França]], a on va obtingué un màster en Història i Pensament Polític en l'Institut d'Estudis Polítics de [[París]], en menció ''summa cum laude''; i en els [[Estats Units]], a on va realisar una tesis doctoral en filosofia política en la New School for Social Research de [[Nova York]], que l'acabà en [[2021]].

Naixqué en la ciutat de Madrit en l'any 1983. És fill d'[[Ángeles Amador]], exministra de Sanitat entre els anys [[1993]] i [[1996]] pel [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE), i de l'ingenier [[Javier Bustinduy]]. Es llicencià en Ciències Polítiques i de l'Administració per l'[[Universitat Complutense de Madrit]] i en [[Sicologia]] per l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED). Amplià els seus estudis en [[França]], a on va obtingué un màster en Història i Pensament Polític en l'Institut d'Estudis Polítics de [[París]], en menció ''summa cum laude''; i en els [[Estats Units]], a on va realisar una tesis doctoral en filosofia política en la New School for Social Research de [[Nova York]], que l'acabà en [[2021]].

Ha treballat com a investigador i professor de Filosofia, Relacions Internacionals i Polítiques Socials en vàries universitats nortamericanes i europees (incloent el City College de Nova York, New York University i l'Universitat de Milà). Ha segut professor convidat en l'Universitat de Columbia i Research Fellow en el Center for American Political Studies de l'Universitat d'Harvard.

Ha treballat com a investigador i professor de Filosofia, Relacions Internacionals i Polítiques Socials en vàries universitats nortamericanes i europees (incloent el City College de Nova York, New York University i l'Universitat de Milà). Ha segut professor convidat en l'Universitat de Columbia i Research Fellow en el Center for American Political Studies de l'Universitat d'Harvard.

Ha segut articuliste en varis mijos. Des de decembre de [[2011]] ha publicat habitualment anàlisis de política internacional en el ''Diario Público''. Molts dels seus artículs varen quedar arreplegats en el blog ''pourlafindutemps''. També ha traduït, prologat i editat obres relacionades en l'economia, el pensament polític i l'estètica, com ''Cleptopía'', de [[Matt Taibbi]], ''El destino de las imágenes'', de [[Jacques Rancière]], l'obra colectiva ''Lugares comunes'', o ''Estado de vigilancia: crítica de la razón securitaria'', de Michael Foessel, entre unes atres. Ha escrit junt en Jorge Lago el llibre ''Política y ficción'' (Península, giner de 2024).

Ha segut articuliste en varis mijos. Des de [[decembre]] de l'any [[2011]] ha publicat habitualment anàlisis de política internacional en el ''Diario Público''. Molts dels seus artículs varen quedar arreplegats en el blog ''pourlafindutemps''. També ha traduït, prologat i editat obres relacionades en l'economia, el pensament polític i l'estètica, com ''Cleptopía'', de [[Matt Taibbi]], ''El destino de las imágenes'', de [[Jacques Rancière]], l'obra colectiva ''Lugares comunes'', o ''Estado de vigilancia: crítica de la razón securitaria'', de Michael Foessel, entre unes atres. Ha escrit junt en Jorge Lago el llibre ''Política y ficción'' (Península, giner de 2024).

== Trayectòria política ==

== Trayectòria política ==

=== Podem ===

=== Podem ===

(Secció per completar)

Implicat en el proyecte de ''Podemos'' (Podem en valencià) des dels seus començos, va treballar com a coordinador de la Delegació de Podem en el [[Parlament Europeu]] despuix de les eleccions europees de [[2014]]. Des de març de l'any [[2015]] és integrant del Consell de Coordinació, ocupant la cartera de la Secretaria Internacional. Fon elegit diputat per [[Madrit]] en les eleccions de [[2015]] i reelegit en les de [[2016]]. En el [[Congrés dels Diputats]] fon portaveu del Grup Confederal Units Podem-En Comú Podem-En Marea per a les Comissions d'Assunts Exteriors i Unió Europea.

 

En [[novembre]] de [[2018]], Bustinduy es va impondre en les primàries de Podem per a determinar el cap de llista de la coalició Unidas Podemos Cambiar Europa (en valencià, Unides Podem Canviar Europa) de cara a les eleccions al Parlament Europeu de [[maig]] de [[2019]] en [[Espanya]]. No obstant, en març de 2019 Bustinduy va renunciar a encapçalar la llista per a les eleccions europees, fent pública també una voluntat d'alluntament de la primera llínea política, encara que també va manifestar la seua intenció d'ajudar en la preparació de la candidatura. Bustinduy i Podem varen anunciar que la jurista [[María Eugenia Rodríguez Palop]] —escrita per Bustinduy com un «referent polític i moral»— ocuparia el seu lloc en la llista.