Pablo Bustinduy Amador
Pablo Bustinduy 2023 (cropped).jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Politòlec i polític.
Naiximent: 19 de març de 1983
Lloc de naiximent: Madrit, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Pablo Bustinduy Amador (Madrit, 19 de març de 1983), és un politòlec i polític espanyol d'ideologia comunista. Fon portaveu del Grup Parlamentari d'Units Podem en la Comissió d'Assunts Exteriors del Congrés i diputat de Podem (Podemos en castellà) per Madrit. Fon aixina mateix el coordinador de la Secretaria Internacional de Podem. En l'any 2023 estigué al front de la secció d'internacional de la campanya de Sumar en les eleccions generals, i en la XV llegislatura fon nomenat ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.

BiografiaEditar

Naixqué en la ciutat de Madrit en l'any 1983. És fill d'Ángeles Amador, exministra de Sanitat entre els anys 1993 i 1996 pel Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE), i de l'ingenier Javier Bustinduy. Es llicencià en Ciències Polítiques i de l'Administració per l'Universitat Complutense de Madrit i en Sicologia per l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). Amplià els seus estudis en França, a on va obtingué un màster en Història i Pensament Polític en l'Institut d'Estudis Polítics de París, en menció summa cum laude; i en els Estats Units, a on va realisar una tesis doctoral en filosofia política en la New School for Social Research de Nova York, que l'acabà en 2021.

Ha treballat com a investigador i professor de Filosofia, Relacions Internacionals i Polítiques Socials en vàries universitats nortamericanes i europees (incloent el City College de Nova York, New York University i l'Universitat de Milà). Ha segut professor convidat en l'Universitat de Columbia i Research Fellow en el Center for American Political Studies de l'Universitat d'Harvard.

Ha segut articuliste en varis mijos. Des de decembre de l'any 2011 ha publicat habitualment anàlisis de política internacional en el Diario Público. Molts dels seus artículs varen quedar arreplegats en el blog pourlafindutemps. També ha traduït, prologat i editat obres relacionades en l'economia, el pensament polític i l'estètica, com Cleptopía, de Matt Taibbi, El destino de las imágenes, de Jacques Rancière, l'obra colectiva Lugares comunes, o Estado de vigilancia: crítica de la razón securitaria, de Michael Foessel, entre unes atres. Ha escrit junt en Jorge Lago el llibre Política y ficción (Península, giner de 2024).

Trayectòria políticaEditar

PodemEditar

Implicat en el proyecte de Podemos (Podem en valencià) des dels seus començos, va treballar com a coordinador de la Delegació de Podem en el Parlament Europeu despuix de les eleccions europees de 2014. Des de març de l'any 2015 és integrant del Consell de Coordinació, ocupant la cartera de la Secretaria Internacional. Fon elegit diputat per Madrit en les eleccions de 2015 i reelegit en les de 2016. En el Congrés dels Diputats fon portaveu del Grup Confederal Units Podem-En Comú Podem-En Marea per a les Comissions d'Assunts Exteriors i Unió Europea.

En novembre de 2018, Bustinduy es va impondre en les primàries de Podem per a determinar el cap de llista de la coalició Unidas Podemos Cambiar Europa (en valencià, Unides Podem Canviar Europa) de cara a les eleccions al Parlament Europeu de maig de 2019 en Espanya. No obstant, en març de 2019 Bustinduy va renunciar a encapçalar la llista per a les eleccions europees, fent pública també una voluntat d'alluntament de la primera llínea política, encara que també va manifestar la seua intenció d'ajudar en la preparació de la candidatura. Bustinduy i Podem varen anunciar que la jurista María Eugenia Rodríguez Palop —escrita per Bustinduy com un «referent polític i moral»— ocuparia el seu lloc en la llista.

Es va enquadrar en la corrent liderada per Iñigo Errejón en el Congrés de Vistalegre II abans de la ruptura interna en 2019 de Podem.

Ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030Editar

En l'any 2023 estigué al front de la secció d'internacional de la campanya de Sumar a les eleccions generals, i en la XV llegislatura fon nomenat ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 del tercer govern del socialiste Pedro Sánchez.

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons