40 333
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La tomba de Nefermaat va ser trobada en una [[mastaba]] prop de la piràmide de Meidum, i també de la de Rahotep. Això vol dir que encara s'enterraven en aquell lloc i que la piràmide de Dashur no s'havia iniciat o acabat, i per tant que els dós varen morir relativament jòvens.
La tomba de Nefermaat va ser trobada en una [[mastaba]] prop de la piràmide de Meidum, i també de la de Rahotep. Això vol dir que encara s'enterraven en aquell lloc i que la piràmide de Dashur no s'havia iniciat o acabat, i per tant que els dós varen morir relativament jòvens.
La pedra de Palermonomena una expedició a [[Núbia]] en que va fer 7.000 presoners. Una campanya contra els libis va tindre un resultat similar, en 11.000 presoners. També va explotar les mines del Sinaí i el seu nom figura en una inscripció en Maghara.
La pedra de Palermo nomena una expedició a [[Núbia]] en que va fer 7.000 presoners. Una campanya contra els libis va tindre un resultat similar, en 11.000 presoners. També va explotar les mines del Sinaí i el seu nom figura en una inscripció en Maghara.
En l'administració interior, va donar poder als seus fills (dos d'ells foren visirs, per eixemple) i atres membres de la família, i va mantindre un poder central fort, pero per això va tindre que reorganisar la possessió de les terres entre els nobles fidels, per a evitar que tingueren massa poder, i això va estimular més tart la formació de chicotetes senyories.
En l'administració interior, va donar poder als seus fills (dos d'ells foren visirs, per eixemple) i atres membres de la família, i va mantindre un poder central fort, pero per això va tindre que reorganisar la possessió de les terres entre els nobles fidels, per a evitar que tingueren massa poder, i això va estimular més tart la formació de chicotetes senyories.
Fon divinisat durant l'Imperi mig, periodo en que el seu temple funerari de Dashur fon restaurat. El cult fon especialment fort entre els miners del Sinaí.
Fon divinisat durant l'Imperi mig, periodo en que el seu temple funerari de Dashur fon restaurat. El cult fon especialment fort entre els miners del Sinaí.
== Referències ==
* Cronologia según Von Beckerath
* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingkheops.html Digital Egypt for Universities]
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. p. 100-104. ISBN 3-491-96053-3
== Bibliografia ==
* [https://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/12/ciencia/1365756699.html Carrión, Francisco. ''Los papiros del faraón Keops en el puerto más antiguo''. El Mundo, Arqueología. 12/04/2013]
* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/antigua_historia_y_arqueologia/textos_egipto/#poa3 Heródoto, El reinado de Keops, en cervantesvirtual]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]