Canvis

| lloc_mort = [[Bruixes]], [[Bèlgica]]  

| lloc_mort = [[Bruixes]], [[Bèlgica]]  

}}

}}

'''Joan Lluís Vives i March''' (en [[castellà]], '''Juan Luis Vives'''), conegut popularment com a '''Lluís Vives''', ([[Valéncia]] [[6 de març]] de [[1492]] - [[Bruixes]], [[Bèlgica]]), [[6 de maig]] de [[1540]]), fon el gran [[Filosofia|filòsof]] i [[Humanisme|humaniste]] [[Valencians|valencià]] del [[Renaiximent]] europeu.

'''Joan Lluís Vives i March''' (en [[castellà]], '''Juan Luis Vives'''), conegut popularment com a '''Lluís Vives''', ([[Valéncia]], [[6 de març]] de [[1492]] - † [[Bruixes]], [[Bèlgica]], [[6 de maig]] de [[1540]]), fon el gran [[Filosofia|filòsof]] i [[Humanisme|humaniste]] [[Valencians|valencià]] del [[Renaiximent]] europeu.

==Biografia==

== Biografia ==

Lluís Vives naixqué en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta el seu nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, darrere de l'iglésia de Sant Martí. Sos pares foren Lluís Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, coneguda com a [[Blanquina March]], parent del poeta [[Ausias March]], i abdós judeus conversos i comerciants.  

Lluís Vives naixqué en la casa dels Vives, ubicada en la plaça que hui porta el seu nom, junt als palaus dels Cardona i Vilarrasa, darrere de l'iglésia de Sant Martí. Sos pares foren Lluís Vives i Valeriola i Maria Blanca i March, coneguda com a [[Blanquina March]], parent del poeta [[Ausias March]], i abdós judeus conversos i comerciants.  

De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i una atra en [[Valéncia]], baix la direcció de [[Gregori Mayans i Ciscar]], en [[1782]]. Una tercera edició que faria l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] estigué frustrada pels acontenyiments polítics i bèlics de l'época.

De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i una atra en [[Valéncia]], baix la direcció de [[Gregori Mayans i Ciscar]], en [[1782]]. Una tercera edició que faria l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] estigué frustrada pels acontenyiments polítics i bèlics de l'época.

La tendència fonamental de la filosofia de Vives és empírica i racionalista. Defén que en totes aquelles matèries cognoscibles l'esperit deu moure's sense obstàculs ni barreres, sense impediments. Que estiga sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipòtesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiència. Tots els nostres coneiximents son d'orige sensible, conegam les coses no en elles mateixa , sino segons la nostra manera de vore. En la seua vertent pedagògica, la millor obra és ''De la causa de la corrupció dels estudis''. En ella afirma que dita corrupció es deu a la supèrbia científica, l'excessiva volença al ''magister dixit'', la manca d'una sana crítica i a l'ignorància del verdader mètodo.  

La tendència fonamental de la filosofia de Vives és empírica i racionalista. Defén que en totes aquelles matèries cognoscibles l'esperit deu moure's sense obstàculs ni barreres, sense impediments. Que estiga sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipòtesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiència. Tots els nostres coneiximents són d'orige sensible, conegam les coses no en elles mateixa , sino segons la nostra manera de vore. En la seua vertent pedagògica, la millor obra és ''De la causa de la corrupció dels estudis''. En ella afirma que dita corrupció es deu a la supèrbia científica, l'excessiva volença al ''magister dixit'', la manca d'una sana crítica i a l'ignorància del verdader mètodo.  

Defenia que s'havia d'ensenyar coses pràctiques, útils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora més racional i sobre assunts més humans. L'educació per a Lluís Vives deu començar des dels bolquers, a càrrec de la mare i fent que el chiquet senta a tothora un llenguage net, pur i correcte.  

Defenia que s'havia d'ensenyar coses pràctiques, útils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora més racional i sobre assunts més humans. L'educació per a Lluís Vives deu començar des dels bolquers, a càrrec de la mare i fent que el chiquet senta a tothora un llenguage net, pur i correcte.  

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Blanquina March]]

* [[Blanquina March]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Luis_Vives Joan Lluís Vives en Wikipedia]  

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Luis_Vives Joan Lluís Vives en Wikipedia]  

*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-JoanLluisVives.htm Artícul sobre Joan Lluís Vives en "Diario de Valéncia".]

* [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-JoanLluisVives.htm Artícul sobre Joan Lluís Vives en "Diario de Valéncia".]

*[https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2019/06/12/5d0134d321efa04a2f8b469f.html Hallan un "auténtico tesoro" del siglo XVI, la primera edición impresa de un libro del pensador valenciano Lluís Vives - ''El Mundo'']

* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2019/06/12/5d0134d321efa04a2f8b469f.html Hallan un "auténtico tesoro" del siglo XVI, la primera edición impresa de un libro del pensador valenciano Lluís Vives - ''El Mundo'']

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Humanistes]]

[[Categoria:Humanistes]]

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]