Canvis

1168 bytes afegits ,  18:17 4 nov 2025
sense resum d'edició
Llínea 14: Llínea 14:  
Despuix d'una breu carrera cinematogràfica en [[Checoslovàquia]], inclosa la película ''Èxtasis'' ([[1933]]), fugí del seu marit, un ric fabricant austríac de municions, i es traslladà en secret a [[París]]. Viajà a [[Londres]], a on conegué a [[Louis B. Mayer]], cap de l'estudi [[Metro-Goldwyn-Mayer]], qui li va oferir un contracte de cine en [[Hollywood]]. Aixina, es va convertir en una estrela de cine en la seua actuació en ''Alger'' ([[1938]]). Les seues películes en MGM inclouen ''Lady of the Tropics'' ([[1939]]), ''Boom Town'' ([[1940]]), ''H.M. Pulham, Esq.'' ([[1941]]) i ''White Cargo'' ([[1942]]). El seu major èxit fon com a Dalila en ''Sansón i Dalila'' ([[1949]]), dirigida per [[Cecil B. DeMille]]. També actuà en televisió abans del llançament de la seua película final, ''The Female Animal'' ([[1958]]). Fon honrada en una estrela en la [[Passeig de la Fama]] de Hollywood en l'any [[1960]].
 
Despuix d'una breu carrera cinematogràfica en [[Checoslovàquia]], inclosa la película ''Èxtasis'' ([[1933]]), fugí del seu marit, un ric fabricant austríac de municions, i es traslladà en secret a [[París]]. Viajà a [[Londres]], a on conegué a [[Louis B. Mayer]], cap de l'estudi [[Metro-Goldwyn-Mayer]], qui li va oferir un contracte de cine en [[Hollywood]]. Aixina, es va convertir en una estrela de cine en la seua actuació en ''Alger'' ([[1938]]). Les seues películes en MGM inclouen ''Lady of the Tropics'' ([[1939]]), ''Boom Town'' ([[1940]]), ''H.M. Pulham, Esq.'' ([[1941]]) i ''White Cargo'' ([[1942]]). El seu major èxit fon com a Dalila en ''Sansón i Dalila'' ([[1949]]), dirigida per [[Cecil B. DeMille]]. També actuà en televisió abans del llançament de la seua película final, ''The Female Animal'' ([[1958]]). Fon honrada en una estrela en la [[Passeig de la Fama]] de Hollywood en l'any [[1960]].
   −
Al començament de la [[Segona Guerra Mundial]], inventà, desenrollà i patentà un sistema de guia per ràdio per a [[torpedo|torpedos]] [[aliats]] que utilisava l'espectre eixamplat i la tecnologia de bot de freqüència per a véncer l'amenaça d'interferències per part de les [[Potències de l'Eix]]. Encara que l'Armada dels Estats Units no adoptà la tecnologia fins a la década de [[1960]], els principis del seu treball es varen unir a la tecnologia [[Bluetooth]] i són similars als métodos utilisats en les versions heretades de [[Wi-Fi]]. Este treball la dugué a la seua incorporació a la National Inventors Hall of Fame en [[2014]]. Des de fa uns anys l'invent del bot de freqüència s'ha associat a Hedy Lamarr pero l'història és més complexa.
+
Al començament de la [[Segona Guerra Mundial]], inventà, desenrollà i patentà un sistema de guia per ràdio per a [[torpedo|torpedos]] [[aliats]] que utilisava l'espectre eixamplat i la tecnologia de bot de freqüència per a véncer l'amenaça d'interferències per part de les [[Potències de l'Eix]]. Encara que l'Armada dels Estats Units no adoptà la tecnologia fins a la [[década de 1960]], els principis del seu treball es varen unir a la tecnologia [[Bluetooth]] i són similars als métodos utilisats en les versions heretades de [[Wi-Fi]]. Este treball la dugué a la seua incorporació a la National Inventors Hall of Fame en l'any [[2014]]. Des de fa uns anys l'invent del bot de freqüència s'ha associat a Hedy Lamarr pero l'història és més complexa.
    
Se sabia que Lamarr freqüentment es referia a sí mateixa en tercera persona.
 
Se sabia que Lamarr freqüentment es referia a sí mateixa en tercera persona.
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Wi-Fi]]
 +
 +
== Referències ==
 +
* [http://ipmall.info/hosted_resources/nic/nic_LamarrNYT.pdf «Hedy Lamarr Inventor». The New York Times. 1 de octubre de 1941]
 +
* Lipton, Richard J.; Regan, Kenneth W. (2013). «Hedy Lamarr: The Role of Amateurs». People, Problems, and Proofs. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg. pp. 255-258. ISBN 978-3-642-41421-3. OCLC 868924661. doi:10.1007/978-3-642-41422-0_49
 +
* [https://www.elespanol.com/el-cultural/blogs/entreclasicos/20240206/vivien-leigh-hedy-lamarr-gene-tierney-esplendor-hollywood-clasico/830536946_12.html «Vivien Leigh, Hedy Lamarr y Gene Tierney: el esplendor del Hollywood clásico». El Español. 6 de febrero de 2024]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Extásis y yo Hedy Lamarr, Prólogo, filmografía y bibliografía de Diego Moldes, epílogo de Guillermo Balmori, Notorious Ediciones, Madrid, marzo de 2017. ISBN 978-84-15606-4-44
 +
* Körte, P. (2000): Hedy Lamarr: die stumme Sirene. Múnich: Belleville
 +
* Rhodes, R. (2012): Hedy’s folly: the life and breakthrough inventions of Hedy Lamarr. Nueva York: Doubleday
 +
* Young, C. (1979): The films of Hedy Lamarr. Secaucus: Citadel Press
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
32 538

edicions