Hedy Lamarr
| Hedwig Eva Maria Kiesler | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Hedy Lamarr en l'any 1944 | |||
| Nacionalitat: | Austríaca | ||
| Ocupació: | Actriu i inventora. | ||
| Naiximent: | 9 de novembre de 1914 | ||
| Lloc de naiximent: | Viena, Àustria | ||
| Defunció: | 19 de giner de 2000 | ||
| Lloc de defunció: | Casselberry, Florida, Estats Units | ||
Hedwig Eva Maria Kiesler, coneguda artísticament com Hedy Lamarr (Viena, Àustria, 9 de novembre de 1914 - † Casselberry, Florida, Estats Units, 19 de giner de 2000), fon una actriu de cine i inventora austríaca. Inventà la primera versió de l'espectre eixamplat que permetria les comunicacions inalàmbriques de llargues distàncies.
Despuix d'una breu carrera cinematogràfica en Checoslovàquia, inclosa la película Èxtasis (1933), fugí del seu marit, un ric fabricant austríac de municions, i es traslladà en secret a París. Viajà a Londres, a on conegué a Louis B. Mayer, cap de l'estudi Metro-Goldwyn-Mayer, qui li va oferir un contracte de cine en Hollywood. Aixina, es va convertir en una estrela de cine en la seua actuació en Alger (1938). Les seues películes en MGM inclouen Lady of the Tropics (1939), Boom Town (1940), H.M. Pulham, Esq. (1941) i White Cargo (1942). El seu major èxit fon com a Dalila en Sansón i Dalila (1949), dirigida per Cecil B. DeMille. També actuà en televisió abans del llançament de la seua película final, The Female Animal (1958). Fon honrada en una estrela en la Passeig de la Fama de Hollywood en l'any 1960.
Al començament de la Segona Guerra Mundial, inventà, desenrollà i patentà un sistema de guia per ràdio per a torpedos aliats que utilisava l'espectre eixamplat i la tecnologia de bot de freqüència per a véncer l'amenaça d'interferències per part de les Potències de l'Eix. Encara que l'Armada dels Estats Units no adoptà la tecnologia fins a la década de 1960, els principis del seu treball es varen unir a la tecnologia Bluetooth i són similars als métodos utilisats en les versions heretades de Wi-Fi. Este treball la dugué a la seua incorporació a la National Inventors Hall of Fame en l'any 2014. Des de fa uns anys l'invent del bot de freqüència s'ha associat a Hedy Lamarr pero l'història és més complexa.
Se sabia que Lamarr freqüentment es referia a sí mateixa en tercera persona.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- «Hedy Lamarr Inventor». The New York Times. 1 de octubre de 1941
- Lipton, Richard J.; Regan, Kenneth W. (2013). «Hedy Lamarr: The Role of Amateurs». People, Problems, and Proofs. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg. pp. 255-258. ISBN 978-3-642-41421-3. OCLC 868924661. doi:10.1007/978-3-642-41422-0_49
- «Vivien Leigh, Hedy Lamarr y Gene Tierney: el esplendor del Hollywood clásico». El Español. 6 de febrero de 2024
BibliografiaEditar
- Extásis y yo Hedy Lamarr, Prólogo, filmografía y bibliografía de Diego Moldes, epílogo de Guillermo Balmori, Notorious Ediciones, Madrid, marzo de 2017. ISBN 978-84-15606-4-44
- Körte, P. (2000): Hedy Lamarr: die stumme Sirene. Múnich: Belleville
- Rhodes, R. (2012): Hedy’s folly: the life and breakthrough inventions of Hedy Lamarr. Nueva York: Doubleday
- Young, C. (1979): The films of Hedy Lamarr. Secaucus: Citadel Press
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hedy Lamarr.