Canvis

'''Hotepsekhemui''' (nom d'Horus: Hotepsekhemwy o Hetepsekhemwy = 'El que satisfà els poders') fon el primer [[faraó]] de la [[dinastia II]] de l'[[antic Egipte]]; el seu nom pot ser referit a la pau entre els déus Horus i Seth o entre l'Alt i Baix i Egipte. Les dates podrien estar cap als anys 2725 al 2700 a.C.

'''Hotepsekhemui''' (nom d'Horus: Hotepsekhemwy o Hetepsekhemwy = 'El que satisfà els poders') fon el primer [[faraó]] de la [[dinastia II]] de l'[[antic Egipte]]; el seu nom pot ser referit a la pau entre els déus Horus i Seth o entre l'Alt i Baix i Egipte. Les dates podrien estar cap als anys 2725 al 2700 a.C.

No se sap com va arribar al poder, pero provablement fon per enllaç en una princesa de l'anterior dinastia I. Alguns pensen que fon fill del faraó [[Qa'a]]. Sagells d'este faraó s'han trobat en la tomba de Qa'a en Abidos i en la piràmide de Djoser. El seu nom apareix també gravat en la pedra en una estàtua d'un sacerdot nomenat Hotepdif o Redjit, encarregat del seu culte, que encara vivia baix els seus successors. Al menys tres inscripcions més se n'han trobat: un cilindre en Helwan; una pedra en la piràmide de Menkaure; i una [[gerra]] d'alabastre en una tomba en Badari. Entre Qa'a i Hotepsekhemui hi devia haver alguns faraons que varen governar sobre tot o part d'[[Egipte]].

No se sap com va arribar al poder, pero provablement fon per enllaç en una princesa de l'anterior dinastia I. Alguns pensen que fon fill del faraó [[Qa'a]]. Sagells d'este faraó s'han trobat en la tomba de Qa'a en Abidos i en la piràmide de Djoser. El seu nom apareix també gravat en la pedra en una estàtua d'un sacerdot nomenat Hotepdif o Redjit, encarregat del seu cult, que encara vivia baix els seus successors. Al menys tres inscripcions més se n'han trobat: un cilindre en Helwan; una pedra en la piràmide de [[Menkaure]]; i una [[gerra]] d'alabastre en una tomba en Badari. Entre Qa'a i Hotepsekhemui hi devia haver alguns faraons que varen governar sobre tot o part d'[[Egipte]].

Del seu regnat, se sap d'un [[terratrémol]] en la regió de Bubastis en el delta.

Del seu regnat, se sap d'un [[terratrémol]] en la regió de Bubastis en el delta.

Es pensa que no es va enterrar en Abidos sinó en Saqqara, i en este cas el tipo de tomba fon diferent als seus antecessors, en un vast complex de galeries mai vistes abans. La seua possible tomba fon localisada en l'any [[1902]] per l'arqueòleg italià Barsanti; hi ha a la tomba nombrosos sagells del faraó; la tomba sembla que no es va acabar totalment, pero sí la cambra funerària i l'habitació del costat; hi havia altres 20 habitacions preparades provablement per als seus sirvents.

Es pensa que no es va enterrar en Abidos sinó en Saqqara, i en este cas el tipo de tomba fon diferent als seus antecessors, en un vast complex de galeries mai vistes abans. La seua possible tomba fon localisada en l'any [[1902]] per l'arqueòleg italià Barsanti; hi ha a la tomba numerosos sagells del faraó; la tomba sembla que no es va acabar totalment, pero sí la cambra funerària i l'habitació del costat; hi havia atres 20 habitacions preparades provablement per als seus sirvents.

 

 

En les llistes egípcies, se'l nomena com a Bezau (Abidos), Neter Bau (Saqqara) o Bautnetjer ([[papir de Torí]]). El seu successor fou [[Raneb]] (Nebre), que podria ser el seu germà, i alguns pensen que va donar un cop d'estat i va prendre el poder.

* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628

* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703

* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0

* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]