Canvis

'''Sant Antoni Abat''' o simplement '''Sant Antoni''' (en castellà, ''San Antón'') ([[Egipte]], [[251]]-[[356]]), popularment '''Sant Antoni del porquet''', és venerat en l'Iglésia com a patriarca dels cenobites, o monjos que viuen en comunitat baix d'una mateixa regla. La seua influència i veneració s'estén a tota l'[[Iglésia Catòlica]], també en les iglésies ortodoxes i inclús en l'iglésia luterana.

 

 

'''Sant Antoni Abat''' o simplement '''Sant Antoni''' (en castellà, ''San Antón'') ([[Egipte]], [[251]] - † [[356]]), popularment '''Sant Antoni del porquet''', és venerat en l'Iglésia com a patriarca dels cenobites, o monjos que viuen en comunitat baix d'una mateixa regla. La seua influència i veneració s'estén a tota l'[[Iglésia Catòlica]], també en les iglésies ortodoxes i inclús en l'iglésia luterana.

Conegut com el Gran o Abat, fon un monjo cristià pioner de l'eremitisme. Està considerat el patró dels animals de peu redó i, per extensió, de tots els animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan ne veia u ferit, el curava. Aixina ho va fer en un porquet, l'animal decidí acompanyar-lo el restant de la seua vida, demostrant-li el seu agraïment. Per això se l'anomena '''Sant Antoni del Porquet''' i també Sant Antoni dels Ases. Se celebra la seua festivitat el [[17 de giner]].

Conegut com el Gran o Abat, fon un monjo cristià pioner de l'eremitisme. Està considerat el patró dels animals de peu redó i, per extensió, de tots els animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan ne veia u ferit, el curava. Aixina ho va fer en un porquet, l'animal decidí acompanyar-lo el restant de la seua vida, demostrant-li el seu agraïment. Per això se l'anomena '''Sant Antoni del Porquet''' i també Sant Antoni dels Ases. Se celebra la seua festivitat el [[17 de giner]].

===Biografia===

=== Biografia ===

Les fonts de la seua biografia es remonten a Sant Atanasi ([[296]]-[[373]]), Patriarca de Aleixandria, que va escriure la vida de Sant Antoni en l'any [[357]] (un any més tart de la seua mort). També Sant Jeroni ([[342]]-[[420]]), autor de la Vulgata, versió llatina de la [[Bíblia]], usada com a text oficial en l'Iglésia Catòlica durant sigles, cita en les seues obres moltes senyes sobre la vida de Sant Antoni, especialment la seua visita a Sant Pau Ermità.<br />

Les fonts de la seua biografia es remonten a Sant Atanasi ([[296]]-[[373]]), Patriarca de Aleixandria, que va escriure la vida de Sant Antoni en l'any [[357]] (un any més tart de la seua mort). També Sant Jeroni ([[342]]-[[420]]), autor de la Vulgata, versió llatina de la [[Bíblia]], usada com a text oficial en l'Iglésia Catòlica durant sigles, cita en les seues obres moltes senyes sobre la vida de Sant Antoni, especialment la seua visita a Sant Pau Ermità.<br />

Mor el [[17 de giner]] de l'any [[356]] prop del Mont Colzim, en el desert d'Egipte. Els seus discípuls, seguint les seues instruccions, amaguen el seu cos, que és descobert 200 anys més tart i traslladat a Aleixandria, i d'ahí a Costantinoble, en el sigle XII, quan els musulmans conquistaren Aleixandria. A finals del [[sigle XV]], més tart de la caiguda de Costantinoble, un noble devot francés trasllada les relíquies del sant a una abadia pròxima a Lyon, que des d'eixe temps es coneguda com a Sant Antoine en Viennois.

Mor el [[17 de giner]] de l'any [[356]] prop del Mont Colzim, en el desert d'Egipte. Els seus discípuls, seguint les seues instruccions, amaguen el seu cos, que és descobert 200 anys més tart i traslladat a Aleixandria, i d'ahí a Costantinoble, en el sigle XII, quan els musulmans conquistaren Aleixandria. A finals del [[sigle XV]], més tart de la caiguda de Costantinoble, un noble devot francés trasllada les relíquies del sant a una abadia pròxima a Lyon, que des d'eixe temps es coneguda com a Sant Antoine en Viennois.

=== Importància del sant en l'Iglésia Catòlica ===

 

==== Model de virtuts ====

===Importància del sant en l'Iglésia Catòlica===

====Model de virtuts====

Sant Atanasi, en el pròlec de la seua "De vita Antonii", presenta a Sant Antoni com a model per a viure la virtut de la Pobrea i el Despreniment dels bens materials.<br />

Sant Atanasi, en el pròlec de la seua "De vita Antonii", presenta a Sant Antoni com a model per a viure la virtut de la Pobrea i el Despreniment dels bens materials.<br />

[[File:Tentation de Saint Antoine.jpg|thumb|Pintura de El Bosco sobre les tentacions de Sant Antoni Abat]]

[[File:Tentation de Saint Antoine.jpg|thumb|Pintura de El Bosco sobre les tentacions de Sant Antoni Abat]]

====Inspiració per a órdens religioses====

==== Inspiració per a órdens religioses ====

Ademés d'inspirar les órdens monacals, seguint l'eixemple de les seues comunitats cenobítiques, la seua pràctica heròica de la Caritat explica el naiximent de órdens religioses assistencials baix de l'advocació del sant, la més coneguda de les quals és l'Orde dels Cavallers Hospitalaris de Sant Antoni, naixcuda entorn a l'any [[1089]]<ref>Ramon Arnau Palop. Vida de San Antonio Abad, Patrón de Canals. Basada en "Vies de Sants", Tom I, p. 67, publicada en Lyon en 1778</ref>, per a atendre als malalts del "foc de Sant Antoni", malaltia coneguda també com a "ergotisme", provocada per l'ingesta de ''ergot'' o "cornezuelo del centeno", un fongo paràsit del centeno que produïx febres elevades. Els brots d'ergotisme constituïen en aquells temps autèntiques epidèmies en algunes regions, a on el centeno era la base principal d'alimentació, i eixe és el cas del sur de França, a on va nàixer l'Orde religiosa que citem. Els curats de la malaltia, solien encendre fogueres en agraïment al sant.<br />

Ademés d'inspirar les órdens monacals, seguint l'eixemple de les seues comunitats cenobítiques, la seua pràctica heròica de la Caritat explica el naiximent de órdens religioses assistencials baix de l'advocació del sant, la més coneguda de les quals és l'Orde dels Cavallers Hospitalaris de Sant Antoni, naixcuda entorn a l'any [[1089]]<ref>Ramon Arnau Palop. Vida de San Antonio Abad, Patrón de Canals. Basada en "Vies de Sants", Tom I, p. 67, publicada en Lyon en 1778</ref>, per a atendre als malalts del "foc de Sant Antoni", malaltia coneguda també com a "ergotisme", provocada per l'ingesta de ''ergot'' o "cornezuelo del centeno", un fongo paràsit del centeno que produïx febres elevades. Els brots d'ergotisme constituïen en aquells temps autèntiques epidèmies en algunes regions, a on el centeno era la base principal d'alimentació, i eixe és el cas del sur de França, a on va nàixer l'Orde religiosa que citem. Els curats de la malaltia, solien encendre fogueres en agraïment al sant.<br />

Posteriorment l'Orde es dedicarà a l'atenció de pelegrins a Santiago, i de l'atenció d'hospitals, per al manteniment dels quals criaven porcs que alimentaven els veïns dels hospitals. Els cavallers de l'orde vestien hàbit negre en el que destacava la creu egípcia o Tau, i aixina veem en esta orde la iconografia més comuna del sant: hàbit negre, Tau i porc al seu costat. I també queda explicada una de les tradicions més generalisada en les celebracions del sant, que són les fogueres nocturnes.

Posteriorment l'Orde es dedicarà a l'atenció de pelegrins a Santiago, i de l'atenció d'hospitals, per al manteniment dels quals criaven porcs que alimentaven els veïns dels hospitals. Els cavallers de l'orde vestien hàbit negre en el que destacava la creu egípcia o Tau, i aixina veem en esta orde la iconografia més comuna del sant: hàbit negre, Tau i porc al seu costat. I també queda explicada una de les tradicions més generalisada en les celebracions del sant, que són les fogueres nocturnes.

====Devoció popular====

==== Devoció popular ====

La devoció al sant està molt escampada per tots els països cristians i són numeroses les festivitats religioses i populars al voltant de la festa de Sant Antoni, el 17 de giner. Normalment s'acodix al sant per a la protecció dels animals, ya que en la seua biografia es comenta el seu amor pels animals, i en les seues representacions apareix sempre un porc. Un dels actes propis de la seua festivitat és la benedicció dels animals. Antigament es tractava de beneir els animals propis de l'economia rural: [[cavall|cavalls]], rucs, [[ovella|ovelles]], [[Porc|porcs]], [[vaca|vaques]], [[gallina|gallines]]..., pero en el temps, també s'ha passat a beneir els animals de companyia ([[Gos|gossos]], [[Gat|gats]], pardalets...).

La devoció al sant està molt escampada per tots els països cristians i són numeroses les festivitats religioses i populars al voltant de la festa de Sant Antoni, el 17 de giner. Normalment s'acodix al sant per a la protecció dels animals, ya que en la seua biografia es comenta el seu amor pels animals, i en les seues representacions apareix sempre un porc. Un dels actes propis de la seua festivitat és la benedicció dels animals. Antigament es tractava de beneir els animals propis de l'economia rural: [[cavall|cavalls]], rucs, [[ovella|ovelles]], [[Porc|porcs]], [[vaca|vaques]], [[gallina|gallines]]..., pero en el temps, també s'ha passat a beneir els animals de companyia ([[Gos|gossos]], [[Gat|gats]], pardalets...).

===Sant Antoni com a sant valencià===

=== Sant Antoni com a sant valencià ===

[[Archiu:Sanbat1.jpeg|thumb|Benedicció dels animals en la ciutat de Valéncia]]

[[Archiu:Sanbat1.jpeg|thumb|Benedicció dels animals en la ciutat de Valéncia]]

Sobre l'extensió de la devoció per terres valencianes podem acodir als següents testimonis:<br />

Sobre l'extensió de la devoció per terres valencianes podem acodir als següents testimonis:<br />

En la comarca [[Els Ports|dels Ports]], en l'interior de la [[Província de Castelló|província de Castelló]], són moltes les localitats que celebren festes per Sant Antoni ([[Morella]], [[Villores]], [[Forcall|El Forcall]], [[Todolella|La Todolella]], [[Sorita]]...) festes que es coneixen com a "santonades", que inclouen la foguera de la vespra, la representació teatral de la vida del sant, la benedicció dels animals precedida d'una processó en cavalleries, carreres de rucs, fires (dansa dels dimonis, del Forcall, per eixemple) i rifes<ref>Fàbregas, Xavier, Cavallers, dracs i dimonis. Barcelona, 1976, p. 9-28 sobre la Santonada als Ports</ref>.<br />

En la comarca [[Els Ports|dels Ports]], en l'interior de la [[Província de Castelló|província de Castelló]], són moltes les localitats que celebren festes per Sant Antoni ([[Morella]], [[Villores]], [[Forcall|El Forcall]], [[La Todolella]], [[Sorita]]...) festes que es coneixen com a "santonades", que inclouen la foguera de la vespra, la representació teatral de la vida del sant, la benedicció dels animals precedida d'una processó en cavalleries, carreres de rucs, fires (dansa dels dimonis, del Forcall, per eixemple) i rifes<ref>Fàbregas, Xavier, Cavallers, dracs i dimonis. Barcelona, 1976, p. 9-28 sobre la Santonada als Ports</ref>.<br />

També són conegudes ''la machà i el tropell'' de [[Vilanova d'Alcolea]], en la Plana Alta, una processó de machos enlluernats acompanyats de fogueres d'argilaga, seguida d'una carrera.<br />

També són conegudes ''la machà i el tropell'' de [[Vilanova d'Alcolea]], en la Plana Alta, una processó de machos enlluernats acompanyats de fogueres d'argilaga, seguida d'una carrera.<br />

En [[Valéncia]] es típic beneir als animals en el carrer Sagunt el dia de Sant Antoni Abat, fen un passacarrer en les mascotes i animals de treball, venint molta gent d'atres poblacions per a este acte.

En [[Valéncia]] es típic beneir als animals en el carrer Sagunt el dia de Sant Antoni Abat, fen un passacarrer en les mascotes i animals de treball, venint molta gent d'atres poblacions per a este acte.

== Referències ==

== Referències ==

<references />

<references />

[[Categoria:Sants]]

[[Categoria:Sants]]

[[Categoria:Sants catòlics]]

[[Categoria:Sants catòlics]]