156 996
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Raneb-Stela MetropolitanMuseum 2s.JPG|thumb|250px|Estela de Nebre]]
'''Nebre''' o '''Raneb''' ('Ra és el meu senyor', pero alguns ho tradueixen per 'Senyor del fill') fon el segon [[faraó]] de la [[dinastia II]] d'[[Egipte]] (probable nom de naixença: Kakau o Kakaw).
Va iniciar el cult de diversos déus: en [[Memfis]] el d'[[Apis]] o Den (potser ja carrec = Faraó d'Egipte | iniciat a la primera dinastia); a Mendes a la cabra sagrada; en Heliòpolis el cult a [[Menvis]]. Li atribuix un regnat de 39 anys (que seria la suma dels dos primers regnats i no el de cada un) i li dona el nom de Kaiechos (Kakau a les tres llistes egípcies d'Abidos, Saqqara i [[papir de Torí]]).
Es creu que va integrar el sol en el nom de [[Ra]] per fer el seu nom (nebre = 'senyor del sol') originant aixina una tradició que va durar 200 anys. Fon, segons alguns, fill del seu antecessor [[Hotepsekhemui]], i segons atres el seu germà. El seu regnat durà entre 10 i 19 anys, segons es deduix dels restos arqueològics.
Va iniciar el cult de diversos déus: en [[Memfis]] el d'[[Apis]] o Den (potser ja carrec = Faraó d'Egipte | iniciat a la primera dinastia); a Mendes a la cabra sagrada; en Heliòpolis el cult a [[Menvis]]. Li atribuïx un regnat de 39 anys (que seria la suma dels dos primers regnats i no el de cada un) i li dona el nom de Kaiechos (Kakau a les tres llistes egípcies [[Llista d'Abidos|d'Abidos]], [[Llista de Saqqara|Saqqara]] i [[papir de Torí]]).
Els experts consideren que els problemes de l'unitat es varen replantejar durant el seu regnat, i que l'unificació del seu antecessor fon posada en qüestió.
Els experts consideren que els problemes de l'unitat es varen replantejar durant el seu regnat, i que l'unificació del seu antecessor fon posada en qüestió.
No se sap a on fon enterrat. Com s'han trobat sagells en Saqqara, se supon que pogué ser enterrat allí. El va succeir [[Ninetjer]] ([[Nynetjer]]).
No se sap a on fon enterrat. Com s'han trobat sagells en Saqqara, se supon que pogué ser enterrat allí. El va succeir [[Ninetjer]] ([[Nynetjer]]).
== Referències ==
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]