Diferència entre les revisions de "José Vicente Gómez Bayarri"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
}} | }} | ||
'''José Vicente Gómez Bayarri''' ([[Valéncia]], [[3 d'octubre]] de [[1948]]), és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic [[Valencians|valencià]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), especialiste en temes històrics. | '''José Vicente Gómez Bayarri''' ([[Valéncia]], [[3 d'octubre]] de [[1948]]), és un historiador, articuliste, conferenciant, escritor, professor i acadèmic [[Valencians|valencià]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), especialiste en temes històrics. | ||
És Doctor en Història i Catedràtic en l'Institut 'Lluís Vives' de Valéncia, | |||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| Llínea 30: | Llínea 32: | ||
== Currículum == | == Currículum == | ||
'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' és Doctor en [[Història]], Catedràtic en l'Institut “[[Lluís Vives]]” de [[Valéncia]], professor en l'''Universitat de l'Experiència'' del [[Universitat CEU-Cardenal Herrera|CEU-Cardenal Herrera]] i en l | '''Josep Vicent Gómez Bayarri''' és Doctor en [[Història]], Catedràtic en l'Institut “[[Lluís Vives]]” de [[Valéncia]], professor en l'''Universitat de l'Experiència'' del [[Universitat CEU-Cardenal Herrera|CEU-Cardenal Herrera]] i en l'Universitat Senior de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] (UPV). | ||
Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de [[Educació secundària|Secundària]] i [[Educació primària|Primària]], recolzats per la [[Conselleria]] d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]]. | Impartix cursos sobre distints temes relacionats en la faceta docent i d'actualisació de coneiximents per a professors de [[Educació secundària|Secundària]] i [[Educació primària|Primària]], recolzats per la [[Conselleria]] d'Educació de la [[Generalitat Valenciana]]. | ||
| Llínea 38: | Llínea 40: | ||
El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir l'[[Escola Superior d'Estudis Valencians]] de la mateixa [[RACV]]. | El professor Gómez Bayarri també va participar en la fundació i va dirigir l'[[Escola Superior d'Estudis Valencians]] de la mateixa [[RACV]]. | ||
==Premis== | ==Premis i guardons== | ||
'''Josep Vicent Gómez Bayarri''' ha segut premiat en reiterades ocasions per distints organismes i associacions valencianes. Destacar entre atres guardons, el Premi extraordinari de l'Excm. [[Ajuntament de Valéncia]] en els “[[Jocs Florals]]” de [[1989]], els Premis “[[Vinatea]]” ([[1990]]) i “Jaume I” ([[1999]]) o el “[[Jaume Roig]]” de [[2002]], convocat per la [[RACV]]. No podem deixar de fer menció al “Premi [[Josep Mª Guinot]] i Galán dels Lletres Valencianes”, de l'Associació Cultural “[[Cardona i Vives]]” de Castelló l'any [[2002]], o el “Vicente González Lizondo”, de “Amics de la [[RACV]]” l'any [[2006]]. | '''Josep Vicent Gómez Bayarri''' ha segut premiat en reiterades ocasions per distints organismes i associacions valencianes. Destacar entre atres guardons, el Premi extraordinari de l'Excm. [[Ajuntament de Valéncia]] en els “[[Jocs Florals]]” de [[1989]], els Premis “[[Vinatea]]” ([[1990]]) i “Jaume I” ([[1999]]) o el “[[Jaume Roig]]” de [[2002]], convocat per la [[RACV]]. No podem deixar de fer menció al “Premi [[Josep Mª Guinot]] i Galán dels Lletres Valencianes”, de l'Associació Cultural “[[Cardona i Vives]]” de Castelló l'any [[2002]], o el “Vicente González Lizondo”, de “Amics de la [[RACV]]” l'any [[2006]]. | ||
==Llibres publicats== | ==Llibres publicats== | ||
[[Archiu:Rforalbayarri.jpg|thumb|180px|Portada del llibre '''“Reyes forales medievales del Reino de Valencia"''' [[Editorial del Senia al Segura]], (2000)]] | [[Archiu:Rforalbayarri.jpg|thumb|180px|Portada del llibre '''“Reyes forales medievales del Reino de Valencia"''' [[Editorial del Senia al Segura]], (2000)]] | ||
| Llínea 86: | Llínea 88: | ||
*“Les Institucions gremials. II. [[Els Gremis]]”. La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998 | *“Les Institucions gremials. II. [[Els Gremis]]”. La Valéncia Musulmana i Cristiana. Valéncia, 1998 | ||
*“[[Valéncia]] en la gesta cidiana”. Serie Històrica, núm. 21. [[RACV]]. [[Valéncia]], [[2000]]. | *“[[Valéncia]] en la gesta cidiana”. Serie Històrica, núm. 21. [[RACV]]. [[Valéncia]], [[2000]]. | ||
*“Toponomàstica de [[Sant Mateu]], [[Sant Jordi]], [[Sant Rafel del Riu]], Xert o [[Chert]], [[ | *“Toponomàstica de [[Sant Mateu]], [[Sant Jordi]], [[Sant Rafel del Riu]], Xert o [[Chert]], [[Salzadella]] i [[Rossell]]”. Anals de la [[RACV]]., núm. 75. [[Valéncia]], [[2000]]. | ||
*“Context sociopolitic i cultural de la Valéncia d'Ausias March i el seu entorn personal”. [[Ausias March]] i la Valéncia tardomigeval. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]], [[2000]]. | *“Context sociopolitic i cultural de la Valéncia d'Ausias March i el seu entorn personal”. [[Ausias March]] i la Valéncia tardomigeval. [[Lo Rat Penat]]. [[Valéncia]], [[2000]]. | ||
* Figura i predicació del “pare [[Vicent Ferrer]]”. Anals de la [[RACV]]. Núm. 76. [[Valéncia]], [[2001]]. | * Figura i predicació del “pare [[Vicent Ferrer]]”. Anals de la [[RACV]]. Núm. 76. [[Valéncia]], [[2001]]. | ||
| Llínea 98: | Llínea 100: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|''Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.''| | {{Cita|''Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.''|'Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza', per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 11.11.1988)}} | ||
{{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula. | {{Cita|En l'ultim terç del [[sigle XX]], l'apologiste de la llengua valenciana, [[Carles Ros i Hebrera|Carlos Ros i Hebrera]] (1703-1773), ha segut ignominiosament oblidat per una gran part de certa intelectualitat de la Comunitat Valenciana a pesar de ser el lexicolec, escritor i juriste del [[sigle XVIII]] que va tindre una actuacio més activa i vehement en defensa de la proteccio i recuperacio de la nostra llengua vernacula. | ||
| Llínea 120: | Llínea 122: | ||
{{Cita|La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressio a la categoria llingüistica d´idioma.|'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 76, juliol 2013, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona Vives de Castelló]])}} | {{Cita|La parla especificament valenciana reunix les premisses que otorguen a esta llengua el maxim nivell llingüistic i, que segons Stewart, son: 1. Estandarisacio, 2. Autonomia, 3. Historicitat, i 4. Vitalitat; condicions que determinen que se puga elevar una manera d´expressio a la categoria llingüistica d´idioma.|'Llengua i politica', per José Vicente Gómez Bayarri ([[Revista Renou]], nº 76, juliol 2013, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona Vives de Castelló]])}} | ||
* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista: | |||
{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}} | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 141: | Llínea 147: | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Acadèmics RACV]] | [[Categoria:Acadèmics RACV]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Valencianistes]] | ||