Diferència entre les revisions de "Sened" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostra una edició intermija d'un usuari)

Llínea 3:

'''Sened''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia II]] de l'[[antic Egipte]], situat el cinquè en les llistes. Va succeir a [[Weneg]] o [[Wadjnes]].

El seu nom Nesut-biti ~~fou~~ Sened i està constatat en les llistes de Saqqara, en les llistes del temple de Seti I a Abidos i en el [[papir de Torí]] en poca variació (Senedi, Sened, Sendji). El seu nom, es creu que es traduïx per 'el que fa por'. El nom grec que li donà Manethó és Sethenes.

El seu nom Nesut-biti fon Sened i està constatat en les [[Llista de Saqqara|llistes de Saqqara]], en les llistes del temple de Seti I en [[Llista d'Abidos|Abidos]] i en el [[papir de Torí]] en poca variació (Senedi, Sened, Sendji). El seu nom, es creu que es traduïx per 'el que fa por'. El nom grec que li donà [[Manethó]] és Sethenes.

El seu nom nestu-biti consta també en el papir de Berlín, en una ~~estatueta~~ de [[bronze]] (S-n-d), en les galeries de la tomba de [[Ninetjer]] i en alguna atra [[mastaba]], i en el temple funerari de [[Khaefra]] en Gizeh.

El seu nom nestu-biti consta també en el papir de Berlín, en una estatuilla de [[bronze]] (S-n-d), en les galeries de la tomba de [[Ninetjer]] i en alguna atra [[mastaba]], i en el temple funerari de [[Khaefra]] en Gizeh.

Com només s'ha trobat el seu nom en el Baix Egipte, se supon que Weneg i Sened foren successors de Ninetjer en esta part (en la possibilitat d'un faraó nomenat [[Za]], abans o despuix).

Llínea 14:

Els seus successors no estan massa clars, ya que les tres fonts no es posen d'acort. El més probable és [[Nubnefer]].

== Referències ==

* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119

* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420

* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

== Bibliografia ==

* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628

* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3

* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703

* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0

* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X

* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2

* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896

* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

[[Categoria:Història]]

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 '''Sened''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia II]] de l'[[antic Egipte]], situat el cinquè en les llistes. Va succeir a [[Weneg]] o [[Wadjnes]].
-El seu nom Nesut-biti fou Sened i està constatat en les llistes de Saqqara, en les llistes del temple de Seti I a Abidos i en el [[papir de Torí]] en poca variació (Senedi, Sened, Sendji). El seu nom, es creu que es traduïx per 'el que fa por'. El nom grec que li donà Manethó és Sethenes.
+El seu nom Nesut-biti fon Sened i està constatat en les [[Llista de Saqqara|llistes de Saqqara]], en les llistes del temple de Seti I en [[Llista d'Abidos|Abidos]] i en el [[papir de Torí]] en poca variació (Senedi, Sened, Sendji). El seu nom, es creu que es traduïx per 'el que fa por'. El nom grec que li donà [[Manethó]] és Sethenes.
-El seu nom nestu-biti consta també en el papir de Berlín, en una estatueta de [[bronze]] (S-n-d), en les galeries de la tomba de [[Ninetjer]] i en alguna atra [[mastaba]], i en el temple funerari de [[Khaefra]] en Gizeh.
+El seu nom nestu-biti consta també en el papir de Berlín, en una estatuilla de [[bronze]] (S-n-d), en les galeries de la tomba de [[Ninetjer]] i en alguna atra [[mastaba]], i en el temple funerari de [[Khaefra]] en Gizeh.
 Com només s'ha trobat el seu nom en el Baix Egipte, se supon que Weneg i Sened foren successors de Ninetjer en esta part (en la possibilitat d'un faraó nomenat [[Za]], abans o despuix).
@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 Els seus successors no estan massa clars, ya que les tres fonts no es posen d'acort. El més probable és [[Nubnefer]].
+== Referències ==
+* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
+* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
+* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
+== Bibliografia ==
+* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
+* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
+* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
+* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
+* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
+* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
+* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
+* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3
 [[Categoria:Història]]