Diferència entre les revisions de "Weneg" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 1:

[[File:Abydos KL 02-04 n12.jpg|thumb|250px|Inscripció de Weneg]]

[[Weneg]] fon un [[faraó]] de l'[[antic Egipte]], de la dinastia II. No està clar si va governar sobre tot [[Egipte]] com a successor de [[Ninetjer]] o no, si va rebre el Baix Egipte per herència o per acort, o se'n va apoderar per força. El [[papir de Torí]] diu que va morir als 54 anys.

[[Weneg]] fon un [[faraó]] de l'[[antic Egipte]], de la [[dinastia II]]. No està clar si va governar sobre tot [[Egipte]] com a successor de [[Ninetjer]] o no, si va rebre el Baix Egipte per herència o per acort, o se'n va apoderar per força. El [[papir de Torí]] diu que va morir als 54 anys.

S'ha propost (Helck) que [[Za]] o Sa fora el seu nom d'Horus, i si aixina fora Weneg i Za serien la mateixa persona. En tot cas, Za seria un faraó que va seguir a Ninetjer o a Weneg, pero no massa llunt.

Llínea 7:

El seu nom apareix en una dotzena d'inscripcions, de les quals 7 prop de la piràmide de Djoser i unes 3 en una tomba de Saqqara (una atra no té orige conegut). El seu nom apareix en alguns documents com a Wadjnes ('Llengua fresca') en lloc del correcte Wng (Weneg).

El seu regnat degué ser curt, provablement un parell d'anys. W. Barta li'n dona uns cinc. Manethó li ~~atribueix~~, això no obstant, 17 anys. Per la seua posició en la pedra del Caire, no podria excedir de 10 o 12 anys.

El seu regnat degué ser curt, provablement un parell d'anys. W. Barta li'n dona uns cinc. [[Manethó]] li atribuix, això no obstant, 17 anys. Per la seua posició en la pedra del Caire, no podria excedir de 10 o 12 anys.

La seua tomba no s'ha trobat, pero se supon que poguera estar en Saqqara. En la [[mastaba]] S3014, s'ha trobat el seu nom, pero no s'ha establit que fota la seua tomba, ya que el nom del propietari en les inscripcions de la mastaba no s'ha conservat.

El seu successor (sense contar l'ubicació incerta de Za, si correspon a este periodo) fon [[Sened]].

== Vore també ==

* [[Za]]

== Referències ==

* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119

* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420

* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

== Bibliografia ==

* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628

* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3

* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703

* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0

* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X

* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2

* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896

* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

[[Categoria:Història]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Abydos KL 02-04 n12.jpg|thumb|250px|Inscripció de Weneg]]
-[[Weneg]] fon un [[faraó]] de l'[[antic Egipte]], de la dinastia II. No està clar si va governar sobre tot [[Egipte]] com a successor de [[Ninetjer]] o no, si va rebre el Baix Egipte per herència o per acort, o se'n va apoderar per força. El [[papir de Torí]] diu que va morir als 54 anys.
+[[Weneg]] fon un [[faraó]] de l'[[antic Egipte]], de la [[dinastia II]]. No està clar si va governar sobre tot [[Egipte]] com a successor de [[Ninetjer]] o no, si va rebre el Baix Egipte per herència o per acort, o se'n va apoderar per força. El [[papir de Torí]] diu que va morir als 54 anys.
 S'ha propost (Helck) que [[Za]] o Sa fora el seu nom d'Horus, i si aixina fora Weneg i Za serien la mateixa persona. En tot cas, Za seria un faraó que va seguir a Ninetjer o a Weneg, pero no massa llunt.
@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 El seu nom apareix en una dotzena d'inscripcions, de les quals 7 prop de la piràmide de Djoser i unes 3 en una tomba de Saqqara (una atra no té orige conegut). El seu nom apareix en alguns documents com a Wadjnes ('Llengua fresca') en lloc del correcte Wng (Weneg).
-El seu regnat degué ser curt, provablement un parell d'anys. W. Barta li'n dona uns cinc. Manethó li atribueix, això no obstant, 17 anys. Per la seua posició en la pedra del Caire, no podria excedir de 10 o 12 anys.
+El seu regnat degué ser curt, provablement un parell d'anys. W. Barta li'n dona uns cinc. [[Manethó]] li atribuix, això no obstant, 17 anys. Per la seua posició en la pedra del Caire, no podria excedir de 10 o 12 anys.
 La seua tomba no s'ha trobat, pero se supon que poguera estar en Saqqara. En la [[mastaba]] S3014, s'ha trobat el seu nom, pero no s'ha establit que fota la seua tomba, ya que el nom del propietari en les inscripcions de la mastaba no s'ha conservat.
 El seu successor (sense contar l'ubicació incerta de Za, si correspon a este periodo) fon [[Sened]].
+== Vore també ==
+* [[Za]]
+== Referències ==
+* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
+* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
+* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
+== Bibliografia ==
+* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
+* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
+* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
+* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
+* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
+* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
+* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
+* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3
 [[Categoria:Història]]