39 365
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Djoser statue.jpg|thumb|250px|Estàtua de Djoser]]
[[File:Djoser statue.jpg|thumb|250px|Estàtua de Djoser]]
'''Djoser''', '''Djeser''' o '''Netjerikhet''' fon un [[faraó]] de la [[Dinastia III|tercera dinastia]] de l'[[antic Egipte]].
'''Djoser''', '''Djeser''' o '''Netjerikhet''' fon un [[faraó]] de la [[Dinastia III|tercera dinastia]] de l'[[antic Egipte]].
La seua obra principal és el complex funerari culminat per la piràmide escalonada. El monument és una ofrena funerària al rei difunt. El complex té una paret que l'envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracòmpolis. La piràmide té sis escalons.
La seua obra principal és el complex funerari culminat per la piràmide escalonada. El monument és una ofrena funerària al rei difunt. El complex té una paret que l'envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracòmpolis. La piràmide té sis escalons.
Una inscripció del período ptolemaic en l'illa Sehel representa també el faraó pregant a la tríada de déus del lloc. Aquí és nomenat pels seus dos noms principals, Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Un gravat en pedra més anterior (el nou Regne) ficava el nom de Djoser. Un atre monument, l'estàtua de Sesostris II, té un cartutx del rei en la base.
Una inscripció del periodo ptolemaic en l'illa Sehel representa també el faraó pregant a la tríada de déus del lloc. Aquí és nomenat pels seus dos noms principals, Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Un gravat en pedra més anterior (el nou Regne) ficava el nom de Djoser. Un atre monument, l'estàtua de Sesostris II, té un cartuig del rei en la base.
També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).
També va deixar inscripcions en Maghara i en el Sinaí (a on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors).
El seu regne va tindre una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.
El seu regne va tindre una duració, segons Manethó, de 16 anys. Si el papir de Torí el nomena com a Djoserti, parla de 19 anys.
== Referències ==
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]