| Llínea 4: |
Llínea 4: |
| | | | |
| | == Definició == | | == Definició == |
| − | Una organisació, és un grup social compost per persones, tasques i administració que formen una [[Estructura social|estructura]] sistemàtica de relacions d'interacció, *tendientes a produir bens o servicis o normatives per a satisfer les necessitats d'una comunitat dins d'un entorn, i aixina poder conseguir el propòsit distintiu que és la seua missió. És un sistema d'activitats conscientment coordinades format per dos o més persones; la cooperació entre elles és essencial per a l'existència de l'organisació. Una organisació només existix quan hi ha persones capaces de comunicar-se i que estan dispostes a actuar conjuntament per a conseguir un objectiu comú. És un conjunt de càrrecs en regles i normes de comportament que han de respectar tots els seus membres, i aixina generar el mig que permet l'acció d'una empresa. L'organisació és l'acte de dispondre i coordinar els recursos disponibles (materials, humans i financers). Funciona per mig de normes i bases de senyes que han segut dispostes per a estos propòsits. | + | Una organisació, és un grup social compost per persones, tasques i administració que formen una [[Estructura social|estructura]] sistemàtica de relacions d'interacció, *tendientes a produir bens o servicis o normatives per a satisfer les necessitats d'una comunitat dins d'un entorn, i aixina poder conseguir el propòsit distintiu que és la seua missió. És un sistema d'activitats conscientment coordinades format per dos o més persones; la cooperació entre elles és essencial per a l'existència de l'organisació. Una organisació a soles existix quan hi ha persones capaces de comunicar-se i que estan dispostes a actuar conjuntament per a conseguir un objectiu comú. És un conjunt de càrrecs en regles i normes de comportament que han de respectar tots els seus membres, i aixina generar el mig que permet l'acció d'una empresa. L'organisació és l'acte de dispondre i coordinar els recursos disponibles (materials, humans i financers). Funciona per mig de normes i bases de senyes que han segut dispostes per a estos propòsits. |
| | | | |
| | Existixen vàries [[Escola filosòfica|escoles filosòfiques]] que han estudiat l'organisació com [[sistema social]] i com a estructura d'acció, tals com el [[Estructuralisme (antropologia)|estructuralisme]] i el [[empirisme]]. Per a desenrollar una teoria de l'organisació cal primer establir les seues lleis o a lo manco principis teòrics per a aixina continuar elaborant una teoria sobre ells. Un camí seria classificar i mostrar les diferents formes d'organisacions que han segut més , tals com la [[burocràcia]] com a administració o elements que componen l'organisació i que igualment han segut ya molt tractats, tals com el [[liderage]] formal i informal. Com a metodologia, açò es diu [[investigació operativa]] i en l'àmbit de les [[ciències socials]] és el camp d'estudi de la ''sociologia de l'organisació''. Un nou us està emergint en les organisacions: la [[gestió del coneiximent]]. Típicament, l'organisació està en tots els llocs, #lo que dificulta la seua definició independent o sense involucrar-se en una aplicació particular. | | Existixen vàries [[Escola filosòfica|escoles filosòfiques]] que han estudiat l'organisació com [[sistema social]] i com a estructura d'acció, tals com el [[Estructuralisme (antropologia)|estructuralisme]] i el [[empirisme]]. Per a desenrollar una teoria de l'organisació cal primer establir les seues lleis o a lo manco principis teòrics per a aixina continuar elaborant una teoria sobre ells. Un camí seria classificar i mostrar les diferents formes d'organisacions que han segut més , tals com la [[burocràcia]] com a administració o elements que componen l'organisació i que igualment han segut ya molt tractats, tals com el [[liderage]] formal i informal. Com a metodologia, açò es diu [[investigació operativa]] i en l'àmbit de les [[ciències socials]] és el camp d'estudi de la ''sociologia de l'organisació''. Un nou us està emergint en les organisacions: la [[gestió del coneiximent]]. Típicament, l'organisació està en tots els llocs, #lo que dificulta la seua definició independent o sense involucrar-se en una aplicació particular. |
| Llínea 16: |
Llínea 16: |
| | | | |
| | == Estructures organisacionals == | | == Estructures organisacionals == |
| − | {{*ap|Estructura organisacional}} | + | {{ap|Estructura organisacional}} |
| | | | |
| | == Classificació == | | == Classificació == |
| Llínea 30: |
Llínea 30: |
| | | | |
| | === Tamany === | | === Tamany === |
| − | Dins de les diferents maneres de classificació es troben les de tamany, ya siga per la [[Fàbrica|producció]], [[Capital (economia)|capital]], volum de vendes i principalment personal ocupat. La més comuna és la que es basa en el número d'empleats: | + | Dins de les diferents maneres de classificació es troben les de tamany, ya siga per la [[Fàbrica|producció]], [[Capital (economia)|capital]], volum de vendes i principalment personal ocupat. La més comú és la que es basa en el número d'empleats: |
| | * '''Micro''': ''0-10 empleats'' (Industrial), ''0-10 empleats'' (comercial), ''0-10 empleats'' (servicis). | | * '''Micro''': ''0-10 empleats'' (Industrial), ''0-10 empleats'' (comercial), ''0-10 empleats'' (servicis). |
| | * '''Menuda''': ''11-50 empleats'' (Industrial), ''11-30 empleats'' (comercial), ''11-50 empleats'' (servicis). | | * '''Menuda''': ''11-50 empleats'' (Industrial), ''11-30 empleats'' (comercial), ''11-50 empleats'' (servicis). |
| | * '''Mijana''': ''51-250 empleats'' (Industrial), ''31-100 empleats'' (comercial), ''51-100 empleats'' (servicis). | | * '''Mijana''': ''51-250 empleats'' (Industrial), ''31-100 empleats'' (comercial), ''51-100 empleats'' (servicis). |
| | * '''Gran''': ''251 empleats en avant'' (Industrial), ''101 empleats en avant'' (comercial), ''101 empleats en avant'' (servicis). | | * '''Gran''': ''251 empleats en avant'' (Industrial), ''101 empleats en avant'' (comercial), ''101 empleats en avant'' (servicis). |
| − | Estes poden ser: nacionals, estrangeres, *multinaciones o @globalizado, aixina com controladores, *franquicitarias o familiars. | + | Estes poden ser: nacionals, estrangeres, multinacionals o globalisades, aixina com controladores, franquicitarias o familiars. |
| | | | |
| − | === Propietat=== | + | === Propietat === |
| − | Esta classificació depén del propòsit per el que varen ser creades ademés de l'orige de les aportacions a la seua capital: | + | Esta classificació depén del propòsit pel que varen ser creades ademés de l'orige de les aportacions a la seua capital: |
| | * '''Privades:''' Estes [[Empresa|empreses]] igualment poden ser: | | * '''Privades:''' Estes [[Empresa|empreses]] igualment poden ser: |
| | # ''Nacionals'': [[Inversioniste|Inversionistes]] nacionals. | | # ''Nacionals'': [[Inversioniste|Inversionistes]] nacionals. |
| − | # ''Estrangeres i transnacionals'': Els inversionistes són originaris d'algun atre [[país]] i les utilitats que es generen retornen als paisos d'orige. | + | # ''Estrangeres i transnacionals'': Els inversionistes són originaris d'algun atre [[país]] i les utilitats que es generen retornen als països d'orige. |
| | # ''Globalisada'': Empreses que tenen presència en tot lo món, o siga caràcter mundial. | | # ''Globalisada'': Empreses que tenen presència en tot lo món, o siga caràcter mundial. |
| | # ''Controladores'': El grup d'inversionistes controla diferents empreses de diversos girs encara que tenen relació entre elles. | | # ''Controladores'': El grup d'inversionistes controla diferents empreses de diversos girs encara que tenen relació entre elles. |
| Llínea 60: |
Llínea 60: |
| | # ''Comercialisaoras:'' Es dediquen a la venda i distribució de productes de diferents productors, ya siguen nacionals o internacionals. | | # ''Comercialisaoras:'' Es dediquen a la venda i distribució de productes de diferents productors, ya siguen nacionals o internacionals. |
| | # ''Minoristes:'' Es dediquen a la venda del producte al [[sovintege]]. | | # ''Minoristes:'' Es dediquen a la venda del producte al [[sovintege]]. |
| − | # ''Majoristes:'' Fan grans vendes a empreses @minorista. | + | # ''Majoristes:'' Fan grans vendes a empreses minoristes. |
| | # ''Comisionistes:'' Venen productes que els fabricants els donen, i per això reben alguna comissió. | | # ''Comisionistes:'' Venen productes que els fabricants els donen, i per això reben alguna comissió. |
| | * '''Servicis:''' | | * '''Servicis:''' |
| Llínea 96: |
Llínea 96: |
| | | | |
| | === Tecnologia === | | === Tecnologia === |
| − | Esta classificació depén del nivell de tecnificació en el que conte cada empresa. | + | Esta classificació depén del nivell de tecnificació en el que conta cada empresa. |
| | * '''Alta''': Existixen processos automatisats (robotitsats) i sistemes integrats de manufactura, ademés de que no únicament s'enfoca en la producció, sino també al nivell d'instalacions i [[arquitectura]]. | | * '''Alta''': Existixen processos automatisats (robotitsats) i sistemes integrats de manufactura, ademés de que no únicament s'enfoca en la producció, sino també al nivell d'instalacions i [[arquitectura]]. |
| | * '''Mijana''': Només alguns dels seus processos són automatisats i es dividix per parts. | | * '''Mijana''': Només alguns dels seus processos són automatisats i es dividix per parts. |
| Llínea 126: |
Llínea 126: |
| | Recursos: | | Recursos: |
| | * Diners per a adquirir els recursos. | | * Diners per a adquirir els recursos. |
| − | * Matèries primeres o *insumos que es transformen en un procés i es convertix en productes denominats bens o servicis. | + | * Matèries primeres o insums que es transformen en un procés i es convertix en productes denominats bens o servicis. |
| | * Immobles, instalacions i rodats necessaris per a portar a terme el procés productiu i les activitats. | | * Immobles, instalacions i rodats necessaris per a portar a terme el procés productiu i les activitats. |
| | * Maquinària i ferramentes utilisades en el procés productiu. | | * Maquinària i ferramentes utilisades en el procés productiu. |
| Llínea 139: |
Llínea 139: |
| | :* Elements d'acció indirecta (macroentorno). Afecten al clima en el que es desenrolla l'activitat *organizacional. No tenen una influència directa pero sí potencial per a convertir-se en elements d'acció directa. | | :* Elements d'acció indirecta (macroentorno). Afecten al clima en el que es desenrolla l'activitat *organizacional. No tenen una influència directa pero sí potencial per a convertir-se en elements d'acció directa. |
| | :* Elements d'acció directa (microentorn), (grups d'interés extern). Eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació. Són afectats, directa o indirectament, per la forma en que l'organisació busca conseguir els seus objectius. | | :* Elements d'acció directa (microentorn), (grups d'interés extern). Eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació. Són afectats, directa o indirectament, per la forma en que l'organisació busca conseguir els seus objectius. |
| − | * '''Ambient intern''', cridat clima organisacional. Grups o elements d'interés intern, que eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació i cauen dins de l'àmbit, creant responsabilitat d'un director o els seus gerents. Ademés açò fa més amena l'influència de l'orde i organisació. | + | * '''Ambient intern''', nomenat clima organisacional. Grups o elements d'interés intern, que eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació i cauen dins de l'àmbit, creant responsabilitat d'un director o els seus gerents. Ademés açò fa més amena l'influència de l'orde i organisació. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| Llínea 161: |
Llínea 161: |
| | * [[Especial:*PáginasPorPrefijo/Organisació *organisativa|Llistat d'organisacions territorials]] | | * [[Especial:*PáginasPorPrefijo/Organisació *organisativa|Llistat d'organisacions territorials]] |
| | </div> | | </div> |
| − | | + | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| − | {{wikiquote}} | + | {{DGLV|Organisació}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Organisació| ]] | | [[Categoria:Organisació| ]] |