40 545
edicions
Canvis
sense resum d'edició
També n'hi ha dos gravats en pedra en el Sinaí i Wadi Maghara, a on explica que hi havia activitat minera ([[Turquesa|turqueses]]) baix el seu regnat.
També n'hi ha dos gravats en pedra en el Sinaí i Wadi Maghara, a on explica que hi havia activitat minera ([[Turquesa|turqueses]]) baix el seu regnat.
Una tomba de la [[dinastia IV]] en Saqqara pertanyia a un oficial que, en la seua biografia, diu que ha treballat per al culte del rei difunt Sanakht i que la seua memòria era venerada en una capella de la zona despuix de la seua mort.
Una tomba de la [[dinastia IV]] en Saqqara pertanyia a un oficial que, en la seua biografia, diu que ha treballat per al cult del rei difunt Sanakht i que la seua memòria era venerada en una capella de la zona despuix de la seua mort.
La tomba de Sanakht no s'ha trobat en seguritat, pero sembla que la mastaba K2 de Bet Khallaf és el lloc més probable. Manethó va indicar que el faraó era molt alt, i el propietari de la tomba mesurava més d'1,90 (25 cm més de la mitjana en l'época, segons les demés tombes). En l'autòpsia, es va detectar un síndrome en un creixement adicional del cos, que venia marcat per l'extensió de l'os. [[Djoser]] també fon alt i pesat, pero no tant. Generalment, es pensa que Sanakht fon el germà major de Djoser.
La tomba de Sanakht no s'ha trobat en seguritat, pero sembla que la mastaba K2 de Bet Khallaf és el lloc més probable. Manethó va indicar que el faraó era molt alt, i el propietari de la tomba mesurava més d'1,90 (25 cm més de la mitjana en l'época, segons les demés tombes). En l'autòpsia, es va detectar un síndrome en un creixement adicional del cos, que venia marcat per l'extensió de l'os. [[Djoser]] també fon alt i pesat, pero no tant. Generalment, es pensa que Sanakht fon el germà major de Djoser.
* [[Khaba]]
* [[Khaba]]
== Referències ==
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]