Diferència entre les revisions de "Nefererkare" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 7:

El seu nom d'Horus fon Userkhau; el seu nom nebti fon Khaiemnebti o Khensekhemuneb o Userkhaunebti; el seu nom d'Horus d'or fon Sekhemunebu; el seu nom nesut-biti fon Neferirkara; el seu nom Sa Ra fon Kakai.

[[Manethó]] li diu Neferqueres. El seu nom es transcriu també com Nefererkara. És l'últim faraó nomenat en la pedra de ~~Palerm~~.

[[Manethó]] li diu Neferqueres. El seu nom es transcriu també com Nefererkara. És l'últim faraó nomenat en la pedra de Palermo.

No se sap quant de temps va governar perque el [[Papir de Torí]] està deteriorat en este punt i la pedra de ~~Palerm~~ també està trencada, pero nomena 5 cens de ramats lo que donaria més d'11 anys. La pedra de ~~Palerm~~ es va fer durant el seu regnat i la llista es deu de tancar en la seua mort.

No se sap quant de temps va governar perque el [[Papir de Torí]] està deteriorat en este punt i la pedra de Palermo també està trencada, pero nomena 5 cens de ramats lo que donaria més d'11 anys. La pedra de Palermo es va fer durant el seu regnat i la llista es deu de tancar en la seua mort.

En la seua política no va fer molts canvis. Les donacions als temples varen seguir aixina com les exencions fiscals. Els temples més beneficiats foren els d'Heliòpolis, Pe i Nekheb. Es conserven restants dels archius reals en unes detallades taules en llistes mensuals, registres d'obligacions per la custòdia dels temples, per les ofrenes, horaris de sacrificis, edictes reals, i d'atres incloent inventaris dels temples peça a peça, que eren inspeccionats una vegada al mes.

Llínea 25:

El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].

El va succeir [[Shepsekare]].

== Referències ==

* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119

* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420

* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]

* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

* [http://www.egiptomania.com/historia/neferefra.htm Neferefra, en egiptomania.com]

== Bibliografia ==

* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628

* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3

* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703

* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0

* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X

* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2

* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896

* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

[[Categoria:Història]]

@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 El seu nom d'Horus fon Userkhau; el seu nom nebti fon Khaiemnebti o Khensekhemuneb o Userkhaunebti; el seu nom d'Horus d'or fon Sekhemunebu; el seu nom nesut-biti fon Neferirkara; el seu nom Sa Ra fon Kakai.
-[[Manethó]] li diu Neferqueres. El seu nom es transcriu també com Nefererkara. És l'últim faraó nomenat en la pedra de Palerm.
+[[Manethó]] li diu Neferqueres. El seu nom es transcriu també com Nefererkara. És l'últim faraó nomenat en la pedra de Palermo.
-No se sap quant de temps va governar perque el [[Papir de Torí]] està deteriorat en este punt i la pedra de Palerm també està trencada, pero nomena 5 cens de ramats lo que donaria més d'11 anys. La pedra de Palerm es va fer durant el seu regnat i la llista es deu de tancar en la seua mort.
+No se sap quant de temps va governar perque el [[Papir de Torí]] està deteriorat en este punt i la pedra de Palermo també està trencada, pero nomena 5 cens de ramats lo que donaria més d'11 anys. La pedra de Palermo es va fer durant el seu regnat i la llista es deu de tancar en la seua mort.
 En la seua política no va fer molts canvis. Les donacions als temples varen seguir aixina com les exencions fiscals. Els temples més beneficiats foren els d'Heliòpolis, Pe i Nekheb. Es conserven restants dels archius reals en unes detallades taules en llistes mensuals, registres d'obligacions per la custòdia dels temples, per les ofrenes, horaris de sacrificis, edictes reals, i d'atres incloent inventaris dels temples peça a peça, que eren inspeccionats una vegada al mes.
@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].
 El va succeir [[Shepsekare]].
+== Referències ==
+* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
+* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
+* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]
+* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
+* [http://www.egiptomania.com/historia/neferefra.htm Neferefra, en egiptomania.com]
+== Bibliografia ==
+* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
+* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
+* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
+* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
+* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
+* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
+* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
+* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3
 [[Categoria:Història]]