Canvis

[[File:Nanahuatzin.jpg|thumb|250px|Representació de Nanahuatzin en el [[Còdex Borgia]]]]

[[File:Nanahuatzin.jpg|thumb|250px|Representació de Nanahuatzin en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Nanahuatzin''' o '''Nanáhuatl''' (en [[náhuatl]]: nanahuatl, ‘buboset’,‘nanahuatl, bubas, bubones; tzintli, diminutiu) considerat el [[deu]] que personificava l'humiltat. Es autosacrificà en la foguera Teotezcalli realisada pels deus en l'assamblea en Teotihuacán per a convertir-se en el Quint Sol.​

'''Nanahuatzin''' o '''Nanàhuatl''' (en [[nàhuatl]]: nanahuatl, ‘buboset’,‘nanahuatl, bubas, bubones; tzintli, diminutiu) considerat el [[deu]] que personificava l'humiltat. S'autosacrificà en la foguera Teotezcalli realisada pels deus en l'assamblea en Teotihuacán per a convertir-se en el Quint Sol o [[Tonatiuh]].​

== Nanahuatzin, El Quint Sol ==

== Nanahuatzin, El Quint Sol ==

En un mit mexica registrat en el [[sigle XVI]] per fra Bernardino de Sahagún, es diu que vintissís anys despuix de la creació de la [[Terra]], els deus varen decidir crear un nou sol. En l'any 13-Ácatl en Teotihuacán, una assamblea de deus es va portar a terme ordenant dejunis i sacrificis, es varen preguntar quí es faria càrrec d'allumenar el món.​

En un mit mexica registrat en el [[sigle XVI]] per fra Bernardino de Sahagún, es diu que vintissís anys despuix de la creació de la [[Terra]], els deus varen decidir crear un nou sol. En l'any 13-Ácatl en Teotihuacán, una assamblea de deus es va portar a terme ordenant dejunis i sacrificis, es varen preguntar quí es faria càrrec d'allumenar el món.​

Un deu soberp, cridat [[Tecuciztécatl]] (L'originari del lloc del caragol marí), es va oferir per a allumenar la superfície de la Terra. Novament els deus es varen preguntar sobre quí seria l'atre candidat per a allumenar el món, pero ningú es va oferir. Finalment, varen observar a un deu que no parlava, només escoltava. El seu cos estava cobert de llagues i tumors i li varen dir: “Sé tu el que allumenes, buboset”, el deu cridat Nanahuatzin va acceptar la tasca.​

Un deu soberp, nomenat [[Tecuciztécatl]] (L'originari del lloc del caragol marí), es va oferir per a allumenar la superfície de la Terra. Novament els deus es varen preguntar sobre quí seria l'atre candidat per a allumenar el món, pero ningú es va oferir. Finalment, varen observar a un deu que no parlava, només escoltava. El seu cos estava cobert de llagues i tumors i li varen dir: “Sé tu el que allumenes, buboset”, el deu nomenat Nanahuatzin va acceptar la tasca.​

Durant quatre dies abdós varen fer penitència i varen realisar sacrificis sobre els dos promontoris de les piràmides del [[Sol]] i de la [[Lluna]]. Tot lo que Tecciztécatl oferia era preciós. En lloc de branques i boles de fenaç, ell va oferir precioses plomes de quetzal i boles de filament d'[[or]] per a encaixar en elles les espines de autosacrifici. Va oferir espines fetes de pedres precioses en lloc d'espines de maguey. Estes no estaven cobertes en la seua [[sanc]], com era la tradició, sino que eren espines de coral roig.​ Mentres que Nanahuatzin va oferir canyes verdes, boles de fenaç i espines de maguey cobertes en la seua pròpia sanc.

Durant quatre dies abdós varen fer penitència i varen realisar sacrificis sobre els dos promontoris de les piràmides del [[Sol]] i de la [[Lluna]]. Tot lo que Tecciztécatl oferia era preciós. En lloc de branques i boles de fenaç, ell va oferir precioses plomes de quetzal i boles de filament d'[[or]] per a encaixar en elles les espines de autosacrifici. Va oferir espines fetes de pedres precioses en lloc d'espines de maguey. Estes no estaven cobertes en la seua [[sanc]], com era la tradició, sino que eren espines de coral roig.​ Mentres que Nanahuatzin va oferir canyes verdes, boles de fenaç i espines de maguey cobertes en la seua pròpia sanc.

== Nova Era ==

== Nova Era ==

El suïcidi dels deus va provocar el desenroll de la vida futura de l'home en esta nova era. Els actuals mexicans descendixen dels hòmens que varen habitar en este Quint Sol.El deu noble i sabi, Quetzalcóatl, va arreplegar els ossos dels hòmens de les generacions anteriors, els va dur a Teotihuacán i els triturà, depositant-los en un llibrell. Va ferir un dels seus membres i la seua sanc va otorgar la vida als primers hòmens de la nova edat del Sol. Per a estos hòmens, Quetzalcóatl va trobar la dacsa, que es considerava un element sagrat.La pedra del Sol o Calendari Asteca, reflectix estes cinc edats o cinc sols i també va servir als antics mexicans per als càlculs astrológics. Just en el primer círcul del calendari, es pot observar als cinc sols generadors de vida.​

El suïcidi dels deus va provocar el desenroll de la vida futura de l'home en esta nova era. Els actuals mexicans descendixen dels hòmens que varen habitar en este Quint Sol.El deu noble i sabi, Quetzalcóatl, va arreplegar els ossos dels hòmens de les generacions anteriors, els va dur a Teotihuacán i els triturà, depositant-los en un llibrell. Va ferir un dels seus membres i la seua sanc va otorgar la vida als primers hòmens de la nova edat del Sol. Per a estos hòmens, Quetzalcóatl va trobar la dacsa, que es considerava un element sagrat.La pedra del Sol o Calendari Asteca, reflectix estes cinc edats o cinc sols i també va servir als antics mexicans per als càlculs astrológics. Just en el primer círcul del calendari, es pot observar als cinc sols generadors de vida.​

 

== Referències ==

== Referències ==

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial

* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7