Diferència entre les revisions de "Pare Nostre"

(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Parenostre.jpg|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En l'església del Pater Noster, Mont de les Oliveres, [[Jerusalem]].</center>]]
[[Archiu:Parenostre.jpg|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En l'iglésia del Pater Noster, en el Mont de les Oliveres, [[Jerusalem]].</center>]]
El '''Pare Nostre''' o '''Parenostre''' (del [[llatí]], ''Pater Noster'') és el nom d'una oració cristiana feta conéixer per [[Jesús de Nazaret]] segons relaten els [[evangeli]]s de [[evangeli de Mateu|Mateu]]  i de [[evangeli de Lluc|Lluc]] . De la diferència en la descripció de les circumstàncies i en l'estil del text de l'oració en ambdós autors, se’n deriven les diferents versions existents per a cada confessió cristiana.
El '''Pare Nostre''' o '''Parenostre''' (del [[llatí]], ''Pater Noster'') és el nom d'una oració cristiana donada a conéixer per [[Jesús de Nazaret]] segons relaten els [[evangeli]]s de [[evangeli de Mateu|Mateu]]  i de [[evangeli de Lluc|Lluc]] . De la diferència en la descripció de les circumstàncies i en l'estil del text de l'oració en abdós autors, deriven les diferents versions existents per a cada confessió cristiana.


El Parenostre està considerat<ref><small>segons opina el pare Kondothra M. Georges, professor del Seminari Teològic de Kottayam, Kerala (Índia) i sacerdot ordenat de l'Església ortodoxa Síria de Malankara de Kottoyam. Consell Mundial d'Esglésies,''¿Com orarem en el futur?'', disponible en [http://www2.wcc-coe.org/pressreleasessp.nsf/index/feat-02-05.html wcc-coe.org]</small></ref> l'oració cristiana comuna per excel·lència per les confessions majoritàries: per al [[Catecisme de l'Església Catòlica]] és el resum de la doctrina cristiana, el model d'oració cristiana d'acord amb els protestants i l'oració més perfecta segons els ortodoxos.
El Parenostre està considerat<ref><small>segons opina el pare Kondothra M. Georges, professor del Seminari Teològic de Kottayam, Kerala (Índia) i sacerdot ordenat de l'Iglésia ortodoxa Síria de Malankara de Kottoyam. Consell Mundial d'Iglésies,''¿Cóm orarem en el futur?'', disponible en [http://www2.wcc-coe.org/pressreleasessp.nsf/index/feat-02-05.html wcc-coe.org]</small></ref> l'oració cristiana comuna per excelència per les confessions majoritàries: per al [[Catecisme de l'Iglésia Catòlica]] és el resum de la doctrina cristiana, el model d'oració cristiana d'acort en els protestants i l'oració més perfecta segons els ortodoxos.


== Antecedents del Pare Nostre ==
== Antecedents del Pare nostre ==


El Pare Nostre troba els antecedents immediats en el context de les tradicions litúrgiques de la religió jueva que eren contemporànies al període històric en què visqué Jesús de Nazaret i es desenvolupà inicialment el cristianisme.
El Pare Nostre troba els seus antecedents immediats en el context de les tradicions llitúrgiques de la religió judeua que eren contemporànees al periodo històric en el que vixqué Jesús de Nazaret i en el que es desenrollà inicialment el cristianisme.  


== El Pare nostre en l'Iglésia primitiva ==
== El Pare nostre en l'Iglésia primitiva ==
Llínea 24: Llínea 24:
En l'Iglésia primitiva el rés del Pare nostre estava reservat per al moment més alt de la celebració que a la fi el [[catolicisme]] cridaria [[missa]]. La feyen precedir de formules que senyalaven el seu respecte. Estes formules han segut heretades per Iglésies en les seues llitúrgies actuals: en la llitúrgia de l'Iglésia oriental se diu com a introducció: «''Digna't, oh Senyor, concedir-nos que gojosos i sense temeritat, nos atrevim a invocar-li a tu, Deu celestial, com a Pare, i que digam: Pare nostre...''». En la primitiva llitúrgia romana el sacerdot precedia l'oració en la frase: «''nos atrevim a dir''», reconeixent l'enorme audàcia que hi ha a repetir paraules considerades tan santes pel cristianisme.
En l'Iglésia primitiva el rés del Pare nostre estava reservat per al moment més alt de la celebració que a la fi el [[catolicisme]] cridaria [[missa]]. La feyen precedir de formules que senyalaven el seu respecte. Estes formules han segut heretades per Iglésies en les seues llitúrgies actuals: en la llitúrgia de l'Iglésia oriental se diu com a introducció: «''Digna't, oh Senyor, concedir-nos que gojosos i sense temeritat, nos atrevim a invocar-li a tu, Deu celestial, com a Pare, i que digam: Pare nostre...''». En la primitiva llitúrgia romana el sacerdot precedia l'oració en la frase: «''nos atrevim a dir''», reconeixent l'enorme audàcia que hi ha a repetir paraules considerades tan santes pel cristianisme.


== Pregaria ==
== Pregària ==


Pare nostre, que estas en lo (el) cel:
Pare nostre, que estas en lo (el) cel: