Diferència entre les revisions de "Castella i Lleó"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
|camp4_nom = Festa oficial | |camp4_nom = Festa oficial | ||
|camp4 = [[23 d'Abril]] ([[Dia de Castella i Lleó]]) | |camp4 = [[23 d'Abril]] ([[Dia de Castella i Lleó]]) | ||
|població = 2. | |població = 2.394.918 | ||
|població_lloc = 6 | |població_lloc = 6 | ||
|població_any = | |població_any = 2020 | ||
|població_post = | |població_post = | ||
|densitat = 26,57 hab/km | |densitat = 26,57 hab/km | ||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
|pàgina web = www.jcyl.es | |pàgina web = www.jcyl.es | ||
}} | }} | ||
'''Castella i Lleó''' (''Castilla y León'' en [[Idioma castellà|castellà]] i ''Castiella y Llïón'' en [[Idioma lleonés|Lleonés]]) és una comunitat autònoma [[Espanya|espanyola]], situada al centre de la [[Península Ibèrica]]. | '''Castella i Lleó''' (''Castilla y León'' en [[Idioma castellà|castellà]] i ''Castiella y Llïón'' en [[Idioma lleonés|Lleonés]]), és una comunitat autònoma [[Espanya|espanyola]], situada al centre de la [[Península Ibèrica]]. | ||
Comprén les províncies | Comprén les províncies d'[[Província d'Àvila|Àvila]], [[Província de Burgos|Burgos]], [[Província de Lleó|Lleó]], [[Província de Paléncia|Paléncia]], [[Província de Salamanca|Salamanca]], [[Província de Segòvia|Segòvia]], [[Província de Sòria|Sòria]], [[Província de Valladolit|Valladolit]] i [[Província de Zamora|Zamora]]. La seua capital és [[Valladolit]], la ciutat més poblada de la comunitat autonoma. | ||
== Llengües == | == Llengües == | ||
[[Archiu:Map Iberian Peninsula 1030-es.svg|thumb|left|La península en 1030. Regnat de [[Sancho Garcés III de Pamplona|Sancho III ''El Major'']], enterrat en el [[Monasteri de San Salvador de Oña]], en plena [[Bardulia]]. En eixa mateixa regió s'han trobat els [[Cartularios de Valpuesta]] i les [[Glosses Emilianenses]]. [[Substrato vasc en llengües romançades]], documentat per la [[Miranda d'Ebre|mirandesa]] [[Fundació Francisco Pedrera Burgos|Fundació Pedrera]].<ref>http://www.fundacioncantera.org/index.php?pagina=eventos/xeventos&dato_aux=126</ref>]] | [[Archiu:Map Iberian Peninsula 1030-es.svg|thumb|left|La península en 1030. Regnat de [[Sancho Garcés III de Pamplona|Sancho III ''El Major'']], enterrat en el [[Monasteri de San Salvador de Oña]], en plena [[Bardulia]]. En eixa mateixa regió s'han trobat els [[Cartularios de Valpuesta]] i les [[Glosses Emilianenses]]. [[Substrato vasc en llengües romançades]], documentat per la [[Miranda d'Ebre|mirandesa]] [[Fundació Francisco Pedrera Burgos|Fundació Pedrera]].<ref>http://www.fundacioncantera.org/index.php?pagina=eventos/xeventos&dato_aux=126</ref>]] | ||
Per la regió passa gran part del [[camí de la Llengua Castellana]], lo que indica la importància d'esta terra en l'orige i posterior desenroll de dita llengua. En la [[província de Burgos]] comença el seu recorregut, degut tant al lloc de naiximent de la llengua com al famós ''[[Cantar de Mio Cid]]''. Valladolit destaca per haver segut lloc de residència de l'autor de ''[[El Quixot]]'', [[Miguel de Cervantes]], aixina com per autors de la talla de [[José Zorrilla]] o [[Miguel Delibes]] i l'espente de la seua [[Universitat de Valladolit|Universitat]]. En [[Àvila]] destaquen els escritors místics [[Santa Teresa de Jesús]] i [[Sant Joan de la Creu]]. Per últim, [[Salamanca]] i la seua [[Universitat de Salamanca|Universitat]] han donat orige a grans obres per a l'idioma castellà, com el ''[[Lazarillo de Tormes]]'' o ''[[La Celestina]]''. Professors de la seua Universitat com l'escritor [[Miguel de Unamuno]] també li donen a la ciutat gran importància en el devindre de l'idioma. Per a finalisar, ''[[Campos de Castella]]'', de l'escritor andalús [[Antonio Machado]], en cuya temàtica predomina l'admiració per les terres castellanes, centrant-se sobretot en [[Sòria]]. | Per la regió passa gran part del [[camí de la Llengua Castellana]], lo que indica la importància d'esta terra en l'orige i posterior desenroll de dita llengua. En la [[província de Burgos]] comença el seu recorregut, degut tant al lloc de naiximent de la llengua com al famós ''[[Cantar de Mio Cid]]''. Valladolit destaca per haver segut lloc de residència de l'autor de ''[[El Quixot]]'', [[Miguel de Cervantes]], aixina com per autors de la talla de [[José Zorrilla]] o [[Miguel Delibes]] i l'espente de la seua [[Universitat de Valladolit|Universitat]]. En [[Àvila]] destaquen els escritors místics [[Santa Teresa de Jesús]] i [[Sant Joan de la Creu]]. Per últim, [[Salamanca]] i la seua [[Universitat de Salamanca|Universitat]] han donat orige a grans obres per a l'idioma castellà, com el ''[[Lazarillo de Tormes]]'' o ''[[La Celestina]]''. Professors de la seua Universitat com l'escritor [[Miguel de Unamuno]] també li donen a la ciutat gran importància en el devindre de l'idioma. Per a finalisar, ''[[Campos de Castella]]'', de l'escritor andalús [[Antonio Machado]], en cuya temàtica predomina l'admiració per les terres castellanes, centrant-se sobretot en [[Sòria]]. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||