Canvis

31 bytes eliminats ,  12 novembre
sense resum d'edició
Llínea 46: Llínea 46:  
'''Castella i Lleó''' (''Castilla y León'' en [[Idioma castellà|castellà]] i ''Castiella y Llïón'' en [[Idioma lleonés|Lleonés]]), és una comunitat autònoma [[Espanya|espanyola]], situada al centre de la [[Península Ibèrica]].  
 
'''Castella i Lleó''' (''Castilla y León'' en [[Idioma castellà|castellà]] i ''Castiella y Llïón'' en [[Idioma lleonés|Lleonés]]), és una comunitat autònoma [[Espanya|espanyola]], situada al centre de la [[Península Ibèrica]].  
   −
Comprén les províncies de [[Província d'Àvila|Àvila]], [[Província de Burgos|Burgos]], [[Província de Lleó|Lleó]], [[Província de Paléncia|Paléncia]], [[Província de Salamanca|Salamanca]], [[Província de Segòvia|Segòvia]], [[Província de Sòria|Sòria]], [[Província de Valladolit|Valladolit]] i [[Província de Zamora|Zamora]]. La seua capital és [[Valladolit]], la ciutat més poblada de la comunitat autonoma.
+
Comprén les províncies d'[[Província d'Àvila|Àvila]], [[Província de Burgos|Burgos]], [[Província de Lleó|Lleó]], [[Província de Paléncia|Paléncia]], [[Província de Salamanca|Salamanca]], [[Província de Segòvia|Segòvia]], [[Província de Sòria|Sòria]], [[Província de Valladolit|Valladolit]] i [[Província de Zamora|Zamora]]. La seua capital és [[Valladolit]], la ciutat més poblada de la comunitat autonoma.
    
== Llengües ==
 
== Llengües ==
 
[[Archiu:Map Iberian Peninsula 1030-es.svg|thumb|left|La península en 1030. Regnat de [[Sancho Garcés III de Pamplona|Sancho III ''El Major'']], enterrat en el [[Monasteri de San Salvador de Oña]], en plena [[Bardulia]]. En eixa mateixa regió s'han trobat els [[Cartularios de Valpuesta]] i les [[Glosses Emilianenses]]. [[Substrato vasc en llengües romançades]], documentat per la [[Miranda d'Ebre|mirandesa]] [[Fundació Francisco Pedrera Burgos|Fundació Pedrera]].<ref>http://www.fundacioncantera.org/index.php?pagina=eventos/xeventos&dato_aux=126</ref>]]
 
[[Archiu:Map Iberian Peninsula 1030-es.svg|thumb|left|La península en 1030. Regnat de [[Sancho Garcés III de Pamplona|Sancho III ''El Major'']], enterrat en el [[Monasteri de San Salvador de Oña]], en plena [[Bardulia]]. En eixa mateixa regió s'han trobat els [[Cartularios de Valpuesta]] i les [[Glosses Emilianenses]]. [[Substrato vasc en llengües romançades]], documentat per la [[Miranda d'Ebre|mirandesa]] [[Fundació Francisco Pedrera Burgos|Fundació Pedrera]].<ref>http://www.fundacioncantera.org/index.php?pagina=eventos/xeventos&dato_aux=126</ref>]]
   −
Per la regió passa gran part del [[camí de la Llengua Castellana]], lo que indica la importància d'esta terra en l'orige i posterior desenroll de dita llengua. En la [[província de Burgos]] comença el seu recorregut, degut tant al lloc de naiximent de la llengua com al famós ''[[Cantar de Mio Cid]]''. Valladolit destaca per haver segut lloc de residència de l'autor de ''[[El Quixot]]'', [[Miguel de Cervantes]], aixina com per autors de la talla de [[José Zorrilla]] o [[Miguel Delibes]] i l'espente de la seua [[Universitat de Valladolit|Universitat]]. En [[Àvila]] destaquen els escritors místics [[Santa Teresa de Jesús]] i [[Sant Joan de la Creu]]. Per últim, [[Salamanca]] i la seua [[Universitat de Salamanca|Universitat]] han donat orige a grans obres per a l'idioma castellà, com el ''[[Lazarillo de Tormes]]'' o ''[[La Celestina]]''. Professors de la seua Universitat com l'escritor [[Miguel de Unamuno]] també li donen a la ciutat gran importància en el devindre de l'idioma. Per a finalisar, ''[[Campos de Castella]]'', de l'escritor andalús [[Antonio Machado]], en cuya temàtica predomina l'admiració per les terres castellanes, centrant-se sobretot en [[Sòria]].
+
Per la regió passa gran part del [[camí de la Llengua Castellana]], lo que indica la importància d'esta terra en l'orige i posterior desenroll de dita llengua. En la [[província de Burgos]] comença el seu recorregut, degut tant al lloc de naiximent de la llengua com al famós ''[[Cantar de Mio Cid]]''. Valladolit destaca per haver segut lloc de residència de l'autor de ''[[El Quixot]]'', [[Miguel de Cervantes]], aixina com per autors de la talla de [[José Zorrilla]] o [[Miguel Delibes]] i l'espente de la seua [[Universitat de Valladolit|Universitat]]. En [[Àvila]] destaquen els escritors místics [[Santa Teresa de Jesús]] i [[Sant Joan de la Creu]]. Per últim, [[Salamanca]] i la seua [[Universitat de Salamanca|Universitat]] han donat orige a grans obres per a l'idioma castellà, com el ''[[Lazarillo de Tormes]]'' o ''[[La Celestina]]''. Professors de la seua Universitat com l'escritor [[Miguel de Unamuno]] també li donen a la ciutat gran importància en el devindre de l'idioma. Per a finalisar, ''[[Campos de Castella]]'', de l'escritor andalús [[Antonio Machado]], en cuya temàtica predomina l'admiració per les terres castellanes, centrant-se sobretot en [[Sòria]].
 
+
   
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
{{traduït de|es|Castilla_y_León}}
      
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
39 365

edicions