Canvis

sense resum d'edició
Llínea 48: Llínea 48:  
Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>.
 
Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>.
 
Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset.
 
Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset.
En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, cridat antigament <<Sturia>>. Aixina mateix, en el Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>.
+
En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, nomenat antigament <<Sturia>>. Aixina mateix, en el Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>.
    
== Localisació ==
 
== Localisació ==
Llínea 174: Llínea 174:  
Partits polítics més representatius en Astúries (per orde de resultats electorals):
 
Partits polítics més representatius en Astúries (per orde de resultats electorals):
   −
*[[Partido Socialista Obrero Español]]
+
* [[Partido Socialista Obrero Español]]
*[[Partido Popular]]
+
* [[Partido Popular]]
*[[Izquierda Unida (España)|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]]  
+
* [[Izquierda Unida (España)|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]]  
*[[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]])
+
* [[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]])
*[[Los Verdes-Grupo Verde]]
+
* [[Los Verdes-Grupo Verde]]
*[[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]])
+
* [[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]])
    
== Organisació territorial ==
 
== Organisació territorial ==
Llínea 195: Llínea 195:  
== Economia ==
 
== Economia ==
 
{{AP|Economía de Asturias}}
 
{{AP|Economía de Asturias}}
La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ganaderia vacuna, agricultura ([[dacsa]], [[creïlla|creïlles]] i [[poma|pomes]]) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no fruïx del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les drassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el [[sector terciari]] s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de l'importància que el [[turisme]] ha adquirit en la regió en els últims anys.
+
La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ganaderia vacuna, agricultura ([[dacsa]], [[creïlla|creïlles]] i [[poma|pomes]]) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no fruïx del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les darassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el [[sector terciari]] s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de l'importància que el [[turisme]] ha adquirit en la regió en els últims anys.
 
A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en [[2006]] (el 89,7% del PIB per capita del país).
 
A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en [[2006]] (el 89,7% del PIB per capita del país).
   Llínea 219: Llínea 219:  
L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot el Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris que usen esta llengua com a vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha fruit d'un gran desenroll des de lo que s'ha vengut en nomenar el "Surdimientu".
 
L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot el Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris que usen esta llengua com a vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha fruit d'un gran desenroll des de lo que s'ha vengut en nomenar el "Surdimientu".
   −
Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre [[valencià]] i [[català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.
+
Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre [[valencià]] i [[català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.
 
+
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Asturias}}
 
{{Commonscat|Asturias}}
39 365

edicions